Arquitecte...

Han passat moltes coses des de l'última vegada que vaig compartir una reflexió amb el món blogger, però el moment ho precisava. Ha estat un any dur, intens, ple d'experiències que han abocat en un mes de juny diabòlic, culminant amb la presentació del meu projecte final de carrera, un projecte la imatge del qual és la que us mostro, el que jo he anomenat "pati, com a zona de descompressió", dins del projecte "Tanatori a Montjuïc, Barcelona". Ja sóc arquitecte!

Justícia futbolística, ni que sigui per primera vegada!

El FCBarcelona està vivint una temporada històrica, atípica i molt emocionant, per primera vegada a la història arriba a final de temporada a tocar de 3 grans títols, com dirien els de Crackòvia: "Copa, Lliga i Champions", però tambè està a tocar de quedar-se sense cap d'ells i, com ja sabem, en el futbol tot és possible. En els dos més clàssics o més importants, Lliga i Champions, s'enfronten 2 maneres de veure el futbol, dues maneres distanciadíssimes d'entendre'l, s'enfronta el futbol creatiu, el que fa d'aquest esport un art, amb el futbol destructiu, el que fa d'aquest esport un "conyàs".

No seré jo qui compari els estils futbolístics de Madrid i Chelsea, ni m'atreviré a dir que no "han" de guanyar res (la història em posaria al meu lloc), però el que no puc deixar de dir és que si aquesta temporada el Madrid guanya la Lliga i el Chelsea la Champions, el futbol s'ho haurà de fer mirar, perquè crec que tindrem algun problema.

Omplim els carrers!

Un bon dia per tornar a escriure, per tornar a llegir, ... El dia després de tantes coses, de tantes bones notícies, el dia després d'una nova exhibició d'un Barça que espero no oblidar mai perquè és el més gran de la història, el dia després de saber que la "meva" ràdio, la ràdio per la que he apostat, ja és la líder de Catalunya. El dia després de felicitar els Iniesta, Xavi, Eto'o, Guardiola i companyia, però també els Basté, Soler, Clapés, Pou i totes les seves grans companyies, és un dia de feina com qualsevol altre, però el més especial de l'any, avui és el nostre dia, només nostre, avui és Sant Jordi.

Omplim els carrers, avui tots estan envaïts de colors...

Ens visita l'Enric Sopena

El proper divendres 13 de març des de la JSC de Cerdanola, realitzarem 2 actes amb la participació del periodista Enric Sopena, director del diari digital "elplural.com" i col·laborador de "La Noria"; el primera acte, a les 19,30h a la sala 6 de l'Ateneu, serà una xerrada-debat entre el ponent i els assistents sobre temes d'actualitat com les elecccions basques/política general i la comunicació. Seguidament, el segon acte, serà un sopar al restaurant de Cerdanyola "La Balandra" a partir de les 21h, on tambè hi participarà el citat periodista. Tots dos actes seran presentats per Marc Mellado, primer secretari de la JSC del Vallès Occidental i per un servidor, Carlos Cordón, secretari de comunicació de la JSC de Cerdanyola.

Des de la JSC de Cerdanyola volem la màxima participació de tots els que hi estigueu interessats. El preu del sopar és de 15 euros i els interessats en assistir hauran de passar per l'agrupació del PSC-JSC de Cerdanyola (a les tardes) al c/Sant Salvador per recollir un ticket abans del dia 12 de març, l'assistència a la xerrada és gratuïta.

Us espero a tots!

Diumenge de contrastos...

Diumenge de contrastos... i tant! Aquest diumenge es podrà recordar per moltes coses, cadascú tindrà algun moment o algun detall per recordar o potser no. Hi haurà gent que recordarà aquest diumenge 1 de març com el ressorgiment de Mariano Rajoy, gràcies a la majoria absoluta gallega, altres recordaran que va sorgir la 1a gran oportunitat de que el socialista Patxi López governi la Lehendakartiza, d'altres recordaran la crisi per on va començar a caminar el Barça de Guardiola i potser d'altres recordaran un sentiment, una declaració d'amor o un comiat. Jo no recordaré res d'això, per a mi, el diumenge 1 de març de 2009, serà el dia en que Catalunya va perdre un home únic, una persona irrepetible, un carismàtic monologuista, director, actor, ... com no podrem veure cap altre, un personatge que, pels qui hem tingut el privilegi de gaudir-lo, estimarem i recordarem sempre, pel seu humor àcid però directe, pel seu caràcter picant i pel seu "catalanisme galeic", com deia ell, el Pepe sempre estarà amb nosaltres.

Allà on siguis Pepe, fes tambè feliç com aquí a tot aquell a qui trobis!

10 anys sense tu...

Un dia per recordar l'inoblidable...

Un dia com avui, el dia de l'holocaust, de l'horror, de la tragèdia, del racisme i tantes i tantes barbaritats, un dia per recordar fets inesborrables i inoblidables per les víctimes i les seves famílies i tambè per la resta de persones normals d'arreu. Un dia per recordar que hem de seguir lluitant per la igualtat i el cumpliment del drets humans, a tot el món.