30 de des. 2010

Somiant en la llum que portarà el 2011...

Moltes coses seran protagonistes quan, d'aquí uns anys, recordem el que va representar el 2010 en les nostres vides, però potser llavors, només recordarem les que no ens van tocar de tan a prop.

Potser recordarem que el país va seguir aturat per la crisi econòmica, que ZP va patir la primera vaga general per les seves reformes, que la tragèdia va destrossar Haití, que un núvol de cendra va ocupar mig espai aeri mundial, que Wikileaks va representar el més alt descobriment de material diplomàtic confidencial, que el Papa va visitar la Sagrada Família de Gaudí en mig de la polèmica, que Cameron va ocupar Downing Street, o potser també recordarem que Catalunya va dir prou, que en Guardiola va destrossar en Mourinho, que vam ser campions del món, que les corrides ja no eren catalanes, que CiU va tornar al Govern o que els controladors van fer esclatar l'estat d'alarma, ..., potser llavors encara ens venen més records al cap.

Potser llavors no recordeu res d'això i només us vindrà al cap un instant, un detall, un petó, una mirada, un desig... o moltes paraules o frases que representin tot plegat.
Bona entrada al 2011.

Salut!

29 de des. 2010

El 2010 ens deixa algunes imatges...

Wikileaks, deixa al descobert mitja diplomàcia mundial.

El volcà islandès ocupa el cel de mig món.

El Papa visita Catalunya enmig de la polèmica.

La dreta conservadora torna a Downing Street.

Triplet històric al Mundial de Motociclisme.

La tragèdia sobrepassa Haití.

Catalunya crida contra el Constitucional.

Jubilació als 67 anys?

La primera vaga general contra Zapatero i les seves mesures.

Guardiola fa menjar-se moltes paraules en Mourinho.

Zapatero en el seu pitjor moment de President.

Campions del Món.

President Mas.

Els controladors sacsejen capriciosament l'espai aeri.

S'acaben els toros a Catalunya.

Iniesta per l'eternitat.
I feliç 2011...

13 de nov. 2010

10 de nov. 2010

Nova edició de VeuRoja


Els joves socialistes de Cerdanyola ja tenim la nova edició de la nostra revista local, clica a la imatge per visualitzar-la!

30 d’oct. 2010

El canvi real


El programa electoral dels socialistes, per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre, demostra que coneixem bé el nostre país, la seva gent i el camí que tenim per endavant tots plegats. Alguns diuen que la campanya servirà per sondejar qui té més ambició per Catalunya, a nosaltres ja ens està bé, perquè tenim arguments incontestables que hem anat forjant governant apassionadament els darrers 7 anys.

Amb el PSC al capdavant del Govern de la Generalitat, ara i no quan governava CiU, Catalunya ha obtingut el més alt nivell d’autogovern gràcies al nou Estatut, ha gaudit de més recursos gràcies al nou model de finançament i ha rebut més inversió pública de l’Estat gràcies a l’acord de desplegament de la disposició addicional tercera del nostre Estatut; amb nosaltres i amb el desplegament de les polítiques socials més importants.

Mai com ara s’ha treballat tant per Catalunya i per la seva gent, per això diem que cada dia hem contractat 2 metges, 3 mossos i 5 mestres, perquè és la veritat. Perquè hem apostat de valent pels serveis públics de qualitat, perquè no hem enredat ningú i perquè hem fet polítiques d’esquerres. Per aquest motiu el canvi real és impossible que estigui representat per Artur Mas, el candidat de CiU que representa el mateix de sempre i ve acompanyat per un equip de persones que no es caracteritzen per ser “noves cares” precisament, sinó les mateixes dels darrers governs Pujol. Aquesta dreta esgotada i demostrada no vàlida els darrers anys, de velles receptes que, malgrat s’envoltin de senyeres, no són les que necessiten en una majoria de catalans.

El canvi real és: l’Aeroport Lleida-Alguaire, el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, la Ciutat de la Justícia, la L9 del Metro, l’aposta per les energies renovables, la Reforma de l’Impost de Successions i Donacions, la dessalinitzadora i la nova T1 de l’aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies, el tercer carril de l’AP-7, el nou Hospital de Sant Joan Despí o el Sincrotró Alba de Cerdanyola. I en polítiques de Joventut, el canvi real és: multiplicar per 6 les borses d’habitatge o ajudar a més de 40.000 joves a emancipar-se. El canvi real, per tant, només el representa el candidat del PSC a seguir encapçalant el govern de la Generalitat, només el representa el President Montilla.

Perquè hem demostrat ser capaços de governar i tirar endavant un país, de desmuntar tòpics i mentides, de tocar de peus a terra però amb l’objectiu d’una Catalunya més forta i una societat més justa. Perquè el partit encara no s’ha jugat i perquè creiem en la victòria el proper 28N, lluitarem i guanyarem!

22 d’abr. 2010

Omplim els carrers de colors!


Catalunya es torna a vestir de gala per lluïr-se i mostrar-se al món amb una de les seves tradicions més emocionants. Sant Jordi omple els carrers d'arreu de colors, d'emocions i sentimens, en un dia de feina com qualsevol altre, però el més especial de l'any, el nostre dia, només nostre, la gran diada de Sant Jordi.

Omplim els carrers, tots estan envaïts de colors...

30 de març 2010

De rebaixes pel mercat dels sentiments

“Benvolgut conciutadà i conciutadana: em dirigeixo a vosaltres de forma personal…”, així és com s’inicia la carta de la vergonya, l’escrit que militants i simpatitzants d’ICV-EUiA a Cerdanyola, s’han encarregat de repartir per bústies d’amics i estranys d’arreu de la ciutat. I com no podia ser d’una altra manera, quan parlem de Jesús i els seus apòstols, el text només reflexa mentides, demagògia, odi, revenja, ..., i el més trist i preocupant, intenta comprar sentiments, sentiments del poble per un pobre desvalgut que intenta trobar el seu lloc de cara a les properes eleccions municipals del 2011.

Abans d’entrar en matèria, no em puc estar de dir que l’intent de xantatge emocional que fa el Sr. Morral en aquesta carta és tan lamentable (no recordo cap càrrec públic cerdanyolenc plorant a la ciutadania d’aquesta manera) que el trobo un insult a la intel·ligència més bàsica, deixant per la reflexió de cadascú, el per què de la publicació també en castellà en aquesta ocasió, ja que tots sabem que només recorre a aquesta llengua per interessos purament electorals, només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca.

Les decisions que es prenen com alcalde són correctes o incorrectes, mai es poden adjectivar com honestes, aquesta qualitat no hauria de suposar un valor afegit, ja que se li suposa. La decisió de cessar CiU del govern, perquè malgrat els personalismes, el cessament del cap de llista del grup comporta el cessament d’aquest grup municipal, ha demostrat ser una decisió incorrecta, perquè la decisió correcta hagués estat dimitir com a alcalde i trobar noves majories, un cop demostrada la seva incapacitat per controlar el seu propi govern. La moció de censura per tant, és senzillament la conseqüència lògica per redreçar el rumb d’una ciutat perduda, i no més.

Cerdanyola, malgrat el que ens vulgui fer creure el Messies, ja existia abans del 2003 i seguirà existint a partir d’ara. L’intent de confusió general a partir de la frase “Cerdanyola ha canviat, per primera vegada compta amb les infrastructures que li permetran decidir sobre el seu futur”, que podria servir també per un poblat de la República del Congo, només pot ser fruït de la demagògia barata que transpira i caracteritza aquest senyor. Per no parlar del gran èxit “en la política, com en la vida, no tot s’hi val”, sent capaç de repetir-ho fins a l’eternitat una persona que precisament es declina pel contrari, havent estat capaç de pactar amb la dreta espanyola més reaccionaria per mantenir la poltrona, acte pervers i amoral que sí va suposar un insult i una gran mentida a la ciutadania, que va votar una altra cosa.

Finalment, qui es creu l’escollit per obra de Déu, expressa la seva disposició a presentar-se a les eleccions, cosa que teòricament haurà de decidir ICV malgrat ell s’hi desmarqui tan clarament, i demana la opinió ciutadana en un clar intent de sondeig públic de la seva persona. La meva opinió i la d’una gran majoria és, que deixi de plorar, de mentir, i d’insultar la nostra intel·ligència, i que es limiti i no s’oblidi de complir amb les seves obligacions com a regidor, fet que sembla haver deixat de banda en els darrers plens.

Carlos Cordón Núñez, un altre ciutadà de Cerdanyola

21 de març 2010

Arquitectura milagrosa, de Llàtzer Moix

La apertura del Museo Guggenheim, diseñado por Frank Gehry, obró milagros en Bilbao. Gracias a este prodigio de la arquitectura icónica, la ciudad voló sin escalas de la grisura posindustrial a los brillos de la economía terciaria; de una gravísima crisis estructural a un mañana esperanzado.
Alcaldes y presidentes autonómicos de toda España vieron en el ejemplo bilbaíno la llave de su futuro. Atribuyeron a la arquitectura más espectacular y a los arquitectos estrella el potencial transformador que antaño aseguraba una sociedad organizada y emprendedora. Un edificio espectacular con firma de postín –Calatrava, Hadid, Herzog & De Meuron, Foster, Eisenman...– les pareció garantía de visibilidad global, imán de turistas y estímulo para la economía local.
Sin pensarlo dos veces, se echaron en brazos de la arquitectura supuestamente milagrosa. Valencia, Zaragoza o Madrid, ciudades de tradición arquitectónica más sólida como también Barcelona o Santiago, experimentaron este frenesí. Una tras otra contrataron a los más rutilantes y expresivos astros del firmamento arquitectónico internacional, a menudo descuidando la proporción entre la necesidad y el precio de las monumentales obras que les encargaron. Este fenómeno, apreciable en diversos países occidentales, tuvo en España efectos sobresalientes debido al arrojo y la inexperiencia de algunos clientes públicos.

17 de març 2010

Èxit de la I Escola de Formació "Domingo Sánchez"


Els passats dies 12 i 13 de març de 2010, la Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès hem celebrat, a l’Espai Granados de l’Esportiu Altis, la nostra I Escola de Formació “Domingo Sánchez”, per ella hi han passat més de 100 persones, repartides en les 3 xerrades que s’hi han proposat.

L’Escola començà amb la seva inauguració, el divendres 12 al vespre, amb la participació de Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola, Gisela Vargas, secretària de formació de la JSC, Albert Illera, secretari de formació de la JSC Vallès Occidental i Santi Moro, secretari de Formació de la JSC a Cerdanyola.


Tot seguit es donà un dels moments més emotius de la jornada, quan David Muñoz, secretari d’Organització de la JSC local, fa entrega d’una placa commemorativa a Manuela Gamero, vídua de Domingo Sánchez, militant històric del PSC local que va apostar sempre pels joves, que ens va deixar el passat mes de desembre i qui dóna nom a la nostra Escola de Formació.



A continuació s’inicià la primera xerrada amb una ponent de luxe, Teresa Cunillera, vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats i amb el company Marc Mellado com a moderador. Cunillera fa un anàlisi de l’actualitat a Catalunya i Espanya a la vegada que ens explica tot tipus d’anècdotes de la seva feina a Madrid. La vicepresidenta destaca que el PSC a Catalunya i el PSOE a Madrid són l’única via possible per sortir de la crisi respectant les polítiques socials i la igualtat de drets. Més de 80 persones omplen de gom a gom l’Espai Granados en un vespre ple de reflexions interessants.


El dissabte 13 al matí continuem l’Escola amb la 2ª xerrada, 30 anys construint la ciutat, amb la participació de l’alcaldessa Carme Carmona i els exalcaldes socialistes Cristina Real i Celestino Sánchez. Una xerrada molt emotiva i interessant que recorre la història democràtica de Cerdanyola, mitjançant les actuacions i experiències dels seus protagonistes principals.


El mateix dissabte 13 a la tarda, l’última xerrada de l’Escola, Crisi económica… l’inici de la fi?, a càrrec de David Fuentes, cap del Gabinet del Conseller d’Economia de la Generalitat. En ella s’expliquen les causes que ens han portat a aquesta greu crisi i les possibles vies de solució per la creació de llocs de treball.

Finalment es realitza la cloenda de l’Escola a càrrec de Montse Montiel, membre de l’executiva del PSC local, Noelia Sánchez, viceprimera secretària de la JSC Vallès Occidental i Javi Montes, primer secretari de la JSC a Cerdanyola. El nostre primer secretari es mostra molt satisfet i orgullós del gran èxit de la nostra primera Escola de Formació “Domingo Sánchez” i es compromet a seguir treballant en aquest sentit, a la vegada que defensa les polítiques socialistes tant a Catalunya com a l’Estat, per sortir de la crisi i seguir treballant amb polítiques progressistes.


Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola ens sentim plenament orgullosos de la feina feta i l'èxit assolit i volem agraïr tothom qui ha participat de la nostra primer Escola.

Podeu llegir la informació també en la premsa digital local:

25 de febr. 2010

És mentida!

Sembla que la mentida i l’engany s’han instal·lat en les maneres de fer política d'ICV Cerdanyola, la doctrina del líder suprem ha calat en els tendres esperits dels joves, i no tan joves, d'esquerres i ecologistes “de debò”.
Ho diem perquè a falta de discurs polític creïble, i després de 6 anys de pena i tristor que han buidat la caixa municipal, esperen que els ciutadans de Cerdanyola ens creiem les seves mentides.
- És mentida que a Collserola es vulgui fer un camp de golf.
- És mentida que es vulgui canviar el que ja hi era.
- És mentida que el municipi planeji intervenir a la zona.
- És veritat que les al·legacions presentades donen a Cerdanyola el control de les zones, és a dir, que Cerdanyola, i no Barcelona com volia ICV, decidirà què es fa a les zones assenyalades.
A títol de recordatori i per avaluar la trajectòria "verda" i la credibilitat d'alguns:
- És cert que el període en el que més arbres s'han tallat a la ciutat ha estat en el període Morral.
- Mai a la ciutat s'havia construït/planificat (pisos i equipaments) a zones considerades com a verdes, excepte en el període Morral.
- Mai ningú havia planificat construïr sobre un abocador, excepte els planificadors del període Morral.
Esperem que els ciutadans de Cerdanyola no siguin ingenus i no s'empassin els dubtes i les mentides que volen sembrar alguns.
JSC Cerdanyola

Digues la teva!

20 de gen. 2010

Plou sobre mullat!


Es podria dir clarament, i sense por a equivocar-nos, que en aquest mes de gener, el primer del nou any, no només ens està mullant l'aigua, que tambè, sinó molts altres temes que estan posant vermell a més d'un. En aquest cas, m'estalviaré parlar de quan surt el Sol, que de vegades ho fa, perquè com ha sortit tan poc, no sigui que no surti més..., pertant no parlaré del nou govern sociovergent local, que encara és massa efímer, ni del recurs fàcil del Guardiola... Però si vull manifestar petites pinzellades al voltant d'alguns temes d'actualitat.

Com per exemple, la polèmica viguetana amb els immigrants, on jo em pregunto, qui es creu amb el dret de negar els drets més bàsics a una persona? La pregunta pot ratllar la demagògia, però el que és totalment inadmissible és que el govern de Vic sigui capaç de portar a debat aquest tema, crec que única i exclussivament, per frenar l'augment de vots d'un partit que limita amb el feixisme i que ja és segona força més votada a una de les ciutats amb més immigració del país, parlo del partit PxC d'un tal Anglada, per no dir-li senyor. Està clar que la política d'immigració és complicada i té un debat llarg i interessant, però el que és molt perillós és donar veu i vot a persones classistes i xenòfobes, que recorden altres èpoques, i que ens haurien de fer reaccionar i tocar de peus a terra, per no acabar com a Itàlia, on el propi govern central, liderat pel partit d'en Berlusconi (PdL "Il Popolo della Libertà), gràcies als vots de la Lega Nord (partit neofeixista), ha estat capaç d'aprovar una llei que dicta que els immigrants tenen menys drets que els nadius.

Un altre tema d'actualitat, i no menys interessant, és la polèmica sorgida arrel dels errors comesos a la investigació dels incendis d'Horta de Sant Joan, on recordem van morir 5 bombers. Estic completament convençut que es tracta d'un error, greu però un error, i que pertant no m'empasso el que més d'un vol fer creure, que és un engany del govern tripartit. Però el que vull deixar sobre la taula per debatre és la següent pregunta, ja ningú dimiteix en política? No tracto d'utilitzar aquest tema parcialment contra ICV o el tripartit, el que vull dir és que ja fa massa temps que dura aquesta broma, que anem d'escàndol en escàndol, a tots els partits polítics i a tots els nivells, i ningú és capaç de plegar veles i deixar que un altre ho intenti fer millor, perquè està clar que a la política no és com a l'esport, l'important no és mantenir-se, sinó arribar, servir i preparar el terreny pel següent. Malgrat tot, i sabent que ja està en marxa la pre-pre-precampanya electoral, només fa falta veure la coincidència amb el temps de la inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire amb la proclamació de Mas candidat, per molt malament que ho faci l'esquerra de vegades, sempre serà millor que la dreta.

Per últim, no em vull deixar de mostrar la meva tristesa amb la catàstrofe d'Haití, i m'afeigeixo al que ha dit l'Alfons Escoda, regidor d'Espai Públic i Immigració a la nostra ciutat, ja són oberts diferents c/c per a que, entre tots, poguem aportar el nostre petit gra de sorra per a que tots els haitians puguin reconstruïr el seu país, el més aviat possible.