31 de març 2008

Trobada a Torino

Aquest cap de setmana he tingut la oportunitat de retrobar-me amb uns quants amics que, com jo, estan disfrutant d'aquesta gran experiència personal que és l'Erasmus. L'encontre s'ha produït a Torino, una ciutat del nord d'Itàlia, amb arquitectura típicament europea i amb una meravella d'horitzó que són els Alps suïssos. He pogut estar amb en Ramon i en Xavi, d'Erasmus allà, i tambè amb en Sergio, d'Erasmus a Ferrara. La trobada ha sigut genial i, una vegada més he pogut disfrutar dels meus amics, una de les coses que més s'enyora quan s'està fora de casa.
He pogut passejar per les precioses avingudes porticades, he visitat la Mole, que és una mena de duomo clàssic amb una punxa gegant a la que es pot accedir mitjançant un ascensor que és una obra d'enginyeria i, com podeu veure, he estat al Lingotto, que és el que antigament era la fàbrica de la Fiat, un edifici rectangular que, a la coberta, disposa d'un circuit on es probaven els cotxes, una meravella que havia estudiat a la carrera i que desitjava veure amb els meus propis ulls.
Com no podia ser d'una altra forma, tambè he aprofitat el viatge per sortir una mica, amb l'excusa de saber com són les festes Erasmus en aquesta part d'Itàlia, em temo que no les podré veure totes...

24 de març 2008

Setmana Santa a Firenze...

I és que això de viure a Itàlia (tots els camins porten a Roma i jo afegeixo que des de Roma pots anar a tot arreu) et permet tenir més a prop tota una sèrie de ciutats que sempre agrada visitar. Aquest cop he decidit passar la setmana Santa a Florència, una ciutat meravellosa. He disfrutat amb el Duomo, pujant fins a dalt del Campanile, passejant per la piazza de la Signoria, travessant el magnífic Ponte Vecchio, visitant San Lorenzo i el David de Miguel Angel, ..., una ciutat plena d'història, fantasia, records, i malgrat el mal temps, gent, molta gent originant ambient en qualsevol racó, una ciutat on tornaré.

16 de març 2008

Comença l'espectacle!

Fernando Alonso ha acabat en quarta posició després de les 58 voltes d'un GP d'Austràlia (el primer de la temporada) molt accidentat (només han acabat 7), en el que ha guanyat Lewis Hamilton, per davant de Nick Heidfeld (BMW-Sauber) i Nico Rosberg (Williams). Els Ferrari de Raikkonen i Massa han acusat els seus problemes de fiabilitat i han acabat bastant lluny del podi. Per la seva part, Alonso ha aconseguit fregar el podi després de treure partit d'un Renault que queda encara molt lluny del ritme dels McLaren.

14 de març 2008

Un dia qualsevol creuant San Pietro...

Haig de reconéixer que és tot un privilegi haver de creuar cada dia la Piazza de San Pietro per anar a qualsevol lloc, anar a la universitat, a comprar, amb els amics, ..., sí, i tambè de festa... Viure prop d'aquesta meravella no té preu, cada dia té un aspecte diferent, gent diferent, ambient diferent, una gran obra arquitectònica que fa de Roma una ciutat encara més impressionant.

13 de març 2008

El primer que ho deixa...

Ja és notícia... per fi, Eduardo Zaplana deixa la primera línia política del Partit Popular, deixa de ser el seu portaveu al Congrés, per simplement concentrar-se en ser un simple diputat. És el primer que ho deixa de la cúpula feixista que ha envoltat el PP els últims anys, espero de tot cor que no sigui l'últim, que després ho deixi Acebes, així aconseguiré no patir tant d'estómac quan miro els debats al parlament espanyol.

Crec sincerament que és una gran notícia, que se suma a la continuïtat de Ruiz Gallardón i que entra en el que jo crec que és, descaradament, l'estratègia del PP pels pròxims anys, mantenir el seu líder mentre es pugui, fer fóra tota la carronya que l'envolta i donar pas a gent nova, Gallardón i Camps en són un exemple. Una estratègia que tan de bò porti el PP allà on no havia d'haver sortit mai, una posició respectuosa i democràtica.

10 de març 2008

Catalunya consolida l'Espanya socialista!

Jose Luís Rodríguez Zapatero tornarà a ser president de tots els espanyols segons han indicat els resultats de les darreres eleccions generals celebrades el passat diumenge dia 9. Els resultats fan que Zapatero torni a guanyar a Rajoy en el cara a cara definitiu i deixa a tots dos líders en una posició ben diferent, el líder socialista rep una gran confiànça per consolidar el seu projecte i el líder popular rep una dolça derrota que tant el pot fer seguir, com plegar. Pertant felicito a tota la família socialista i l'animo a seguir treballant pel bé de tots. M'agradaria destacar altres titulars com la no presència d'Esperanza Aguirre al balcó de Gènova (clara guanyadora en aquests comicis) i que pot significar molt, els mals resultats d'IU, que li fan perdre el grup propi i comporten la renúncia de Gaspar Llamazares i la clara batacada que ha rebut Esquerra, que li farà entrar en una crisi interna que podrà fer trontollar el tripartit.

A Catalunya la cosa ha estat clara, clara victòria socialista (majoria absoluta inesperada) que dóna la presidència del govern a Zapatero, manteniment (com sempre) de la dreta nacionalista i gran caiguda dels grups que recolzen el govern Montilla. Catalunya torna a ser decisiva en uns comicis generals i esperem ho continui sent els propers 4 anys.

Conclusions: Zapatero torna a guanyar amb la mateixa diferència però amb més escons, la dreta extrema torna a perdre, es mantè com pot el nacionalisme i les altres forces d'esquerra cauen estrepitosament. Pertant es reforça el bipartidisme (el fet que menys m'agrada de tots) i sorgeixen les següents preguntes: que farà Rajoy i la seva cúpula? com incidirà CiU en el proper govern? com serà la propera legislatura? afectaran aquests resultats al govern de la Generalitat? Tot això ho veurem segur, els propers mesos...

7 de març 2008

Democràcia, ara més que mai!

Com tots ja sabreu, els assassins d'ETA han tornat a matar, aquest cop contra un exregidor del Partit Socialista d'Euskadi, Isaías Carrasco. Vull utilitzar el meu senzill blog per condemnar enèrgicament aquest acte vil i cobard, per donar el condol i compartir el dolor amb la família de la víctima, amb tot el País Basc i amb tots els demòcrates de bé. Ara hem de ser més forts que mai i hem d'estar més units que mai, per mostrar a ETA el nostre rebuig i despreci, ara més que mai hem d'apostar per la democràcia i no hem de permetre que actes bàrbars com el d'avui marquin el guió de la nostra història.

Ara més que mai, democràcia, democràcia i democràcia!

6 de març 2008

Què més es pot demanar?

Que la Roma guanyi al Madrid en el Bernabéu deixant-lo fora de la Champions i jo estigui a Roma, no té preu!

4 de març 2008

La veritat s'imposa de nou...

I ahir es va a tornar a veure... i haig de dir que em va sorprendre gratament el debat i em va deixar les coses encara més clares, si és que encara no les tenia, Zapatero és l'únic candidat preparat per seguir governant aquest país, i encara diré més, Rajoy no serveix, potser per un ministeri poc important sí, però per liderar un país, absolutament no. Em va sorprendre perquè vaig veure un Zapatero encara més preparat, decisiu i contundent que el dilluns passat i em va sorprendre encara més la grisor que va caracteritzar a Rajoy i els bassalts en els que es va arribar a ficar. Mentre Zapatero no deixava de fer propostes de futur, propostes properes per les persones, i repassava els guanys aconseguits, que en són molts, Rajoy es limitava a criticar el que és incriticable, com l'economia i la política social, a tirar papers al terra, en un gest claríssim d'inseguretat que em va sorprendre molt, a seguir fent un discurs encara més xenòfob que el de l'altre dia, quina por que em fa aquest "orden y control" que va repetir varies vegades, i a atrevir-se a defensar la guerra d'Irak i a acusar a Zapatero de promoure-la.

Demano el vot, ara més que mai, el vot progressista, el vot d'esquerres, demano que la gent surti de casa el proper diumenge en un gest de llibertat i d'homenatge a tots aquells que van lluitar per la democràcia, demano el vot, ara més que mai, per una opció socialista que és la més preparada per liderar un futur il·lusionant en un país que no para de créixer, demano el vot, ara més que mai, a tots aquells que es pensen que això no va amb ells, perquè hi va molt. I finalment, demano el vot ara més que mai, a tota l'esquerra d'aquest país, que és la gran majoria, per no permetre l'arribada de l'equip dels despropòsits, dels enganys, dels insults, de la xenofòbia, del masclisme, del feixisme, del conservadorisme extrem, de la vella guàrdia del franquisme; però sobretot per deixar seguir treballant a un equip preparat, il·lusionat, guanyador, progressista, sincer, respectuós, dialogant i amb molt "talante", una opció que només representa Zapatero.

Sortim de casa, lluitem per Catalunya i Espanya i votem esquerra progressista!

3 de març 2008

L'Emma passa pel centre d'Europa...

La tempesta Emma, que ha afectat el centre d'Europa durant el cap de semana, va estar a punt de provocar una catàstrofe aèria a Alemanya el passat dissabte. L'experiència i competitivitat del pilot de la companyia Lufthansa, la linea aèria alemanya, va evitar un accident del seu A-320 quan intentava aterrar a Hamburg procedent de Munich amb 131 passatgers i quatre tripulants. Com es pot veure a la seqüència, el vent sacseja l'avió quan aquest es disposa a entrar en pista, l'aparell gira i una de les ales arriba a tocar la pista. En vista de les dificultats, el pilot decideix enlairar-se de nou. Segons ha informat la companyia, l'aparell va poder aterrar uns minuts després i els danys de l'ala esquerra han sigut ja reparats. La tempesta Emma ha causat durant el cap de setmana 14 morts en diferents països d'Europa, dels quals sis a Alemanya. "El País.com"

1 de març 2008

I per fi... un debat plural!

He de reconéixer que tenia moltes ganes de veure un debat plural i català dels candidats números 1 per Barcelona per les properes eleccions generals del 9 de març. I no m'ha decebut, crec que va ser plural, no sols per la participació de totes les opcions polítiques, sinó perquè el debat va portar a arguments creuats entre tots els candidats. I sobre el contingut, bàsicament els que ens podiem imaginar, amb una dosi d'escepticisme i sorpresa sorprenent que acostumen a portar sempre de la mà CiU i PP. Em van agradar molt Carme Chacón i Joan Herrera (predestinats a entendre's pel bon futur de BCN, Catalunya i Espanya), no va estar malament Joan Ridao, vam veure a un Josep A. Duran i Lleida en el seu guió i a una candidata del PP, Dolors Nadal, que li fa molta menys nosa que a l'antic centrat Piquè, defensar a Catalunya les postures anticatalanistes del PP, benvinguda al club d'en Cirera (alumne assenyat de l'escola dels Acebes i Zaplanas).

La Chacón, amb l'aspecte jove i il·lusionant que la caracteritza, va defensar la feina feta pel govern ZP i va apostar per un únic escenari bo per Catalunya, la victòria socialista el proper diumenge. Ridao i Herrera, desde les seves poscions i opinions respectives, van apostar per un escenari on les seves forces siguin decisives pel bé de Catalunya. Amb en Duran no l'acabo mai d'encertar, sabent què és un dels millors oradors que he vist, sempre em deixa amb el dubte de si pactaran o no amb la dreta extrema espanyola, en aquest cas, crec que seria el pitjor per Catalunya. I per últim, la defensora de les "causes perdudes", per dir-ho de la millor manera possible, la Nadal es va posar la disfressa de Rajoy per defensar un discurs indefensable a Catalunya, sense projecte social i amb l'enèsim capítol de xenofòbia i apartheid.

Conclusió: la política catalanista i d'esquerres va sortir ahir reforçada del debat i esperem sigui decisiva per l'escenari polític dels propers 4 anys, Catalunya ho necessita i s'ho mereix.