És possible aquí?

He de reconéixer en primer lloc que, la cultura de l'Espai Públic és un tema que m'apassiona, i tot el que es crei/reinventi benvingut sigui... la pregunta és, estem preparats per tenir cultura de l'Espai Públic? Seriem capaços d'estandaritzar un principis universals en aquest àmbit? La resposta és rotunda, no, encara no.

Vivim en una societat, l'espanyola, i concretament les seves grans àrees urbanes, on gairebé la majoria dels conductors estableixen les seves pròpies normes independentment dels altres. D'exemples, els que conduïm, en veiem cada dia: No us heu fixat mai que a les vies ràpides de Barcelona i rodalies els carrils ràpids (els de l'esquerra) són els que van plens i els lents (els de la dreta) són els que van buïts? No us heu fixat mai que la gent canvia de carril sense intermitent, s'apropa massa al de davant o interpreta diferent qualsevol senyal de trànsit? No us heu fartat d'anar darrera d'algú que no és capaç de posar l'intermitent anant a 10km/h mentre busca aparcament i no saps el que està fent fins que l'avançes i li veus la cara? Aquesta cara acostuma a ser la mateixa en la majoria d'aquestes persones, cara d'inocència però a la vegada d'un passotisme tal que pot fer perdre els nervis... i millor no parlem de nervis.

Doncs bé, com sabreu, a Astúries han intentat promoure un nou tipus de rotonda provinent del Nord d'Europa, la Turborotonda, només fa falta veure el dibuix per esbrinar com va. Fa uns anys teniem la sensació que on hi havia hagut semàfors, ara hi havia rotondes, arreu, amb les conseqüents opinions enfrontades al respecte... finalment i malgrat gairebé ningú respecte els carrils, s'ha demostrat que són un avanç en la conducció urbana. Estic convençut que la Turborotonda segueix avançant en aquest sentit, però igualment convençut que gairebé ningú la respectaria, malauradament.

Mentre seguim vivint en la cultura egoista de l'individualisme, mentre seguim conduïnt pensant en arribar els primers, en córrer més que ningú, en establir les nostres pròpies normes i obviar la resta de conductors; mentre seguim negant l'avenç en tots els àmbits de l'espai públic i no facilitar el seu ús i manteniment, mai estarem preparats per millorar col·lectivament, per millorar com a societat, ni en això ni en res.

Fem un esforç, els que no tinguin més remei que conduïr, intentin reflexionar i conscienciar-se de que l'Espai Públic és de tots, i no una ampliació dinàmica del nostre espai privat.

El dilema de l'independentisme i altres desgoverns locals...

Torno a aparéixer per aquests mitjans, no només per voluntat pròpia sinó, sobretot, per la descontrolada ànsia d'expressar-me en moments com aquest. Avui seria repetitiu si parlés del PP i el seu Cas "Corretja", tot i que ara ens vulguin convéncer que a dalt no en sabien res i en són víctimes de tot; tambè seria redundant si tornés a parlar d'en Berslusconi, aquell que em va fer de president postís durant la meva escapada a Roma i que ara la Justícia el posa al su lloc; fins i tot seria molt pesat si recordés que en el club amb el millor equip de futbol de la història, la seva directiva segueix barallant-se pel pastís, ara de forma escandalosa. Tot això i més seria repetitiu i posaria de manifest per enèsima vegada que en política, i tambè en la vida real, l'interès individual sempre preval respecte el col·lectiu, i per mostra dos botons.

El meu primer dard enverinat va directament a la direcció/cúpula actual d'Esquerra Republicana, amb en Puigcercós i companyia al capdavant. Tant de bo, per ells, m'equivoqui, però van directes a passar a la història per ser el partit polític independentista en aprofitar menys i pitjor el context social més independentista de la història recent, i m'explico tot i no ser necessari. ERC ha passat de ser el partit pro-estat propi per excel·lència, amb el millor líder que podia tenir, en Carod; a ser un partit de pedassos, d'on marxen alguns i són fets fóra d'altres, simplement per no ser capaços de recollir un mateix sentiment i objectiu, vingui d'on vingui. Així ens situem, a un any de les eleccions, amb un sentiment nacional en alça pels darrers esdeveniments, però en canvi amb una lectura política molt diversificada: en Carretero per una banda, en Laporta per una altra, Convergència més nacionalista que mai, algun sector dels socialistes més catalanistes que mai i el partit que abans ho recollia tot, ara es desprén de quasi tot, atrevint-se a no comptar, no incloc fer el paperina en algun míting, i fer fora de manera molt poc elegant, el que ha estat la figura de l'independentisme els darrers anys. Senyor Puigcercós, com deia algú, tothom suma, espero que estigui a temps de tot.

El meu segon dard enverinat va indirectament al govern que desgoverna una de les ciutats amb més futur de Catalunya, i directament al "senyor" Morral. Seria suficient si ens fixessim en la fotografia mesquina, tot i haver alguna persona decent i equivocada en ella, del darrer "míting polític" enunciat com a explicació de mandat 2007-2009 del govern d'"esquerres". Només aquest fet seria suficient per omplir pàgines de crítica destructiva. Doncs sí, ara sí que són un govern d'esquerres, o ho volen fer semblar, perquè la dreta els ha girat l'esquena i, com sempre, venen a demanar ajut a la vertadera esquerra de la ciutat. Senyors d'ICV, els altres "ni pinchan ni cortan", no intentin fer-se passar per les víctimes de tot, perquè no són víctimes de res; no intentin repartir responsabilitats, perquè són els màxims responsables de tot; no intentin explicar res positiu, perquè no han fet altra cosa que enxufar incompetents i amargar els pocs competents que quedaven, no intentin buscar un govern d'esquerres ara, perquè és el que van rebutjar en 2 ocasions, no intentin fer propaganda partidista en lloc d'explicar a la gent que l'Ajuntament s'ensorra, no intentin callar boques ni passar desaparcebuts, perquè en aquesta ciutat coneixem qui són i d'on venen; i si us plau, no intentin fer creure que el que fan ho fan per Cerdanyola, perquès si fos així no estaríem com estem i... el "senyor" Morral ja hagués dimitit. Que no s'enganyi més la gent de Cerdanyola, que sàpiguen que aquest govern ens ha portat, amb el seu desgovern i amiguisme, a la crisi més profunda de la ciutat en anys i que ICV i el govern són els màxims responsables.

Que no ens enganyin més, ni ells ni ningú.

Comunicat JSC Cerdanyola davant la situació política local

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el passat dijous 1 d'octubre, i després de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antoni Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola, no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber, des del mateix moment que l'alcalde va cessar la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats, quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.

Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'Ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007, i que totes les majories lògiques passaven per a que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González, per tal de continuar governant a qualsevol preu. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrat i la paguem ara.

JSC Cerdanyola del Vallès