reflexions d'un arquitecte

Dóna'ns la teva idea per millorar la ciutat

2011-01-20T11:12:00.003+01:00

El PSC de Cerdanyola endega una campanya oberta i participativa que té com a objectiu recollir les idees i els suggeriments del conjunt de la ciutadania per tal de millorar els barris de la nostra ciutat.

Aquesta campanya, que va començar el passat dissabte dia 15 al barri de Canaletes, consistirà en l’establiment d’urnes i carpes a diferents punts de la ciutat, on qualsevol ciutadà podrà dipositar aquelles propostes que creu poden millorar el seu entorn i, per tant, la qualitat de vida dels veïns i les veïnes.

Amb iniciatives com aquesta i la del “porta a porta”, que ja es va iniciar el passat mes d’octubre, el PSC vol cercar la màxima proximitat amb la gent. Més enllà de dir-li a la ciutadania que és el que volem per Cerdanyola, considerem necessari posar eines al seu abast per a que puguin transmetre’ns quins són aquells aspectes que fan falta o que podrien millorar. Des del PSC volem governar en coalició amb els veïns, ja que ningú com ells coneix la realitat i el dia a dia dels barris on desenvolupen el seu projecte de vida.

Aquesta campanya, que s’emmarca en un procés més ampli i que servirà per la futura elaboració del programa amb el que el PSC es presentarà a les properes eleccions municipals, vol avançar cap a un model basat en el concepte de barris amb “Q” de qualitat. És a dir, des del PSC entenem que una ciutat de primera només es possible si gaudeix de barris d’excel•lència i, és precisament en aquest sentit que, per nosaltres, els barris sí constituiran una prioritat de l’acció política.

Properes urnes:

Fontetes, davant del Mercat
22 de gener de 10:30 a 13:30

Centre, plaça Abat Oliva
29 de gener de 10:30 a 13:30

Montflorit, passatge dels Pollancres
5 de febrer de 10:30 a 13:30

Serraparera, Plaça Universal
12 de febrer de 10:30 a 13:30

Sant Ramón, plaça Sant Ramon
19 de febrer de 10:30 a 13:30

Banús-Bonasort, plaça Constitució
26 de febrer de 10:30 a 13:30

Banús-Serraparera, davant del Mercat
1 de març de 10:30 a 13:30

A més, ja podeu enviar les vostres idees, suggeriments o queixes a:

milloremcerdanyola@carmecarmona.cat

Per uns barris amb "Q" de qualitat!

Visca Cerdanyola, visca!

2011-01-17T10:56:00.002+01:00

Es defineix patriotisme com aquell sentiment d'orgull per la terra que t'ha vist néixer o créixer i que està lligat a uns valors, una cultura i una història. Aquest sentiment de pertinença no té preu, ni color polític, tampoc exclou ningú, ni és propietat de cap altre; simplement, es té o no es té, simplement, el sents o no el sents.

El passat 13 de gener, Cerdanyola va rebre el distintiu de “Ciutat de la Ciència i la Innovació”, un premi que atorga aquest Ministeri com a reconeixement a l'alt grau de compromís en projectes innovadors encetats a la ciutat, durant el darrer any, des del govern municipal liderat per l'alcaldessa Carme Carmona. Projectes com la creació de zones wi-fi, el desplegament de la xarxa de fibra òptica o la millora d'instal•lacions tèrmiques en edificis públics, entre d'altres, que tot i ser poc visibles a peu de carrer, són clau en el camí cap a un nou model econòmic basat en la innovació; aquesta distinció, per tant, servirà per accedir a noves i engrescadores oportunitats per la ciutat. Però si fem memòria, als anys 90, Cerdanyola ja va ser considerada ciutat Universitària i Tecnològica i ara, al 2011, es distingeix també com a Científica i Innovadora. És evident, doncs, que Cerdanyola torna a situar-se en el mapa i torna a ser considerada ciutat de referència.

És hora de seguir afrontant els reptes de futur, de seguir lluitant i defensant la ciutat que escriu la nostra història, d'apel•lar al sentiment de pertinença i representar-la amb responsabilitat; des del Parc Tecnològic o la UAB a ca n'Olivé o el Sincrotró, però també des de Fontetes a Serraparera o des de Canaletes a Banús. És hora de seguir treballant per fer d'aquesta ciutat el motiu d'orgull de la seva gent, per aconseguir l'excel•lència en els seus serveis i poder gaudir dels seus valors i les seves oportunitats, però també per seguir lluitant en els moments difícils amb optimisme, esperança, proximitat, realisme, coherència i compromís; pels seus barris, per la seva gent, perquè Cerdanyola s'ho mereix.

Felicitats Cerdanyola, felicitats a tots!

Somiant en la llum que portarà el 2011...

2010-12-30T12:13:00.007+01:00

Moltes coses seran protagonistes quan, d'aquí uns anys, recordem el que va representar el 2010 en les nostres vides, però potser llavors, només recordarem les que no ens van tocar de tan a prop.

Potser recordarem que el país va seguir aturat per la crisi econòmica, que ZP va patir la primera vaga general per les seves reformes, que la tragèdia va destrossar Haití, que un núvol de cendra va ocupar mig espai aeri mundial, que Wikileaks va representar el més alt descobriment de material diplomàtic confidencial, que el Papa va visitar la Sagrada Família de Gaudí en mig de la polèmica, que Cameron va ocupar Downing Street, o potser també recordarem que Catalunya va dir prou, que en Guardiola va destrossar en Mourinho, que vam ser campions del món, que les corrides ja no eren catalanes, que CiU va tornar al Govern o que els controladors van fer esclatar l'estat d'alarma, ..., potser llavors encara ens venen més records al cap.

Potser llavors no recordeu res d'això i només us vindrà al cap un instant, un detall, un petó, una mirada, un desig... o moltes paraules o frases que representin tot plegat.

Bona entrada al 2011.

Salut!

El 2010 ens deixa algunes imatges...

2010-12-29T13:05:00.017+01:00

Wikileaks, deixa al descobert mitja diplomàcia mundial.

El volcà islandès ocupa el cel de mig món.

El Papa visita Catalunya enmig de la polèmica.

La dreta conservadora torna a Downing Street.

Triplet històric al Mundial de Motociclisme.

La tragèdia sobrepassa Haití.

Catalunya crida contra el Constitucional.

Jubilació als 67 anys?

La primera vaga general contra Zapatero i les seves mesures.

Guardiola fa menjar-se moltes paraules en Mourinho.

Zapatero en el seu pitjor moment de President.

Campions del Món.

President Mas.

Els controladors sacsejen capriciosament l'espai aeri.

S'acaben els toros a Catalunya.

Iniesta per l'eternitat.

I feliç 2011...

Cerdanyola il·lusiona

2010-12-15T18:38:00.000+01:00

Potser és una sensació personal, potser la subjectivitat m’envaeix, o potser és, simplement, una constatació de la realitat, d’un present i d’un futur que comença a veure llum, d’una Cerdanyola que il·lusiona. Potser encara hi ha molts que no s’han adonat, potser n’hi ha d’altres que no voldran adonar-se mai, però només hem de sortir al carrer, ensumar l’ambient i comprovar que Cerdanyola comença a fer bona cara, que la ciutat que estimem comença a redreçar el rumb.

Aquest 16 de desembre ha fet un any de l’entrada del PSC al Govern Municipal i; malgrat la pèssima situació en que es va trobar l’Ajuntament i la greu crisi econòmica; el socialistes hem dedicat tots els esforços al nostre abast per posar remei a una ciutat que, tot just fa un any, passava per un dels pitjors moments de la democràcia, degut a la incapacitat d’un alcalde, la debilitat d’un govern i la inexistència d’un projecte.

Ja fa uns mesos que Cerdanyola està endinsada en una activitat interna frenètica i, malgrat alguns s’encarreguin d’enganyar i espantar la ciutadania en relació els projectes encetats, molt aviat s’adonaran que tot el que s’està fent avui és el resultat de massa anys d’inactivitat, la constatació que, durant 7 anys, Cerdanyola no ha gaudit, com ara, d’un projecte global, d’un projecte de ciutat.

Amb l’alcaldessa Carme Carmona al capdavant del Govern Municipal, ara i no amb l’anterior alcalde, Cerdanyola té un govern cohesionat, estable i amb un projecte definit, ara i no abans, Cerdanyola té un Pla de Sanejament Econòmic, un nou contracte de la Neteja, s’està desenvolupant el projecte URBAN, són reals els Plans d’Ocupació i les polítiques de Joventut... Ara i no quan governava ICV, Cerdanyola té un govern que treballa des de la proximitat, escoltant la ciutadania a peu de carrer.

Mai com ara, en època de crisi, s’ha treballat tant per la ciutat i la seva gent, per això diem que Cerdanyola ens il·lusiona. Perquè hem apostat de valent pels serveis públics de qualitat, perquè no hem enredat ningú i perquè hem fet polítiques d’esquerres.

Il•lusió per Cerdanyola no només és una paraula bonica, representa també una realitat, la d’una ciutat més neta, més ordenada, la d’una ciutat amb millores en la gestió econòmica, amb impulsos per la participació de la gent gran i la promoció de la salut pública, amb la recuperació de les “casetes dels mestres”, amb l’aposta per la ciència i la tecnologia, amb la reorganització municipal de l’OAC, amb la plena connectivitat de barris com Canaletes, amb la neteja i la seguretat com a eixos prioritaris, amb el treball conjunt del serveis socials i amb la garantia d’un urbanisme estratègic i sostenible.

Perquè hem demostrat ser capaços de governar i tirar endavant una ciutat en temps difícils, de desmuntar tòpics i mentides, de tocar de peus a terra però amb l’objectiu d’una Cerdanyola millor. Perquè Cerdanyola, simplement, il·lusiona.

La JSC presentem la nostra campanya

2010-11-13T11:41:00.003+01:00

Aquí podeu llegir la notícia sencera.

Nova edició de VeuRoja

2010-11-10T10:02:00.002+01:00

Els joves socialistes de Cerdanyola ja tenim la nova edició de la nostra revista local, clica a la imatge per visualitzar-la!

El canvi real

2010-10-30T21:02:00.002+02:00

El programa electoral dels socialistes, per a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre, demostra que coneixem bé el nostre país, la seva gent i el camí que tenim per endavant tots plegats. Alguns diuen que la campanya servirà per sondejar qui té més ambició per Catalunya, a nosaltres ja ens està bé, perquè tenim arguments incontestables que hem anat forjant governant apassionadament els darrers 7 anys.

Amb el PSC al capdavant del Govern de la Generalitat, ara i no quan governava CiU, Catalunya ha obtingut el més alt nivell d’autogovern gràcies al nou Estatut, ha gaudit de més recursos gràcies al nou model de finançament i ha rebut més inversió pública de l’Estat gràcies a l’acord de desplegament de la disposició addicional tercera del nostre Estatut; amb nosaltres i amb el desplegament de les polítiques socials més importants.

Mai com ara s’ha treballat tant per Catalunya i per la seva gent, per això diem que cada dia hem contractat 2 metges, 3 mossos i 5 mestres, perquè és la veritat. Perquè hem apostat de valent pels serveis públics de qualitat, perquè no hem enredat ningú i perquè hem fet polítiques d’esquerres. Per aquest motiu el canvi real és impossible que estigui representat per Artur Mas, el candidat de CiU que representa el mateix de sempre i ve acompanyat per un equip de persones que no es caracteritzen per ser “noves cares” precisament, sinó les mateixes dels darrers governs Pujol. Aquesta dreta esgotada i demostrada no vàlida els darrers anys, de velles receptes que, malgrat s’envoltin de senyeres, no són les que necessiten en una majoria de catalans.

El canvi real és: l’Aeroport Lleida-Alguaire, el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, la Ciutat de la Justícia, la L9 del Metro, l’aposta per les energies renovables, la Reforma de l’Impost de Successions i Donacions, la dessalinitzadora i la nova T1 de l’aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies, el tercer carril de l’AP-7, el nou Hospital de Sant Joan Despí o el Sincrotró Alba de Cerdanyola. I en polítiques de Joventut, el canvi real és: multiplicar per 6 les borses d’habitatge o ajudar a més de 40.000 joves a emancipar-se. El canvi real, per tant, només el representa el candidat del PSC a seguir encapçalant el govern de la Generalitat, només el representa el President Montilla.

Perquè hem demostrat ser capaços de governar i tirar endavant un país, de desmuntar tòpics i mentides, de tocar de peus a terra però amb l’objectiu d’una Catalunya més forta i una societat més justa. Perquè el partit encara no s’ha jugat i perquè creiem en la victòria el proper 28N, lluitarem i guanyarem!

Omplim els carrers de colors!

2010-04-22T18:01:00.003+02:00

Catalunya es torna a vestir de gala per lluïr-se i mostrar-se al món amb una de les seves tradicions més emocionants. Sant Jordi omple els carrers d'arreu de colors, d'emocions i sentimens, en un dia de feina com qualsevol altre, però el més especial de l'any, el nostre dia, només nostre, la gran diada de Sant Jordi.

Omplim els carrers, tots estan envaïts de colors...

De rebaixes pel mercat dels sentiments

2010-03-30T11:23:00.001+02:00

“Benvolgut conciutadà i conciutadana: em dirigeixo a vosaltres de forma personal…”, així és com s’inicia la carta de la vergonya, l’escrit que militants i simpatitzants d’ICV-EUiA a Cerdanyola, s’han encarregat de repartir per bústies d’amics i estranys d’arreu de la ciutat. I com no podia ser d’una altra manera, quan parlem de Jesús i els seus apòstols, el text només reflexa mentides, demagògia, odi, revenja, ..., i el més trist i preocupant, intenta comprar sentiments, sentiments del poble per un pobre desvalgut que intenta trobar el seu lloc de cara a les properes eleccions municipals del 2011.

Abans d’entrar en matèria, no em puc estar de dir que l’intent de xantatge emocional que fa el Sr. Morral en aquesta carta és tan lamentable (no recordo cap càrrec públic cerdanyolenc plorant a la ciutadania d’aquesta manera) que el trobo un insult a la intel·ligència més bàsica, deixant per la reflexió de cadascú, el per què de la publicació també en castellà en aquesta ocasió, ja que tots sabem que només recorre a aquesta llengua per interessos purament electorals, només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca.

Les decisions que es prenen com alcalde són correctes o incorrectes, mai es poden adjectivar com honestes, aquesta qualitat no hauria de suposar un valor afegit, ja que se li suposa. La decisió de cessar CiU del govern, perquè malgrat els personalismes, el cessament del cap de llista del grup comporta el cessament d’aquest grup municipal, ha demostrat ser una decisió incorrecta, perquè la decisió correcta hagués estat dimitir com a alcalde i trobar noves majories, un cop demostrada la seva incapacitat per controlar el seu propi govern. La moció de censura per tant, és senzillament la conseqüència lògica per redreçar el rumb d’una ciutat perduda, i no més.

Cerdanyola, malgrat el que ens vulgui fer creure el Messies, ja existia abans del 2003 i seguirà existint a partir d’ara. L’intent de confusió general a partir de la frase “Cerdanyola ha canviat, per primera vegada compta amb les infrastructures que li permetran decidir sobre el seu futur”, que podria servir també per un poblat de la República del Congo, només pot ser fruït de la demagògia barata que transpira i caracteritza aquest senyor. Per no parlar del gran èxit “en la política, com en la vida, no tot s’hi val”, sent capaç de repetir-ho fins a l’eternitat una persona que precisament es declina pel contrari, havent estat capaç de pactar amb la dreta espanyola més reaccionaria per mantenir la poltrona, acte pervers i amoral que sí va suposar un insult i una gran mentida a la ciutadania, que va votar una altra cosa.

Finalment, qui es creu l’escollit per obra de Déu, expressa la seva disposició a presentar-se a les eleccions, cosa que teòricament haurà de decidir ICV malgrat ell s’hi desmarqui tan clarament, i demana la opinió ciutadana en un clar intent de sondeig públic de la seva persona. La meva opinió i la d’una gran majoria és, que deixi de plorar, de mentir, i d’insultar la nostra intel·ligència, i que es limiti i no s’oblidi de complir amb les seves obligacions com a regidor, fet que sembla haver deixat de banda en els darrers plens.

Carlos Cordón Núñez, un altre ciutadà de Cerdanyola

Arquitectura milagrosa, de Llàtzer Moix

2010-03-21T14:08:00.002+01:00

La apertura del Museo Guggenheim, diseñado por Frank Gehry, obró milagros en Bilbao. Gracias a este prodigio de la arquitectura icónica, la ciudad voló sin escalas de la grisura posindustrial a los brillos de la economía terciaria; de una gravísima crisis estructural a un mañana esperanzado.

Alcaldes y presidentes autonómicos de toda España vieron en el ejemplo bilbaíno la llave de su futuro. Atribuyeron a la arquitectura más espectacular y a los arquitectos estrella el potencial transformador que antaño aseguraba una sociedad organizada y emprendedora. Un edificio espectacular con firma de postín –Calatrava, Hadid, Herzog & De Meuron, Foster, Eisenman...– les pareció garantía de visibilidad global, imán de turistas y estímulo para la economía local.

Sin pensarlo dos veces, se echaron en brazos de la arquitectura supuestamente milagrosa. Valencia, Zaragoza o Madrid, ciudades de tradición arquitectónica más sólida como también Barcelona o Santiago, experimentaron este frenesí. Una tras otra contrataron a los más rutilantes y expresivos astros del firmamento arquitectónico internacional, a menudo descuidando la proporción entre la necesidad y el precio de las monumentales obras que les encargaron. Este fenómeno, apreciable en diversos países occidentales, tuvo en España efectos sobresalientes debido al arrojo y la inexperiencia de algunos clientes públicos.

Èxit de la I Escola de Formació "Domingo Sánchez"

2010-03-17T10:11:00.014+01:00

Els passats dies 12 i 13 de març de 2010, la Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès hem celebrat, a l’Espai Granados de l’Esportiu Altis, la nostra I Escola de Formació “Domingo Sánchez”, per ella hi han passat més de 100 persones, repartides en les 3 xerrades que s’hi han proposat.

L’Escola començà amb la seva inauguració, el divendres 12 al vespre, amb la participació de Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola, Gisela Vargas, secretària de formació de la JSC, Albert Illera, secretari de formació de la JSC Vallès Occidental i Santi Moro, secretari de Formació de la JSC a Cerdanyola.

Tot seguit es donà un dels moments més emotius de la jornada, quan David Muñoz, secretari d’Organització de la JSC local, fa entrega d’una placa commemorativa a Manuela Gamero, vídua de Domingo Sánchez, militant històric del PSC local que va apostar sempre pels joves, que ens va deixar el passat mes de desembre i qui dóna nom a la nostra Escola de Formació.

A continuació s’inicià la primera xerrada amb una ponent de luxe, Teresa Cunillera, vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats i amb el company Marc Mellado com a moderador. Cunillera fa un anàlisi de l’actualitat a Catalunya i Espanya a la vegada que ens explica tot tipus d’anècdotes de la seva feina a Madrid. La vicepresidenta destaca que el PSC a Catalunya i el PSOE a Madrid són l’única via possible per sortir de la crisi respectant les polítiques socials i la igualtat de drets. Més de 80 persones omplen de gom a gom l’Espai Granados en un vespre ple de reflexions interessants.

El dissabte 13 al matí continuem l’Escola amb la 2ª xerrada, 30 anys construint la ciutat, amb la participació de l’alcaldessa Carme Carmona i els exalcaldes socialistes Cristina Real i Celestino Sánchez. Una xerrada molt emotiva i interessant que recorre la història democràtica de Cerdanyola, mitjançant les actuacions i experiències dels seus protagonistes principals.

El mateix dissabte 13 a la tarda, l’última xerrada de l’Escola, Crisi económica… l’inici de la fi?, a càrrec de David Fuentes, cap del Gabinet del Conseller d’Economia de la Generalitat. En ella s’expliquen les causes que ens han portat a aquesta greu crisi i les possibles vies de solució per la creació de llocs de treball.

Finalment es realitza la cloenda de l’Escola a càrrec de Montse Montiel, membre de l’executiva del PSC local, Noelia Sánchez, viceprimera secretària de la JSC Vallès Occidental i Javi Montes, primer secretari de la JSC a Cerdanyola. El nostre primer secretari es mostra molt satisfet i orgullós del gran èxit de la nostra primera Escola de Formació “Domingo Sánchez” i es compromet a seguir treballant en aquest sentit, a la vegada que defensa les polítiques socialistes tant a Catalunya com a l’Estat, per sortir de la crisi i seguir treballant amb polítiques progressistes.

Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola ens sentim plenament orgullosos de la feina feta i l'èxit assolit i volem agraïr tothom qui ha participat de la nostra primer Escola.

Podeu llegir la informació també en la premsa digital local:

Aquí i aquí.

I Escola de Formació "Domingo Sánchez"

2010-03-09T09:42:00.002+01:00

És mentida!

2010-02-25T11:14:00.003+01:00

Sembla que la mentida i l’engany s’han instal·lat en les maneres de fer política d'ICV Cerdanyola, la doctrina del líder suprem ha calat en els tendres esperits dels joves, i no tan joves, d'esquerres i ecologistes “de debò”.

Ho diem perquè a falta de discurs polític creïble, i després de 6 anys de pena i tristor que han buidat la caixa municipal, esperen que els ciutadans de Cerdanyola ens creiem les seves mentides.

- És mentida que a Collserola es vulgui fer un camp de golf.

- És mentida que es vulgui canviar el que ja hi era.

- És mentida que el municipi planeji intervenir a la zona.

- És veritat que les al·legacions presentades donen a Cerdanyola el control de les zones, és a dir, que Cerdanyola, i no Barcelona com volia ICV, decidirà què es fa a les zones assenyalades.

A títol de recordatori i per avaluar la trajectòria "verda" i la credibilitat d'alguns:

- És cert que el període en el que més arbres s'han tallat a la ciutat ha estat en el període Morral.

- Mai a la ciutat s'havia construït/planificat (pisos i equipaments) a zones considerades com a verdes, excepte en el període Morral.

- Mai ningú havia planificat construïr sobre un abocador, excepte els planificadors del període Morral.

Esperem que els ciutadans de Cerdanyola no siguin ingenus i no s'empassin els dubtes i les mentides que volen sembrar alguns.

JSC Cerdanyola

Digues la teva!

2010-02-25T10:37:00.001+01:00

No forget! (65 anys, segona part)

2010-02-09T17:21:00.003+01:00

65 anys de l'alliberament d'Auschwitz

2010-01-27T14:31:00.000+01:00

Plou sobre mullat!

2010-01-20T13:29:00.004+01:00

Es podria dir clarament, i sense por a equivocar-nos, que en aquest mes de gener, el primer del nou any, no només ens està mullant l'aigua, que tambè, sinó molts altres temes que estan posant vermell a més d'un. En aquest cas, m'estalviaré parlar de quan surt el Sol, que de vegades ho fa, perquè com ha sortit tan poc, no sigui que no surti més..., pertant no parlaré del nou govern sociovergent local, que encara és massa efímer, ni del recurs fàcil del Guardiola... Però si vull manifestar petites pinzellades al voltant d'alguns temes d'actualitat.

Com per exemple, la polèmica viguetana amb els immigrants, on jo em pregunto, qui es creu amb el dret de negar els drets més bàsics a una persona? La pregunta pot ratllar la demagògia, però el que és totalment inadmissible és que el govern de Vic sigui capaç de portar a debat aquest tema, crec que única i exclussivament, per frenar l'augment de vots d'un partit que limita amb el feixisme i que ja és segona força més votada a una de les ciutats amb més immigració del país, parlo del partit PxC d'un tal Anglada, per no dir-li senyor. Està clar que la política d'immigració és complicada i té un debat llarg i interessant, però el que és molt perillós és donar veu i vot a persones classistes i xenòfobes, que recorden altres èpoques, i que ens haurien de fer reaccionar i tocar de peus a terra, per no acabar com a Itàlia, on el propi govern central, liderat pel partit d'en Berlusconi (PdL "Il Popolo della Libertà), gràcies als vots de la Lega Nord (partit neofeixista), ha estat capaç d'aprovar una llei que dicta que els immigrants tenen menys drets que els nadius.

Un altre tema d'actualitat, i no menys interessant, és la polèmica sorgida arrel dels errors comesos a la investigació dels incendis d'Horta de Sant Joan, on recordem van morir 5 bombers. Estic completament convençut que es tracta d'un error, greu però un error, i que pertant no m'empasso el que més d'un vol fer creure, que és un engany del govern tripartit. Però el que vull deixar sobre la taula per debatre és la següent pregunta, ja ningú dimiteix en política? No tracto d'utilitzar aquest tema parcialment contra ICV o el tripartit, el que vull dir és que ja fa massa temps que dura aquesta broma, que anem d'escàndol en escàndol, a tots els partits polítics i a tots els nivells, i ningú és capaç de plegar veles i deixar que un altre ho intenti fer millor, perquè està clar que a la política no és com a l'esport, l'important no és mantenir-se, sinó arribar, servir i preparar el terreny pel següent. Malgrat tot, i sabent que ja està en marxa la pre-pre-precampanya electoral, només fa falta veure la coincidència amb el temps de la inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire amb la proclamació de Mas candidat, per molt malament que ho faci l'esquerra de vegades, sempre serà millor que la dreta.

Per últim, no em vull deixar de mostrar la meva tristesa amb la catàstrofe d'Haití, i m'afeigeixo al que ha dit l'Alfons Escoda, regidor d'Espai Públic i Immigració a la nostra ciutat, ja són oberts diferents c/c per a que, entre tots, poguem aportar el nostre petit gra de sorra per a que tots els haitians puguin reconstruïr el seu país, el més aviat possible.

Somiant en un 2010 millor

2009-12-22T17:05:00.003+01:00

Moltes coses seran protagonistes quan, d'aquí uns anys, recordem el que va representar el 2009 en les nostres vides, però potser llavors, només recordarem les que no ens van tocar de tan a prop, o no.

Potser recordarem que el país es va aturar degut a la crisi econòmica, que la corrupació va esquitxar el PP, molts Ajuntaments i, fins i tot, l'admirat Palau, que ZP va passar per les seves hores més baixes, que Afganistán va continuar en conflicte, que va arribar la famosa Grip A en forma de pandèmia, que Europa va estrenar presidència permanent i EEUU president de color, que es van cel·lebrar els 20 anys sense mur a Berlín, que va fracassar la cimera del clima a Copenhague, que ens va deixar el rei del pop Michael Jackson, que va esclatar el mite Usain Bolt, que el País Basc el governava un López, que Camino va protagonitzar els Goya i la Pe els Òscars, que la Vicky i la Cristina van venir a Barcelona amb en Woody, que Aminetu Haidar va posar d'actualitat el Sàhara Occidental, que en Bersluconi va tornar a fer de les seves, ..., potser llavors encara ens venen més records al cap.

Els que a més de recordar tot això som catalans i vivim a Catalunya, de ben segur també recordarem que va arribar un bon finançament des de les Espanyes malgrat aquestes ens seguien infravalorant, que la T1 es va convertir en un dels millors aeroports del món, que es van fer les primeres consultes per la Independència, que el TC seguia donant llargues al nostre Estatut, que ens van deixar en Vicente Ferrer, en Dani Jarque o en Jordi Solé Tura, que la nostra religió va passar a ser Guardiolista amb el millor Barça de la història o que en Pau Gasol va guanyar el seu primer anell NBA.

Potser llavors no recordeu res d'això i només us vindrà al cap un instant, un detall, un petó, una mirada o un desig. En el meu cas, de ben segur recordaré que el 2009 va ser un any ple de contrastos, recordaré que malgrat em vaig llicenciar com arquitecte, malgrat vaig seguir forjant amistats eternes, malgrat Cerdanyola va tornar a ser socialista, també em va deixar una de les persones més importants i bàsiques de la meva vida, i potser serà just en aquell precís instant quan recordi que vaig voler oblidar un any i començar ràpidament un altre, potser llavors recordaré que el 2010 va ser millor.

A tots us desitjo unes molt bones festes i una millor entrada al 2010.

Salut!

1er premi al Fotodenúncia d'Esquerra

2009-12-15T15:45:00.001+01:00

Aquí podeu llegir la notícia sencera.

Junts de nou per primer cop

2009-12-12T12:17:00.005+01:00

Alguns que tornen, parlen d'ilusions, somnis, pors, retrobaments, i molta feina per endavant; d'altres que segueixen, parlen de (des)confiances, pactes, continuïtats, valors i responsabilitats, i per contra, els que marxen, parlen d'injustícies, traicions, sectarismes i d'altres despropòsits. Tambè n'hi ha que ni tornen, ni segueixen, ni marxen, perquè mai hi han estat.

Això és el que viurem el proper dimecres 16 de desembre a les 12h a l'Ajuntament de Cerdanyola, una nova onada socialista tornarà a liderar el govern d'una ciutat que mai li ha girat l'esquena, de la mà del continuïsme convergent, que no per continuista és menys bo.

Amb la tornada del socialisme al govern muncipal, liderat per la futura alcaldessa Carme Carmona, tornarà la il·lusió en bona part de la ciutadania, al mateix temps que tornarà l'enveja i la rancúnia en la resta. Potser perquè alguns no han acabat de païr les conseqüències del salt al buït del seu líder espiritual.

Que no us enganyin amb els seus discursos triomfalistes a l'hora que victimistes, no intenteu buscar més raons de les que hi ha, perquè us endinsareu en unes aigües de demagògia i servilisme mai vistos; no caigueu en la trampa de veure'ls com les víctimes de la pel·lícula, perquè ni són víctimes de res ni això és una pel·lícula. Tracteu-los com el que són, aprofitats del poder que no han fet altra cosa que enxufar incompetents, engreixar la bossa del deute municipal i preocupar-se pels amics del voltant.

Si el pacte del 2003 (ICV-EUiA-CiU-ERC) podia semblar necessari, ja que el socialisme havia entrat en decadència tot i guanyar per enèsima vegada, i com sempre, les eleccions, el despropòsit del 2007 (ICV-EUiA-CiU-PP) va ser un atac a la intel·ligència més bàsica, però sobretot va ser una falta de respecte a la ciutadania, que va votar una altra cosa. Aquell moment ens ha portat aquí i ara, els que tornen, intentaran redreçar el rumb d'una ciutat que ja fa mesos que no funciona.

El que deixarà de ser alcalde de Cerdanyola, però seguirà com a líder espiritual dels que mai han estat ni d'esquerres ni ecologistes de debò, us intentarà enganyar dient-vos que torna el socialisme cavernari dels amics de l'alcalde, que és un pacte del poder pel poder, que és una exclusió d'ICV per ell, que són unes pobres víctimes que caminaran sols pel desert en recerca de la majoria absoluta i mil milions de mandangues més, que ell mateix i la seva trouppe utilizaran per tenyir d'obscur, tràgic, i molt negatiu per la ciutat el que passarà el proper dimecres. Vosaltes però, només haureu de recordar que el poder pel poder el va voler ell al 2003 i al 2007, i també ell va ser qui va excolure la força més votada en tots dos pactes.

Mirem endavant, no caiguem en la trampa, de les múltiples que se'ns presentaran a partir d'ara, lluitarem contra la crisi, per dessofegar l'Ajuntament, per netejar la cara de tota la ciutat, però també contra la mentida, la demagògia i la hipocresia, perquè una altra Cerdanyola encara ha de ser possible.

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T10:56:00.006+01:00

M'afegeixo rotundament a l'editorial de 12 diaris catalans, on ja s'han afegit 3 emissores de ràdio, TV3, els principals partits polítics i govern, els col·legis de metges i d'enginyers, i on s'afegirà la gran majoria de la societat catalana. Editorial conjunta en relació a la posició de Catalunya front la imminent resposta del Tribunal Constitucional sobre la "constitucionalitat" de l'Estatut votat per tots els catalans.

Podeu veure l'esmentada editorial aquí:

www.elperiodico.com

Per la unitat de la societat catalana!

L'enèsima cançó d'amor...

2009-11-01T18:35:00.003+01:00

Les relacions d'amor no sempre desprenen efectes positius, sentiments trobats, confidències i confiances, respecte i sinceritat, capacitat d'adaptació i aprenentatge, ... les cançons d'amor, sovint també representen desconfiances, traicions, mentides, tristeses... en definitiva, és amor, és passió, fins l'última de les conseqüències.

Tot això i molt més vam viure/gaudir/patir... i tots els verbs semblants (o no) que us imagineu, en el passat Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola, el d'octubre. Tot el que abans havia estat una bassa d'oli, ara era aquell mateix oli, però refregit i tornat a fregir, gastat, i poc reutilitzable, almenys per menjar. Tot el que havia estat la relació d'amor més fructífera i duradera, s'havia convertit en una relació d'odi descarat difícil de reconduïr, i és que de l'amor a l'odi va simplement una cadira, perdó, un pas.

De moment els 3 mosqueters segueixen liderant el govern més desgovernat i dèbil de Catalunya. Mentre un va el seu ritme i viu en el seu món ideal seguint negant l'innegable; l'altre ofereix la seva enèsima varietat facial de cinisme; i el del mig, bàsicament segueix sense dimitir... els altres 6... bé, els altres 6 segueixen tristement la deriva dels 3 mosqueters.

I us preguntareu, on és d'Artagnan? "Ni está ni se le espera" com deia algú... Però no en teniem 2? Sí, en teniem dos i de diferent sexe, però tots dos tenen les hores comptades. Una clamava el cel i demanava el mateix que li havien fet a ella, l’altre encara somiava en els 3000 euros mensuals. De la resta es poden destacar varies coses: una veu socialista que millora, un líder popular que que ja no és repugnant i un ex regidor de govern desaprofitat.

Els que no teniem cadira ens podiem dividir entre els interessats i els oportunistes, aquells que seguim els plens normalment i aquells que només venen a buscar carronya.

En fi… ara seriosament, senyors/es d’ICV-EUiA, els veterans i els més joves, deixin ja de fer demagogia barata dia rere dia, paraula rere paraula, són vostès els màxims responsables, són vostès els que no miren per la Ciutat, la mateixa de la que s’omplen la boca, que s’enfonsa cada dia una mica més. Posin remei, abans no sigui massa tard i, aquest remei, ja es poden imaginar quin és, oi?

És possible aquí?

2009-10-18T19:25:00.004+02:00

He de reconéixer en primer lloc que, la cultura de l'Espai Públic és un tema que m'apassiona, i tot el que es crei/reinventi benvingut sigui... la pregunta és, estem preparats per tenir cultura de l'Espai Públic? Seriem capaços d'estandaritzar un principis universals en aquest àmbit? La resposta és rotunda, no, encara no.

Vivim en una societat, l'espanyola, i concretament les seves grans àrees urbanes, on gairebé la majoria dels conductors estableixen les seves pròpies normes independentment dels altres. D'exemples, els que conduïm, en veiem cada dia: No us heu fixat mai que a les vies ràpides de Barcelona i rodalies els carrils ràpids (els de l'esquerra) són els que van plens i els lents (els de la dreta) són els que van buïts? No us heu fixat mai que la gent canvia de carril sense intermitent, s'apropa massa al de davant o interpreta diferent qualsevol senyal de trànsit? No us heu fartat d'anar darrera d'algú que no és capaç de posar l'intermitent anant a 10km/h mentre busca aparcament i no saps el que està fent fins que l'avançes i li veus la cara? Aquesta cara acostuma a ser la mateixa en la majoria d'aquestes persones, cara d'inocència però a la vegada d'un passotisme tal que pot fer perdre els nervis... i millor no parlem de nervis.

Doncs bé, com sabreu, a Astúries han intentat promoure un nou tipus de rotonda provinent del Nord d'Europa, la Turborotonda, només fa falta veure el dibuix per esbrinar com va. Fa uns anys teniem la sensació que on hi havia hagut semàfors, ara hi havia rotondes, arreu, amb les conseqüents opinions enfrontades al respecte... finalment i malgrat gairebé ningú respecte els carrils, s'ha demostrat que són un avanç en la conducció urbana. Estic convençut que la Turborotonda segueix avançant en aquest sentit, però igualment convençut que gairebé ningú la respectaria, malauradament.

Mentre seguim vivint en la cultura egoista de l'individualisme, mentre seguim conduïnt pensant en arribar els primers, en córrer més que ningú, en establir les nostres pròpies normes i obviar la resta de conductors; mentre seguim negant l'avenç en tots els àmbits de l'espai públic i no facilitar el seu ús i manteniment, mai estarem preparats per millorar col·lectivament, per millorar com a societat, ni en això ni en res.

Fem un esforç, els que no tinguin més remei que conduïr, intentin reflexionar i conscienciar-se de que l'Espai Públic és de tots, i no una ampliació dinàmica del nostre espai privat.

El dilema de l'independentisme i altres desgoverns locals...

2009-10-09T11:20:00.002+02:00

Torno a aparéixer per aquests mitjans, no només per voluntat pròpia sinó, sobretot, per la descontrolada ànsia d'expressar-me en moments com aquest. Avui seria repetitiu si parlés del PP i el seu Cas "Corretja", tot i que ara ens vulguin convéncer que a dalt no en sabien res i en són víctimes de tot; tambè seria redundant si tornés a parlar d'en Berslusconi, aquell que em va fer de president postís durant la meva escapada a Roma i que ara la Justícia el posa al su lloc; fins i tot seria molt pesat si recordés que en el club amb el millor equip de futbol de la història, la seva directiva segueix barallant-se pel pastís, ara de forma escandalosa. Tot això i més seria repetitiu i posaria de manifest per enèsima vegada que en política, i tambè en la vida real, l'interès individual sempre preval respecte el col·lectiu, i per mostra dos botons.

El meu primer dard enverinat va directament a la direcció/cúpula actual d'Esquerra Republicana, amb en Puigcercós i companyia al capdavant. Tant de bo, per ells, m'equivoqui, però van directes a passar a la història per ser el partit polític independentista en aprofitar menys i pitjor el context social més independentista de la història recent, i m'explico tot i no ser necessari. ERC ha passat de ser el partit pro-estat propi per excel·lència, amb el millor líder que podia tenir, en Carod; a ser un partit de pedassos, d'on marxen alguns i són fets fóra d'altres, simplement per no ser capaços de recollir un mateix sentiment i objectiu, vingui d'on vingui. Així ens situem, a un any de les eleccions, amb un sentiment nacional en alça pels darrers esdeveniments, però en canvi amb una lectura política molt diversificada: en Carretero per una banda, en Laporta per una altra, Convergència més nacionalista que mai, algun sector dels socialistes més catalanistes que mai i el partit que abans ho recollia tot, ara es desprén de quasi tot, atrevint-se a no comptar, no incloc fer el paperina en algun míting, i fer fora de manera molt poc elegant, el que ha estat la figura de l'independentisme els darrers anys. Senyor Puigcercós, com deia algú, tothom suma, espero que estigui a temps de tot.

El meu segon dard enverinat va indirectament al govern que desgoverna una de les ciutats amb més futur de Catalunya, i directament al "senyor" Morral. Seria suficient si ens fixessim en la fotografia mesquina, tot i haver alguna persona decent i equivocada en ella, del darrer "míting polític" enunciat com a explicació de mandat 2007-2009 del govern d'"esquerres". Només aquest fet seria suficient per omplir pàgines de crítica destructiva. Doncs sí, ara sí que són un govern d'esquerres, o ho volen fer semblar, perquè la dreta els ha girat l'esquena i, com sempre, venen a demanar ajut a la vertadera esquerra de la ciutat. Senyors d'ICV, els altres "ni pinchan ni cortan", no intentin fer-se passar per les víctimes de tot, perquè no són víctimes de res; no intentin repartir responsabilitats, perquè són els màxims responsables de tot; no intentin explicar res positiu, perquè no han fet altra cosa que enxufar incompetents i amargar els pocs competents que quedaven, no intentin buscar un govern d'esquerres ara, perquè és el que van rebutjar en 2 ocasions, no intentin fer propaganda partidista en lloc d'explicar a la gent que l'Ajuntament s'ensorra, no intentin callar boques ni passar desaparcebuts, perquè en aquesta ciutat coneixem qui són i d'on venen; i si us plau, no intentin fer creure que el que fan ho fan per Cerdanyola, perquès si fos així no estaríem com estem i... el "senyor" Morral ja hagués dimitit. Que no s'enganyi més la gent de Cerdanyola, que sàpiguen que aquest govern ens ha portat, amb el seu desgovern i amiguisme, a la crisi més profunda de la ciutat en anys i que ICV i el govern són els màxims responsables.

Que no ens enganyin més, ni ells ni ningú.

Comunicat JSC Cerdanyola davant la situació política local

2009-10-02T18:19:00.001+02:00

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el passat dijous 1 d'octubre, i després de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antoni Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola, no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber, des del mateix moment que l'alcalde va cessar la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats, quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.

Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'Ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007, i que totes les majories lògiques passaven per a que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González, per tal de continuar governant a qualsevol preu. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrat i la paguem ara.

JSC Cerdanyola del Vallès

Madre de dos soles...

2009-09-21T09:36:00.000+02:00

Madre de dos soles, hermana de 4 lunas y tía de 6 estrellas, …, mama, hermana, tita, … y como todos te conocemos, Ruse, la Ruse, la rubia de Cerdanyola.

A mi me han dejado el honor de dirigirte unas sencillas palabras, aunque bien sabes que no son las primeras, ni serán las últimas. Como ves, como querías, tu familia está unida, unida y llena de todo cuanto nos has dado.

La senda de la vida no fue fácil, pero tú, con tu fuerza, tu coraje, tu valentía y tu alegría, luchaste por la felicidad; por ti, pero sobretodo por las dos reinas de tu casa, las que hoy te miran con orgullo y heredan tu alma para seguir adelante.

Tu Yoli y tu Raquel, tu Raquel y tu Yoli, las hermanas que me diste, y a las que has visto enamorarse y entregarse a dos personas maravillosas, la Isa y el Jordi, los 4 faros que iluminaban tu vida.

Por el camino te han acompañado tus hermanas y hermano, la Mari, la Montse, la Olga y el Pepito; has encontrado el amor que nunca tuviste, el Juan, tu Juanico; y hemos ido llegando los demás. Todos hemos compartido contigo la felicidad que siempre has merecido.

Ahora que nos dices hasta luego, no podemos evitar ponernos tristes, no podemos evitar llorar, y aunque tú no soportarías vernos así, así es como hemos sentido, tú y nosotros, siempre. Esa es y será la forma de sentir de los Núñez, la que nos diferencia de los demás.

Nos quedamos huérfanos de amor, pero nunca olvidaremos tu sonrisa inagotable, tu fuerza irresistible, tu carisma incontrolable. Con todo eso y mucho más nos quedamos, todo eso y mucho más te seguiremos dando, porque los que nos quedamos te veneramos, y te prometemos seguir unidos como tantas veces nos inculcaste.

Cerraremos los ojos y nos perderemos por el jardín de la mente, para al fin encontrarte y seguir compartiendo nuestra vida contigo.

Mama, hermana, tita, Ruse, siempre caminaremos juntos, amándote y amándonos, lo único que necesitas para seguir siendo la estrella que nos guíe, allá donde estés.

Paperetes, punys en alt i Laportisme

2009-09-15T09:30:00.005+02:00

Després d'un estiu, desgraciadament del tot inesperat, torno amb contundència a formar part d'aquest món blogger que tant m'apassiona i espero no tornar a deixar amagat sota l'armari durant tant de temps. En una ràdio que escolto molt sovint anomenen una de les seves seccions: "el per què de tot plegat", un títol que trobo molt encertat per definir el que faig i faré, subjectivament és clar, en el meu blog, i que torna a retrobar totes aquelles opinions, afins o desafiants, junts de nou per primer cop, com tan encertadament deien en Carles i en Pep, els Sau.

No ha pogut començar la temporada de forma més interessant, en algun cas més redundant; a les Espanyes continuen amb el debat de la crisi els dos líders, un que cada vegada ho és menys i un altre que mai ho ha estat, tots dos continuen tirant-se els plats pel cap, barallant-se pel pastís i fent cas omís a les reals demandes del poble. El primer líder s'ha consolidat en un govern del tot presidencialista que, això sí, amb molt bona fe, intenta cosir descosits a tort i a dret sense encertar gairebé cap; el segon líder, contràriament, segueix incapaç de liderar una alternativa ni proposar solucions, pertant pel que fa a les Espanyes, "todo sigue igual" com diria aquell..., amb l'excepció del puny en alt de la "caiguda lliure Pajín", que per molt hipòcrita que sigui el gest, no pot ser mai comparat amb la fastigosa mà feixista dels Hitler, Franco i companyia, malgrat alguns encara no hagin superat que aquella època hagi passat a millor vida.

En canvi, a Catalunya tornem a estar a primera línea, informativament parlant, i no per calmar els ànims de les Espanyes precisament. Mai entendré, malgrat m'ho expliquin per enèsima vegada, que una consulta popular (on vota qui vol, el que vol), sigui la que sigui, pugui ser censurada, prohibida o comparada amb dictadures i altres despropòsits. Jo, que em considero de la part més catalanista de les esquerres socialistes, mai tindré por de cap consulta democràtica, més aviat tot el contrari, però el que no podem obviar ni deixar de banda és que la població de Catalunya és la que és i, ara mateix, l'independentisme no és majoritari. El que sí està clar, i és el que posa nerviós a més d'un, és que la consulta d'Arenys marca un punt d'inflexió, anecdòtic però molt significatiu que fa, juntament amb els problemes de l'Estatut al Constitucional i d'altres desprecis, que cada vegada més persones es passin a la banda pro estat propi.

He deixat pel final el que ja comença a ser anomenat "Laportisme", és a dir, l'aprofitament d'una posició social i personal determinada per pujar i pujar....i pujar, i que més d'un es baralli per tu. En Jan, que no és sant de la meva devoció precisament, passarà a la història del Barça malgrat ens pesi; malgrat el primer Barça fos del Sandro i aquest segon d'en Pep (en Jan volia a un portugués que li agrada el teatre); com un dels millors presidents per títols, però tambè com el president més excloent, que ha estat capaç de repetir moments del pitjor Núñez. Sr Laporta, guardi els seus ideals polítics per quan en representi algun, perquè de moment, només representa barcelonistes d'arreu i, aquests, cada dia ens sentim menys representats.

Bona tornada a la feina a tots!

Arquitecte...

2009-07-03T18:44:00.003+02:00

Han passat moltes coses des de l'última vegada que vaig compartir una reflexió amb el món blogger, però el moment ho precisava. Ha estat un any dur, intens, ple d'experiències que han abocat en un mes de juny diabòlic, culminant amb la presentació del meu projecte final de carrera, un projecte la imatge del qual és la que us mostro, el que jo he anomenat "pati, com a zona de descompressió", dins del projecte "Tanatori a Montjuïc, Barcelona". Ja sóc arquitecte!

Justícia futbolística, ni que sigui per primera vegada!

2009-04-29T09:43:00.004+02:00

El FCBarcelona està vivint una temporada històrica, atípica i molt emocionant, per primera vegada a la història arriba a final de temporada a tocar de 3 grans títols, com dirien els de Crackòvia: "Copa, Lliga i Champions", però tambè està a tocar de quedar-se sense cap d'ells i, com ja sabem, en el futbol tot és possible. En els dos més clàssics o més importants, Lliga i Champions, s'enfronten 2 maneres de veure el futbol, dues maneres distanciadíssimes d'entendre'l, s'enfronta el futbol creatiu, el que fa d'aquest esport un art, amb el futbol destructiu, el que fa d'aquest esport un "conyàs".

No seré jo qui compari els estils futbolístics de Madrid i Chelsea, ni m'atreviré a dir que no "han" de guanyar res (la història em posaria al meu lloc), però el que no puc deixar de dir és que si aquesta temporada el Madrid guanya la Lliga i el Chelsea la Champions, el futbol s'ho haurà de fer mirar, perquè crec que tindrem algun problema.

Omplim els carrers!

2009-04-23T08:49:00.002+02:00

Un bon dia per tornar a escriure, per tornar a llegir, ... El dia després de tantes coses, de tantes bones notícies, el dia després d'una nova exhibició d'un Barça que espero no oblidar mai perquè és el més gran de la història, el dia després de saber que la "meva" ràdio, la ràdio per la que he apostat, ja és la líder de Catalunya. El dia després de felicitar els Iniesta, Xavi, Eto'o, Guardiola i companyia, però també els Basté, Soler, Clapés, Pou i totes les seves grans companyies, és un dia de feina com qualsevol altre, però el més especial de l'any, avui és el nostre dia, només nostre, avui és Sant Jordi.

Omplim els carrers, avui tots estan envaïts de colors...

Ens visita l'Enric Sopena

2009-03-11T09:18:00.002+01:00

El proper divendres 13 de març des de la JSC de Cerdanola, realitzarem 2 actes amb la participació del periodista Enric Sopena, director del diari digital "elplural.com" i col·laborador de "La Noria"; el primera acte, a les 19,30h a la sala 6 de l'Ateneu, serà una xerrada-debat entre el ponent i els assistents sobre temes d'actualitat com les elecccions basques/política general i la comunicació. Seguidament, el segon acte, serà un sopar al restaurant de Cerdanyola "La Balandra" a partir de les 21h, on tambè hi participarà el citat periodista. Tots dos actes seran presentats per Marc Mellado, primer secretari de la JSC del Vallès Occidental i per un servidor, Carlos Cordón, secretari de comunicació de la JSC de Cerdanyola.

Des de la JSC de Cerdanyola volem la màxima participació de tots els que hi estigueu interessats. El preu del sopar és de 15 euros i els interessats en assistir hauran de passar per l'agrupació del PSC-JSC de Cerdanyola (a les tardes) al c/Sant Salvador per recollir un ticket abans del dia 12 de març, l'assistència a la xerrada és gratuïta.

Us espero a tots!

Diumenge de contrastos...

2009-03-02T13:15:00.003+01:00

Diumenge de contrastos... i tant! Aquest diumenge es podrà recordar per moltes coses, cadascú tindrà algun moment o algun detall per recordar o potser no. Hi haurà gent que recordarà aquest diumenge 1 de març com el ressorgiment de Mariano Rajoy, gràcies a la majoria absoluta gallega, altres recordaran que va sorgir la 1a gran oportunitat de que el socialista Patxi López governi la Lehendakartiza, d'altres recordaran la crisi per on va començar a caminar el Barça de Guardiola i potser d'altres recordaran un sentiment, una declaració d'amor o un comiat. Jo no recordaré res d'això, per a mi, el diumenge 1 de març de 2009, serà el dia en que Catalunya va perdre un home únic, una persona irrepetible, un carismàtic monologuista, director, actor, ... com no podrem veure cap altre, un personatge que, pels qui hem tingut el privilegi de gaudir-lo, estimarem i recordarem sempre, pel seu humor àcid però directe, pel seu caràcter picant i pel seu "catalanisme galeic", com deia ell, el Pepe sempre estarà amb nosaltres.

Allà on siguis Pepe, fes tambè feliç com aquí a tot aquell a qui trobis!

10 anys sense tu...

2009-02-14T17:17:00.001+01:00

Un dia per recordar l'inoblidable...

2009-01-27T12:37:00.002+01:00

Un dia com avui, el dia de l'holocaust, de l'horror, de la tragèdia, del racisme i tantes i tantes barbaritats, un dia per recordar fets inesborrables i inoblidables per les víctimes i les seves famílies i tambè per la resta de persones normals d'arreu. Un dia per recordar que hem de seguir lluitant per la igualtat i el cumpliment del drets humans, a tot el món.

Un bon dia per tornar a sentir-la...

2009-01-24T09:55:00.001+01:00

Un dia de vent, de molt vent, un dia ideal per estar en família, per passar el refredat resguardat a casa, per fer tot allò que no podem fer mai, un dia tambè per sentir una música vibrant, per recordar el dia en que els Estats Units es van apropar a l'Àfrica, com en aquests darrers dies...

Una etapa més...

2009-01-15T18:17:00.003+01:00

Aquí em teniu (després d'uns quants dies d'absència) tancant una de les fases més intenses de la meva (encara) curta vida, la universitat s'ha acabat. Aquesta setmana he entregat l'últim projecte de la carrera, el meu tanatori a Montjuïc, després de setmanes de feina, classes, xerrades, visites i encara més feina. L'esforç ha valgut la pena, he sabut que un 8 culmina una carrera que, personalment, ha estat ascendent i que ha acabat deixant una sensació barreja entre el típic "per fi" i algo de tristesa, per què no dir-ho...

I ara que? Doncs ara que les classes ja han acabat m'hi haig de posar amb el PFC, el fi de carrera de tota la vida, que en el cas de l'arquitectura, i el meu cas particular, és la continuació i consolidació de l'últim projecte de la carrera, i a seguir treballant.

Arquitectura, una paraula que ha significat molt en la meva vida i que ja, per bé o per mal, la marcarà per sempre, una carrera que m'ha aportat infinites coses mentre's em treia d'altres. Des d'aquí vull agraïr els meus amics fidels i la meva família més propera, aquells que no m'han deixat de banda tot i que jo no hi pogués estar per ells, per tots aquests anys de recolzament, gràcies i prometo tenir una mica més de temps lliure, però només una mica eh...

2008, la base d'un nou món...

2008-12-31T10:53:00.003+01:00

2008 ja és història, un any que, començat en dimarts i acabat en dimecres, no es recordarà precisament per haver estat l'any de la rata, segons els xinesos, o l'any de la Terra i el diàleg intercultural, segons la UE, ni tan sols per ser l'any Rodoreda pensat desde casa nostra. 2008, definit per alguns com a "esborrany d'un nou món", serà recordat mal ens pesi, per la crisi, una paraula que, abans o més tard, hem pronunciat a tot el món. Un any que passarà a la història com l'any en que l'economia que coneixiem es va enfonsar, un any en que el sistema financer mundial va dir prou. Però malgrat això i abans de començar un nou any (on, per cert, entrem en recessió), m'agradaria recordar les coses que han acabat de dibuixar els últims 365+1 dies:

Internacionalment tenim un protagonista clar, Barack Obama, el primer negre que en 20 dies es convertirà en el nou president dels Estats Units i que arribarà a la Casa Blanca havent guanyat a tot el que s'interposava en el seu camí. Una persona que ens ha fet millorar la percepció que teniem de la política i ens ha tornat la il·lusió, un líder que, espero, marqui una època. Tampoc podrem oblidar un any en que vam viure els JJOO de Pekín, jocs dels que van sorgir dues màquines, Phelps i Bolt. Però seriem injustos si no recordessim altres coses com l'alliberament d'Ingrid Betancourt, la tornada al poder italià de Berlusconi, la declaració d'independència de Kosovo o la "retirada" de Fidel Castro.

Si parlem d'Espanya, podriem dir que ha estat un any de contrastos, per una banda Zapatero va tornar a guanyar les eleccions, hem tingut el millor any esportiu de la història amb els Gasol, Nadal, Alonso i companyia i hem vist a Javier Bardem guanyar el primer Oscar per un actor espanyol, però per l'altra banda, tambè ha estat un any en que hem patit la tragèdia de Barajas, la violència d'ETA, el cas Mari Luz i, de nou, la maleïda crisi.

Malgrat tot, jo faig el meu resum personal i subjectiu del que tenim i el que ens espera, un 2009 on espero tinguem un finançament coherent amb l'Estatut, un 2009 sense violència terrorista ni masclista, un 2009 on la justícia faci de justícia, un 2009 on comencem a remuntar la crisi, un 2009 on seguir lluitant per la memòria històrica i, posats a demanar en aquesta carta als reis ideal, demano un tracte just per Catalunya, una Cerdanyola que representi els seus ciutadans i, per què no, un Barça que guanyi Lliga i Champions.

Aquest ha estat només un petit bossí del que em passava pel cap però, que ha estat per vosaltres el 2008 i, sobretot, que n'espereu del 2009?

Bona entrada d'any a tots!

Bon nadal a tots!

2008-12-25T11:28:00.001+01:00

No us sembla meravellosa aquesta fotografia? Sí... de Cerdanyola...

Que boig el món!

2008-12-11T19:54:00.001+01:00

Aquí us deixo amb una de les cançons que més m'ha arribat últimament, sentiu-la i disfruteu-la!

Tampoc ens passem no?

2008-12-09T09:59:00.003+01:00

Com haureu pogut veure o sentir aquests dies, s'ha tornat a muntar grossa per les declaracions d'un nacionalista. Deixant clar que ni comulgo ni comulgaré amb la completa ideologia del sr. Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés espanyol, em sembla una barbaritat el que han arribat a dir i demanar els de sempre. El senyor Tardà, aprofitant el 30è aniversari de la Constitució Espanyola, va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, va contextualitzar les seves paraules i va demanar discúlpes. Està clar que el sr. Tardà mostra els seus límits intel·lectuals amb aquestes paraules, però el que és del tot inadmissible és la irresponasibilitat d'un grup polític que es diu democràtic, que s'ha passat 4 anys insultant un president, un govern estatal i tot el que no sigui nacionalista espanyol, i ara s'escandalitzi per aquestes paraules (recordem allò de "está traicionando a los muertos" de Rajoy a Zapatero), demani la dimissió del subjecte i tot el que l'envolta i fins i tot la dissolució del govern català.

Però de veritat es creuen convincents? De veritat es pensen que som tots idiotes? De veritat es pensen que tenen el poder de fer judicis de valor a tort i a dret totalment parcials i subjectius?

Visita fugaç al Mercat Medieval de Vic

2008-12-08T17:36:00.005+01:00

Famílies senceres i tradicions eternes s'han trobat aquest llarg cap de setmana a Vic, una de les ciutats més maques de la Catalunya interior. Una ciutat oberta plena de gom a gom s'ha vestit com cada any per rebre a milers de persones amb paradetes de treballs tradicionals, artesans, menjars i productes típics i molt, molt ambient. Aquí us deixo amb un petit bossí dels moments viscuts.

Era necessari?

2008-11-28T10:03:00.002+01:00

Com tots ja sabreu, en aquests últims dies hem viscut la notícia dels atemptats a Bombay (pensar que tot just fa uns mesos vaig estar en aquell mateix hotel...), del qual encara ens continuen arribant notícies confuses, encara no sabem ben bé els autors dels assassinats de ja més de 130 persones i fins i tot, encara no sabem quan la 1a ciutat comercial de la Índia tornarà a la seva normalitat, al seu caòtic dinamisme.

Doncs bé, en tot aquest boom informatiu m'ha sorprès molt i molt negativament l'actuació de la marquesa, perdó, de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Està clar que des d'aquí les coses es veuen molt diferent, però tambè està clar que aquesta senyora era el cap d'una comitiva, part de la qual encara no ha tornat, i posats a dir, màxima representant política espanyola en tant que encara hi ha espanyols en perill allà. I jo em pregunto, era necessari la fugida esperpèntica d'aquesta dona? Era necessari que es donés prioritat a ella? I sobretot, era necessari que tot just arribar ens expliqués les seves batalletes?

Doncs no sra. Aguirre, no era gens necessari tot això, i des d'aquí em vull donar suport a l'Ignasi Guardans, l'eurodiputat de CiU, i a les seves paraules, l'acabo de sentir dient que marxarà quan l'últim funcionari de la seva comitiva tingui assegurada la seva evacuació, això era el necessari...

Quina vergonya...

2008-11-21T15:23:00.006+01:00

Deixant clar que, les notícies que miro a la nit són les de TV3 o les de Cuatro (menys les esportives, que miro totes per "gaudir" de la subjectivitat), en funció del que hagi passat durant el dia, i que el fet d'introduïr publicitat, per mínima que sigui, en un espai de 30 minuts em sembla aberrant, us situo:

Espai d'esports d'Antena 3 Noticias edició 21h d'ahir 20 de novembre:

- Acaba l'últim reportatge esportiu

- 1 ANUNCI

- El periodista d'esports (el Jose) diu: "Más deportes a las 12 en Onda Cero"

- 1 ANUNCI

- El Matías Prats diu: "En unos segundos, la previsión del tiempo"

- 1 ANUNCI

- La companya del Matías diu: "Para mañana bajan las temperaturas"

- 1 ANUNCI

- Per fi surt el periodista del "Tiempo", però no hi dedica més d'un minut...

- 1 ANUNCI

- Acaben les notícies i seguidament segueixen els anuncis en el moment que canvio de canal perquè ja no em crec res, però de debò ha passat tot això??? Doncs sí!

Per un dia que miro Antena 3...

Els joves encapçalen el PSC!

2008-11-15T22:05:00.003+01:00

El passat dijous 13 de novembre, en una assamblea multitudinària, es va votar majoritàriament per una nova executiva caracteritzada per la joventut i el canvi. La nova direcció, encapçalada pel Víctor Francos, agafa el relleu socialista de la ciutat amb un objectiu clar, treballar per Cerdanyola i la seva gent. Vull mostrar la meva sincera satisfacció per el que, entre tots, vam decidir, que és molt. Vam decidir donar suport a una gent jove i amb un gran potencial que seguirà fent de l'agrupació local del PSC un partit de govern, vam decidir donar les regnes a unes persones molt capaçes de manegar les nostres il·lusions i lluitar per la ciutat que volem, en definitiva, vam donar suport al canvi.

I no puc deixar de mostrar la meva alegria per la gran representació que els joves tenim en aquesta nova direcció, ja que, a part del lideratge del encara militant de JSC Víctor Francos, comptem amb la presència de la Irene Moreno, una persona molt capaç que garantirà feina, feina i més feina per Cerdanyola.

Endavant i molta sort!

I què esperaven?

2008-11-11T12:15:00.005+01:00

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 17 anys de presó per assassinat a Oriol Plana i a Ricard Pinilla, els dos joves que van cremar viva la indigent Rosario Endrinal, el 16 de desembre del 2005 en un caixer automàtic del barri de Sant Gervasi de Barcelona, amb un altre menor d'edat. I jo em pregunto: Què es pensaven? Què esperaven de la decisió judicial?

És un tema que he decidit comentar ara i no fa unes setmanes (quan tot l'escalt informatiu) per parlar d'ells com a assassins (amb tota la justícia a favor) i no com a pressumptes... un detall bastant significatiu. I és que durant aquella setmana es va poder sentir de tot, sentir fins i tot algunes opinions que tractaven de víctimes a aquests assassins. Això, junt amb moltes altres opinions igonrants que relacionen violència amb pobresa, fan que aquest cas prengui una importància capdal, ja que els assassins no eren precisament pobres.

El debat interessant és: Que estem fent malament per a que joves que ho tenen tot es converteixin en assassins? Jo estic d'acord en que se'ls hi va escapar de les mans tot plegat (fet que ni molt menys redueix el delicte), només calia veure el judici i com s'anaven passant la pilota uns a altres amb aquella cara tan típica de "pobre niño rico". El problema no és que es tracti d'un desgraciat fet puntual, el més greu és que aquests i d'altres com ells, dediquen les estones lliures nocturnes a cometre aquests actes contra la gent que veuen "inferior" a ells, no amb la intenció de matar, és clar que no, pitjor encara, amb la intenció de trepitjar la dignitat de les persones, allò per lo que lluitem en contra la majoria.

En fi, pena justa, potser curta, però justa, i ja tindran temps a la presó de reflexionar, molt de temps.

Prou de demagògia...

2008-11-08T00:22:00.002+01:00

Ara que tot just fa unes hores que s'ha confirmat la presència d'Espanya a la cimera del G-20 del proper dia 15 de novembre a Washington, és hora de posar les coses al seu lloc. Durant els últims dies/setmanes m'he cansat de sentir els detractors de sempre preparant-se els seus atacs fertoges de dreta rància (i no tan dreta) en funció del que passés. Tots els qui tenim un dit de front sabem que tant ZP hi estigués com si no, hagués rebut crítiques. Si no ho hagués aconseguit ja ens les podem imaginar, però avui, quan ja s'ensumava que hi estaríem, han trigat poc en llençar les primeres pedres; que si hem de tenir veu i vot, que si hem de tenir dignitat, que si s'està mendigant, i tantes i tantes bejenades que només poden surtir de boques enverinades.

Doncs sí, hi estem, de ple dret i amb veu i vot, és clar, però, que s'ha pensat tota aquesta colla de demagogs? Que Espanya sempre hi ha estat en aquests cercles? Que Espanya s'ha mogut mai per les cimeres importants? No senyors, parlem clar, Espanya, deixant de banda l'etapa del gosset de l'Aznar, mai ha estat a la cuina d'on es decidia el futur del món, avui hi està i per mèrit de tots, deixem de fer demagògia barata i recolzem el govern en un moment tant important.

Salut!

Avui pot canviar el món...

2008-11-04T10:23:00.003+01:00

I és que malgrat sigui una frase repetida per enèsima vegada per tots els costats, tinc aquesta sensació. Tinc la sensació que si avui guanya Obama el món estarà canviant, per tantes i tantes raons. Estats Units ja fa dies que vota, però avui, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, la totalitat dels americans amb dret i intenció de vot decidiran si prefereixen el continuïsme i conservadorisme de John McCain o el canvi únicament representat per Barack Obama.

Malgrat les enquestes ja fa mesos dónen la victòria a Obama, no seria extrany que a última hora despertés el sentiment racista del subconscient de tot americà, perquè deixant de banda aquest trist factor, no sembla que hi hagi res que pugui deixar el candidat demòcrata de substituïr a la Casa Blanca el pitjor president de la història dels EEUU.

Pertant, des del meu humil blog català, desitjo fermament i amb molta il·lusió la victòria aquesta nit de Barack Obama, per la seva il·lusió, força, juventut, entusiasme, i tantes altres raons que fan que Obama representi clarament el que necessita un nou món que s'acosta.

Una mateixa línia els uneix i els separa...

2008-10-30T15:24:00.003+01:00

Ja feia dies que volia parlar del que per a mi no ha estat una pel·lícula més sobre els efectes de la 2a Guerra Mundial. I potser és perquè és un tema que m'apassiona que m'ha agradat tant la història, bàsicament perquè trobo en ella un relat explicat des de la visió d'un nen, un nen que viu tranquil en el bando nazi i que no entén que passa amb un altre nen que viu al bando jueu i que tampoc arriba a entendre les barbaritats dels seus voltants. Dos infants innocents que es troben entre una línia que els separa, una línia que separa molt més que només ells dos, una línia que durant molts anys, massa anys, va separar el món i que d'alguna manera, encara el separa.

Els minyons fan història...

2008-10-27T20:23:00.004+01:00

Aquesta diumenge he visitat l'encantadora Girona, aprofitant que són les Festes de Sant Narcís i que hi havien castells. De Girona no diré res nou, m'encanta, la seva tranquilitat, la seva serenor, al seva gent, fan una mescla entre poble i ciutat molt especial. Però el que m'agradaria destacar és la diada castellera, amb la participació dels capgrossos de Mataró, els marrecs de Salt i els grans minyons de Terrassa, que com podeu veure a la imatge, van fer un altre record històric i de nou a Girona, van aconseguir contruïr el pilar de 8 amb folre i manilles, i no us podeu imaginar el silenci de la plaça en el moment de la coronació i l'esclat d'alegria posterior. Per cert, les festes encara duren fins diumenge que ve...

Un home que busca el seu lloc...

2008-10-24T09:17:00.003+02:00

Abans de tot deixo clar que espero tornar a fer un post aviat per no tenir gaires dies aquesta cara a l'inici del meu blog. Entrant en matèria ja, he volgut escriure sobre aquest personatge perquè és d'aquells que en pots opinar sempre, aquells que no acaben de desaparéixer mai... El Jose María Aznar, el personatge que ens va portar a la guerra més il·legal dels últims anys per robar petroli amb el seu amic Bush, amb l'excusa de les armes de destrucció massiva, està buscant el seu lloc a l'escenari internacional, però no l'acaba de trobar.

Després de deixar-nos en herència la dreta més fascista des de Franco, l'home ha estat divagant entre la FAES, les universitats americanes i les infinites opinions de tot, m'agradaria recordar la del vi i la DGT i com diria el gran Gabilondo: "... y este hombre fué presidente de gobierno...", en definitiva un home perdut, que no acaba de trobar el seu lloc i que ara ens surt amb la candidatura a la presidència del Reial Madrid, on tampoc hi podrà aspirar, i les grans dots en canvi climàtic, com en Rajoy i el seu cosí, "tal para cual" ...

Deixo per l'últim una tasca de l'Aznar, que tot i no ser molt pública, l'ha portat a terme de forma genial, que ha estat el càrrec d'ideòleg en cap del PP, espero, però, que en aquesta tasca tambè hi visqui els seus últims dies. Sr Aznar, si us plau, dediqui's a jugar a pàdel i a compartir tantes aficions que de ben segur en té amb el seu gran amic Bush, que en pocs dies estarà a l'atur com vostè, i deixi de fer el ridícul, que encara hi ha molt incrèdul que l'admira.

Trobi el seu lloc sr Aznar, trobi'l, però ben lluny de tots ...

Unes hores a León...

2008-10-20T17:33:00.005+02:00

Aquest cap de setmana he pogut gaudir d'una divertida estada a la castellana i clàssica ciutat de León, dins del que ben segur serà l'últim viatge de la carrera. L'excusa era visitar els 3 edificis que aporten més modernitat a la capital "castellano-leonesa", el MUSAC i l'Auditori, dels Tuñón i Mansilla, i el Tanatori (motiu real del viatge) del Jordi Badia, però s'ha de dir que les poc més de 30 hores que hi he estat, s'han aprofitat al màxim.

Tot comença en un viatge de 6 hores de cotxe (atravessant la meravellosa i autèntica Castella), sortint de Cerdanyola a les 4 de la matinada i a 20 graus i arribant a les 10 del matí a León a la meitat de temperatura. I a partir d'aquí i acumulant cansanci, visita guiada i gratuïta pel MUSAC (fins i tot vam pujar a la coberta), passejada pel cor de la ciutat passant per la increïble Catedral, la sempre sorprenent Plaza Mayor, tota una sèrie de bars de tapes que van omplir la tarda-nit, i un diumenge no menys interessant amb la visita matinal del Tanatori, el Museu de la Plaza San Marcos, un recorregut de la mà del riu i la tercera visita guiada a l'Auditorio.

Per estrany que sembli, o no, no havia estat mai, ni a León ni a cap part de Castella, i haig de dir que pel que fa a León, intentant no tenir en compte ni la presidència de comunitat de l'Aznar ni els orígens de Zapatero, sembla que s'hi hagi invertit molt fons públic, d'aquell que per aquí (àrea metropolitana) no acostumem a veure mai, tot s'ha de dir...

Campanya d'afiliació de la JSC

2008-10-16T13:28:00.001+02:00

La por a viure intensament...

2008-10-08T17:09:00.002+02:00

Ja fa uns quants dies que hi penso, ja fa uns quants dies que hi treballo, i cada dia aprenc una cosa nova. El destí, o qui sap que, m'ha portat a projectar el tanatori de Montjuïc com a projecte final de carrera i malgrat penseu que hi estic sonat escollint aquest tema, ni us imagineu lo gratificant que està sent. El projecte el compagino amb diverses xerrades/col·loquis relacionats amb la vida i la mort, amb el destí i amb tantes i tantes coses que semblen no tenir fi. Encara no tinc unes conclusions clares, menys encara de com serà el meu edifici, però el que tinc clar, i més m'ha sorprès és que aquest últim projecte docent tambè, o millor dit bàsicament, m'està formant com a persona.

L'esdeveniment de la mort és la culminació del recorregut de la vida, i malgrat sigui jove, quin millor moment que aquest per perdre la por o el respecte a aquest tema i agafar-lo per les banyes. Amb això vull dir que, malgrat la vida sigui dura, malgrat a vegades ens ofeguem en petits gots d'aigua, ens hem de quedar amb els bons moments, aquells detalls o instants que dibuixen la nostra felicitat. Deixem les baralles, les discussions banals i lluitem per la felicitat plena, a vegades pensem tant que se'ns passen els moments que després enyorem.

Vivim intensament, això ho recordarem sempre...

Com cada 1 d'octubre...

2008-10-01T08:38:00.003+02:00

em toca passar per aquesta tradició tan maca de fer anys... 24! M'estaré de dir bons propòsits i frases cèl·lebres que sonin bastant tòpics però no m'oblidaré de seguir lluitant cap endavant, agraïnt a tota aquella gent que ho fa possible.

Vergonyós...

2008-09-28T11:37:00.003+02:00

Tristement vergonyós... Això és el que va ser ahir l'acte (esperem que no impune) de 4 o 5 o 10 energúmens a l'Estadi Olímpic (el de tots), individus, en aquest cas radicals del Barça, que van deixar la pitjor imatge possible d'un derbi, del que trigaré molt a oblidar els 2 nens plorant de por a la graderia de l'Espanyol. Potser és injust que en aquest post no parli del partit o no tant, i el dediqui exclusivament a denunciar aquests actes que no són compatibles amb l'esport. Malgrat la discutible actuació arbitral (fa molt mal que et guanyin de penal dubtós en l'últim suspir, deixant-te una cara d'estafat que et dura una setmana) que podriem dir que va ser clau, el derbi va tenir les emocions i els ingredients de sempre: tensió, pressió, defensa, contra atac i joc no precisament bonic, els pericos segur que estaran tota la setmana queixant-se, però que es mirin el primer gol amb les classes d'esportivitat del Luis García, tambè les estadístiques (22 ocasions contra 5) i tornin a veure el partit si cal, per aque els hi quedi clar que el Barça va ser clar mereixedor de la victòria, malgrat aquesta fos al més pur estil Real Madrid.

Doncs bé, deixant de banda això, on està la seguretat de l'Estadi?, com actua?, com és possible que es deixi entrar aquesta gent amb bengales?, com és possible que els Mossos no fessin res després d'estar avisats per responsables de l'Espanyol abans del que podia haver estat una catàstrofe? Tots plegats hauriem de fer una reflexió per aconseguir apartar aquesta gent de l'esport i de la vida normal, i si us plau, no insultin a Joan Laporta que, precisament en aquest tema no se'l pot criticar, ja ha estat l'únic dirigent de 1a divisió capaç de fer fóra del seu Estadi aquesta gent, recordareu les pintades que posteriorment van fer a casa seva.

Lluitem per l'esport i fem fóra aquesta gent de tots els àmbits relacionats amb ell, sinó estarem sent còmplices de les seves barbaritats.

Una gran postal de Barcelona...

2008-09-27T10:39:00.004+02:00

Ahir, nit del primer debat de l'any entre Obama i McCain que segons els primers analistes va esdevenir en un empat tècnic i on tots dos van mostrar el que ja sabem: canvi i experiència, va ser un bon moment per veure "Vicky Cristina Barcelona". Un cop ja havia baixat el soufflé i el boom mediàtic, dins d'una setmana on s'ha pogut sentir de tot, era un bon moment per participar del joc i disfrutar de l'última del Woody Allen.

He de dir que tenia moltes ganes de veure-la, no només perquè no es fa cada dia un film de la teva ciutat, sinó bàsicament per poder tenir una opinió, qualsevol, davant de tant debat mediàtic. Aquesta setmana he pogut sentir els extrems d'opinió (molt típic per cert de les pel·lícules del Woody), uns que era una gran pel·lícula, altres que no era per tant, uns que la Pe sortia genial, altres que la Scarlett hi estava de pas, he pogut sentir fins i tot que era la pitjor i la millor pel·lícula del petit director nord-americà.

El que està clar que, malgrat no passarà a la història per ser la millor (ni la pijtor) pel·lícula d'Allen, és un film refrescant, picant, veloç, divertit, intens, amb molts detalls, ..., que portarà el nom de Barcelona (i per cert, el de Cerdanyola tambè hi surt) per tot el món, per si encara no teníem prou turistes. El film, que per suposat s'ha de veure en versió original, té una velocitat trepidant, és entretingut i no cansa gens, es fa curt, la Pe està genial, però tambè ho està el Bardem (les baralles en castellà entre ells són de primera) i la Rebecca Hall, no tant, en canvi, la Scarlett, que la trovo fluixeta i gens original; per cert, els figurants són molt coneguts i divertits, la Lloll, el Manel Barceló, el Joel Joan i, ..., el gran Jordi Basté.

Bàsicament l'anunci més car i productiu dela ciutat, una postal que no et deixa indiferent.

110.000 veus acompanyant ECDL...

2008-09-22T19:10:00.003+02:00

Més de 100.000 persones vam gaudir, la nit de diumenge, del directe d’El Canto del Loco (l'únic gratuït de tot l'estat), dins de l'últim acte de la Festa Major de Sabadell, a l’amfiteatre del Parc Catalunya. Jo, ferm seguidor d'aquest grup madrileny, no m'esperava ni molt menys el que vaig viure i he de reconéixer que m'ho vaig passar millor que a la resta de concerts que hi he anat pagant. La companyia dels amics, la bona nit que feia ahir a Sabadell i la música dels Dani Martin i companyia van omplir un vespre dominical que acostuma a ser de futbol o de feina. Està clar que molt pocs músics poden aconseguir el que ells han aconseguit, ahir, veient com tantes i tantes persones cantàvem junts la seva música ho posava de manifest i m'agradaria destacar el que per a mi va ser el moment culminant, quan en un moment de la nit el Dani va dir: "Os juro que lo que veo desde aquí es increible", mentre els centenars de milers de persones que hi haviem il·luminavem la nit sabadellenca amb encenedors, mòbils o altres aparells amb llum.

M'agradaria posar un 10 a la ciutat de Sabadell, ja que davant d'un esdeveniment de tal magnitud, l’Ajuntament va posar en marxa tot un pla d’activació del transport públic que va facilitar els desplaçaments d'entrada, aparcament i sortida de la ciutat, preparant-se per rebre unes 50.000 persones, que al final van resultar més de 100.000.

Records...

2008-09-20T13:52:00.000+02:00

...que molt sovint em venen al cap...

Reducció del trànsit sí, alternatives també...

2008-09-13T11:17:00.003+02:00

Ja feia dies que volia parlar d'una notícia que ha creat polèmica en els darrers dies, la decisió del Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, de convertir l'Avinguda Diagonal en un dels eixos cívics més importants de Barcelona. Està clar que tot el que sigui parlar de l'Eixample m'apassiona, és per això que us he posat en imatge el projecte inicial de l'Ildefons Cerdà, un enginyer català que va culminar la seva Teoria General de la Urbanització amb la creació de la seva gran obra urbanística: el "Proyecto de Reforma Interior y ENSANCHE de Barcelona", un porjecte que, deixant de banda que va ser imposat des de Madrid al 1858 perquè a Barcelona no era acceptat, està considerat mundialment com una de les planificacions urbanístiques més intel·ligents de les ciutats modernes, pauta d'estudi a mig món. A partir d'un estudi molt minuciós, Cerdà va crear una ciutat oberta i per a les persones i la seva salut, i és a partir d'aquestes premises que surten les alçades dels edificis, les amplades dels carrers i la seva jerarquització i la imatge general del conjunt, entre d'altres, que és el que podeu veure a la primera imatge.

Una de les 3 vies principals de la Barcelona de Cerdà (junt amb la Gran Via i la Meridiana), la Diagonal, talla diagonalment el districte central en dos parts i és la que, avui, és objecte de reconversió. Una remodelació íntegra de la via li farà perdre el 75% del seu trànsit rodat (absorvit per altres carrers) en favor dels vianants i el transport públic (a partir de reducció de carrils i ampliació de voreres), i permetrà la unió entre el Trambaix i el Trambesòs. L'alcalde de Barcelona recolza la tesi de connexió dels seus socis de govern (que abans rebutjava) i presentarà en els pròxims mesos els estudis que garantitzaran la viabilitat del projecte. S'ha de dir que aquesta decisió simbòlica i mediàtica s'emmarca en un canvi de model iniciat en els anys 90 de reducció del trànsit rodat, és a dir, que la solució ideal de l'alcalde no passa exactament per redistribuïr els vehïcles per l'Eixample, sinó per evitar que arribin a la trama Cerdà, intensificant les mesures (ja en vigor) per desincentivar l'ús del vehïcle privat dins la ciutat, potenciant la oferta de transport públic.

La idea és ideal, està per veure si serà viable i/o creïble, pertant per seguir disfrutant d'una ciutat ja de per sí sobredensificada, sí a les propostes de reducció del trànsit, però sí tambè a la potenciació d'alternatives.

Raonament per a ignorants...

2008-09-11T15:40:00.003+02:00

Avui, diada nacional del nostre país i durant els actes que s'han fet a la plaça 11 de setembre de Cerdanyola, m'he vist sorprès per la quantitat de comentaris que m'han arribat en relació al tema de la marquesina, tractat en un post anterior. M'han explicat que, els meus actes i opinions, han estat objecte de debat intens al portal www.cerdanyola.superforos.com, sota el títol de "Històries d'una marquesina" firmat per un tal Putxinel·li. M'ha pogut la curiositat, degut a tot el que m'han dit sobre el que havien arribat a dir de mi, i el primer que he fet quan he arribat a casa ha estat llegir la sèrie de comentaris. He de dir que no acostumo a entrar en aquesta mena de pàgines i que mai hi he escrit res, bàsicament perquè crec que el diàleg entre persones ha de ser directe i no cobard sota pseudònim. I bàsicament tambè, perquè com demostra aquest cas, el que s'arriba a dir com a pseudònim, traspassa la línia del respecte i entra en el terreny de la mentida i la demagògia.

La curiositat ha passat a ser indignació i ràbia quan he llegit la quantitat de mentides, que només uns quants cobards amb poca feina poden arribar a dir des de, és clar, l'anonimat, l'única via possible que tenen per expressar-se uns o per expressar allò que no s'atreveixen a dir en els seus blogs personals, altres.

No entraré en polèmiques, bàsicament perquè els comentaris no tenen res a veure amb el títol, ja que com veig, ningú ha opinat sobre la marquesina, que segueix sense vidre. Tampoc entraré en el diàleg creuat de crítiques molt poc respectuoses al sr Alfons Escoda, únicament diré que ell ha demostrat interès i sempre ha signat sota el seu nom i sota la seva responsabilitat, a diferència dels cobards.

En el que si entraré, per qüestions evidents i des del meu blog (mai des de l'anonimat), és a tractar el tema presuntuós, demagògic i fals sobre el qüestionament de la legalitat de casa meva, per aquí no passo. Des de la ignorància i l'analfabetisme es pot entendre que una persona no sàpiga llegir un plànol (en aquest cas una imatge aèria), el que és inadmissible és l'acusació indirecte d'una fal·làcia a causa d'aquesta ignorància i aquest analfabetisme.

1- El que algun il·luminat s'ha pensat que eren unes construccions il·legals, són la meva terrassa i la de la meva veïna (i el seu corresponent mobiliari), fins i tot he llegit que han vingut a comprovar-ho personalment, quina poca feina...

2- Pel que fa la diferència amb les cases del costat, el fet respon a dos plans urbanísitics diferents, un primer amb voreres de 1,5 metres i un segon amb voreres de més de 3, qui passi per Serraparera pot comprovar que les edificacions antigues tenen més parcel·la front el carrer que les noves.

3- I per últim, el comentari de la inspecció d'urbanisme per veure si aquesta casa és legal ja m'ha fet riure. Si no ho fos, no hagéssim pagat des del 1989 fins al 1993 (dates entre la compra del terreny i la finalització de la casa) els següents impostos: "Tasa por expedición certificación calificación urbanísitica", "Impuesto Municipal sobre el incremento del valor de los terrenos", "Plaques, patents, distintius i llicència d'obres", i podria seguir sumant la taxa de cates i rases, la construcció del güal permanent, l'impost de la xarxa de clavegueres, l'impost de constucció i obres, les llicències urbanístiques, l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys, que sumen un total de 1.486.892 ptes de permisos per construïr.

M'encanta la dialèctica, sempre s'ha dit que has d'estar amb gent millor que tú per créixer, i sobretot m'encanta el parlar cara a cara i de forma directa, és per això que em produeix repugnància respondre a tota una colla d'ignorants cobards amb poca feina que es dediquen a mentir, mentir i mentir sota falses identitats que els retraten. Per sort contra aquests i amb la paraula i la veritat, sempre es pot guanyar per golejada...

I qui vulgui que respongui, ho estic desitjant...

Serà un miratge?

2008-09-08T20:15:00.005+02:00

Fa ja uns quants mesos, l'Ajuntament de Cerdanyola, com recordareu, va iniciar una campanya (que tot i no entendre molt de publicitat, em va semblar encertada) publicitària de la Policia Local, amb la intenció, suposo, de fer entendre (o creure) al ciutadà de la proximitat d'aquest servei públic. Amb frases com els que veieu: "Sempre estarem amb tu", "La Policia local et vol ajudar" o "Venim on calgui", típiques més aviat de les asseguradores, el govern intentava promoure o potenciar un servei en total decadència. L'arribada, tambè, dels Mossos d'Esquadra a la ciutat, havia d'anar tambè en aquest sentit.

Aquests últims dies, com haureu pogut veure en el meu blog, he estat endinsat en una espècie de baralla dialèctica on-line i en persona amb diversos estaments de l'Ajuntament, entre ells la Policia Local, que ha deixat palès el simbolisme que se'ns venia a la campanya publicitària, em refereixo, és clar, els playmobils, unes joguines, amb les qui tots hem jugat, que es caracteritzen (com totes les joguines) perquè no es mouen si no les mous tú, simbòlic no?

En fi, resignat a veure Policia per Serraparera (parada i no passant a 50 km/h) i encara menys una parella (mosso/local), volia expressar la meva sorpresa durant els últims dies. Potser ha estat coincidència, el destí o la pròpia casualitat, però el cas és que després de molts anys, he vist, en 2 dels darrers dies, una parella de la Policia Local "parada" al meu barri. No vull ser mal pensat ni sentir-me el melic del món, però em fa gràcia que casualment després d'uns dies de queixes, la Policia hagi aparegut per Serraparera.

Però jo em pregunto, serà un miratge? Només el temps m'ho dirà...

Que fa l'Ajuntament amb l'impost IBI?

2008-09-02T18:19:00.002+02:00

A continuació us faré un breu estudi sobre l'insultant augment, per part l'Ajuntament de Cerdanyola, de l'IBI (Impost sobre béns immobles), a casa meva:

Avinguda Argentina 47-A (Serraparera) - Casa construïda el 9 de setembre de 1993.

Referència Cadastral: 6944 202 DF 2964 F00010 D

1996: 395,30 euros

1997: 426,29 euros + 7,85 %

1998: 444,94 euros + 4,37 %

1999: 452,94 euros + 1,80 %

2000: 539,92 euros + 19,20 %

2001: 555,15 euros + 2,82 %

2002: 591,83 euros + 6,61 %

2003: 628,65 euros + 6,22 %

2004: 667,60 euros + 6,20 %

2005: 707,69 euros + 6,01 %

2006: 778,45 euros + 10,00 %

2007: 856,30 euros + 10,00 %

2008: 1000,64 euros + 16,86 %

Increment 1996-2008 = 153 %

Malgrat aquestes escandaloses pujades (sempre superiors a l'IPC i terrorífiques en els darrers 3 anys de govern Morral) a la zona d'aquest domicili seguim amb:

- els mateixos fanals i voreres però envellides 15 anys.

- els contenidors vells retirats de les zones "riques" de la ciutat.

- netejea d'un operari 1 o 2 vegades a la setmana i a temporades.

- menys arbres (s'arrenquen, però no se'n posen de nous).

- menys policia, sabem que existeix perquè la veiem a d'altres zones.

Per una altra banda es paga el corresponent güal permanent i l'impost de circulació de diversos vehicles, i en la zona referida no es recorda quan va ser l'última vegada que es va asfaltar un carrer.

A quines coses he de suposar que es dediquen, per part de l'Ajuntament, aquests impostos que paguem religiosament? No els hi queda res després d'augmentar-se els sous i "enxufar" funcionaris i càrrecs de confiança?

Anem bé!

Cerdanyola no funciona...

2008-08-29T17:11:00.004+02:00

A continuació passo a relatar-vos tots els aconteixements que he viscut, avui divendres 29 d'agost, i que posen de manifest la descarada incompetència de la gran majoria de serveis públics d'aquesta ciutat. Abans però, us poso en context:

El passat diumenge 24 d'agost vaig tornar de vacances i en l'operació d'introduir el cotxe en el pàrquing de casa meva (just darrera de la parada d'autobús que veieu) em vaig adonar com en algun dels dies anteriors durant la meva absència, algun o alguns energúmens es van dedicar a destrossar literalment el vidre central de la parada d'autobús de la línia regular de Sarbus Barcelona-UAB, a l'avinguda Argentina amb el carrer Londres. Fins aquí podria ser una història normal, perquè per desgràcia vivim en un món on hi ha molt desgraciat que li agrada trencar el que no és seu.

Però és a partir d'aquí quan comença la història, durant els dies posteriors fins avui, la parada s'ha mantingut en el mateix estat lamentable i a l'hora altament perillós que provoca la meva ira, amb l'única diferència que en el dia d'avui, la cinta que es va dignar a posar la Policia Local en un gran acte de servei públic, ja està al terra, evidentment. Doncs bé, vist que passats més de 5 dies la parada segueix mostrant l'aspecte que veieu, em disposo a actuar: en primer lloc truco a la Policia Local (prefectura Banús) i allà em demostren clarament la primera gran incompetència, saben perfectament del problema però allà ells "no hi podem fer res, ha d'anar a l'Ajuntament". Davant el meu perplexe pregunto si estan al cas de que la cinta "protectora" posada per ells mateixos està al terra i ja no és ni protectora ni cinta, és quan la meva perplexitat es converteix en majúscula al sentir de boca del policia local "nosaltres no podem estar pendents de tantes coses". Callo per no riure i marxo pensant que en ple mes d'agost deuen estar tant desbordats de feina que no s'han pogut preocupar d'uns quants vidres del barri marginal de Serraparera, però al sortir veig això:

Fins a 7 efectius de la Policia Local de la nostra ciutat ocupant la gran part de places destinades per ells a la seva seu i per més inri, un cotxe mal aparcat davant els seus nassos, ..., quanta feina deurien tenir oi?

El meu passeig continua fins l'Ajuntament de Cerdanyola (on m'envia la Policia) i l'home de seguretat de recepció, mostrant la 2a gran incompetència del dia, no em deixa acabar d'exposar els fets i em torna a enviar a la Policia. Quan s'adona del seu error és quan m'envia al Servei d'Atenció al Ciutadà, en el mateix Ajuntament. Allà, després de dir-me que haig d'omplenar una denúncia a mà i fart de donar voltes com un titella (típic per altra banda), demano per el responsable de Serveis Públics i m'envien a l'edifici Crisol sense assegurar-me que el responsable hi sigui, ja que encara no saben si ha tornat de vacances, surrealista oi?

Segueixo el meu tour fins la segona planta del Crisol a la seu de Serveis Públics en recerca del responsable en qüestió, un tal sr. Reyes i, a l'entrar, sorprenent a la totalitat de les funcionàries parlant de les seves respectives vacances (i això ja ni em sorpren), pregunto pel sr. Reyes i, com no, està de vacances. Doncs bé, després d'estar explicant amb pèls i senyals on està l'avinguda Argentina (deu ser que n'hi ha moltes a Cerdanyola), en primer lloc em diu que el que jo li estic mostrant en imatges (preses minuts abans) és mentida (si aneu als plens us en adonareu com aquestes reaccions de negar l'evidència són típiques d'aquest penós govern) i en segon lloc i després de que la persona que m'atén parli amb els responsables respectius, em dona la raó però no és capaç d'assegurar-me que hi facin alguna cosa.

Consternat, marxo cap a casa sabent que he perdut mig matí barallant-me amb incompetents, però la cosa no acaba aquí, perquè tornant i passant de nou per la prefectura de la Policia, faig la foto amb que il·lustro i que demostra l'immobilisme dels que ens han de garantir la seguretat, en aquest precís instant, se'm apropa un membre del cos i em pregunta que faig, jo a la vegada li pregunto si està prohibit fer fotos al carrer i li ensenyo el meu DNI per a que no em tracti de terrorista. Després d'algunes paraules creuades, aprofito per explicar-li els fets i PREMI: va ser ell qui va posar la cinta, el divendres passat i m'explica, amb una tranquil·litat aberrant, que per un problema d'una PDA, no s'ha pogut transmetre l'ordre de neteja dels vidres, 4a gran incompetència del dia, increïble.

Més increïble és encara, que mitja hora més tard, la parada de l'autobus ja estigués arreglada, havent tret el vidre central destrossat i les infinites peces esmicolades de la vorera. I jo em pregunto, si jo haig de perdre mig matí per a que el serveis públics d'aquesta ciutat actuin, no m'haurien de pagar a mi un sou i fer fóra a tota aquesta colla d'incompetents que m'han demostrat que, a part de passar-se la pilota uns als altres, no serveixen de res?

M'agradaria que aquest missatge arribés el més lluny possible i que servís d'alguna cosa, va en la línia d'un anterior en el que em referia al deteriorament que pateix el meu barri, Serraparera, per aquí no passa mai ningú, i a l'estiu menys, ni policia, ni servei de neteja, ni res (prefereixo no esmentar la incompetència dels treballadors de la neteja perquè m'estendria massa).

Quan el sr. Escoda o algun altre responsable de Serveis Públics llegeixi el meu blog m'agradaria que m'expliqués perquè se succeeïxen aquesta cadena d'incompetències i si les hem de patir per sempre, i una altra més, perquè fins i tot un policia és capaç d'afirmar-me que si aquesta parada estigués a l'Ajuntament, a l'avinguda Catalunya o al davant de can Morral, s'hagués arreglat el matiex dia?

Espero respostes, tot i que no espero que ningú em convenci enganyant-me per enèsima vegada...

"Visca la incompetència"

Barreja de sensacions...

2008-08-25T10:06:00.005+02:00

Doncs sí, s'han acabat les vacances, i tot i que encara queden uns dies per tornar a la vida real, la sensació que experimento ja és de certa melanconia, i és que no podia ser d'una altra manera després de passar 10 dies extraordinaris a Tossa de Mar, un poblet acollidor de la Costa Brava que m'ha enamorat i al qui he promès tornar-hi aviat. Però en realitat l'estada a Tossa s'ha convertit en secundària gairebé en la totalitat dels seus dies; les estones de sol i platja, piscina i altres comoditats hoteleres, passejades pel casc antic i les inoblidables imatges de la posta de Sol, s'han vist distorsionades notablement degut a dues sensacions ben diferents...

La primera d'elles és la del tràgic accident que va encongir el cor de mig món el passat dimecres, quan un avió d'Spanair, que no havia d'haver sortit mai, es va estabellar els afores de Barajas deixant 154 morts i més de 100 familíes destrossades de per vida. Tinc clar que trigarem molt de temps en saber que va passar (si és que ho arribem a saber algun dia), però el que em produeix més neguit és que per primera vegada en la meva vida m'he adonat que, malgrat l'avió és i serà el transport més segur, aquesta seguretat no és del 99%. Hem sentit en els últims dies a pilots expressant tranquil·lament que estan acostumats a viatjar amb diverses avaries menors deixant clar que més d'un s'ha despistat en els protocols de seguretat tan exigents que pensavem que es cumplien. L'últim que faré serà culpar ningú, però espero que el que ha passat serveixi per a que tots aquells que intenten restar pressupost en seguretat per oferir vols més barats, s'ho pensin 2 vegades, perquè com sabem tots, el més important és la seguretat de les persones. Aprofito el meu senzill blog d'opinió per donar el condol a totes les famílies afectades, que de ben segur necessitaran molta ajuda per poder tirar endavant...

Una sensació totalment oposada, i que ha servit per contrarestar d'alguna forma l'anterior, ha estat la dels Jocs Olímpics de Beijing 2008, uns jocs extraordinaris de principi a fi que han deixat diversos noms propis. Està clar que no em puc deixar de destacar a Bolt i a Phelps, els homes més ràpids del món i de la història, "en terra i mar" respectivament, però m'agradaria fer una reflexió sobre els nostres. Espanya no ha fet un gran salt, però s'ha consolidat i sabent que no s'ha aconseguit res en atletisme o natació (ja s'ho poden fer mirar els de dalt), podem estar satisfets.

El sorprenent or de Samuel Sánchez en ciclisme en ruta, l'or i la plata del gran estratega Joan Llaneras en ciclisme en pista i el bronze, tambè en ciclisme en pista, de Leire Olaberria, donen honor al tant últimament criticat ciclisme espanyol.

La vela i el piragüisme tambè han estat protagonistes amb 2 ors i 3 plates aconseguides pels Echábarri i Paz en Tornado, pels Martinez i Fernández en el tongo del 49ers, pels sorprenents Craviotto i Pérez en K2 500 i pel gran David Cal en C1 1000 i C1 500.

La natació sincronitzada espanyola ha demostrat que és la millor del món després de les deeses russes, amb 2 plates gràcies a 2 exercicis (duet i equip) meravellosos. I que dir d'en Gervasi Deferr, que aquest cop ens ha portat una plata en gimnàstica en terra i del bronze d'Abajo en esgrima.

No em puc deixar el tennis, on seguim demostrant que estem entre els grans, amb la plata de la parella Ruano-Medina i amb l'or de l'incombustible i ja gran número 1 oficial Rafa Nadal.

I he deixat pel final els equips, que han demostrat que Espanya està entre les millors seleccions del món en tots els esports. Després de guanyar l'Eurocopa de futbol, hem viscut una meritòria 5a plaça amb el jove equip de waterpolo, un bronze merescudíssim en handball amb la retirada del gran Barrufet, una plata sorprenent amb la saga terrassenca del hockey i una plata d'or blanc de la generació d'or del bàsquet, que va ser capaç de fer tremolar uns EEUU recolzats per les clamoroses ajudes arbitrals.

18 medalles, està bé, però en volem més, molt més, per cert, per qui encara no ho sapigui, avui comencen les Olimpiades de Londres 2012...

Bona tornada a la feina a tots...

Tancat per vacances...

2008-08-07T20:37:00.002+02:00

Tanquem la paradeta, només uns dies, i tot i que aquest mig any ha sigut bastant diferent i original (no es viuen 6 mesos a Roma cada any) i reconeguent que no he treballat tant... aprofito per posar en standby el blog alhora que us desitjo unes molt bones i merescudes vacances a tots els blogaires. Jo em mouré entre la EXPO de Saragossa primer, que no me la podia perdre, i Tossa de Mar i la meva Costa Brava segon, que després de tants mesos fora de casa ja l'enyorava. Us emplaço a veuren's tots junts de nou cap a finals d'agost.

Intenteu descansar, carregar piles i... disfrutar de la vida!

Per fi, el nº 1 oficial!

2008-08-02T16:02:00.002+02:00

Rafa Nadal ha guanyat aquesta matinada a Lapentti, per 7-6 i 6-1, en els quarts de final, en un partit molt dur i passa a les semifinals del Masters Series de Cincinnati, on es trobarà amb Novak Djokovic. Amb aquest nou pas endavant, el manacorí s'ha convertit, d'una vegada per totes, en el nº1 mundial, tot i que encara de forma virtual, fins que no s'actualitzi la classificació de l'ATP. El Rafa ha arribat al cim, ho ha aconseguit gairebé tot, és el millor tenista del món i... té molts anys per endavant (encara té 22 anys) per aconseguir ser el millor de tots els temps, això dependrà d'ell, només d'ell, però tinc molta confiança, tinc clar que aconseguirà mantenir-se en l'èlit mundial durant molts anys, perquè el Rafa és la combinació perfecte de cap i esforç.

Felicitats Rafa!

L'ARE i el Centre Direccional...

2008-07-30T14:10:00.005+02:00

Com ja sabreu, en el passat ple extraordinari de l'Ajuntament de Cerdanyola, l'alcalde va retirar el punt de l'ordre del dia que es referia a l'aprovació de l'ARE, perquè no hagués tingut majoria per aprovar-ho, sort d'això! Ja que hi ha molt ignorant que defensa sense conéixer i critica els que ens hi oposem per partidistes, m'he estat informant, ja que com sabeu l'Arquitectura i en aquest cas l'Urbanisme són els meus forts, per a que tothom tingui clar de què estem parlant, és una mica llarg, però us convido a llegir, no només per l'esforç que hi he dedicat, sinó per tenir una opinió objectiva i contrastada...

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar (degut el dèficit d’habitatge protegit i la magnitud de la demanda), a finals de 2007, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, que té com a objectiu, entre d’altres, dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. A principis d’any, la Generalitat, mitjançant la Comissió d’Urbanisme, aprova el Pla d’àrees residencials estratègiques (ARE), presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Segons el document aprovat, es desenvoluparan 100 àrees en un total de 86 municipis catalans (9 ARE’s en el Vallès Occidental, a Barberà, Castellar, Cerdanyola, Montacada, Sabadell, Santa Perpètua i Terrassa, 123,96 ha i 9.072 habitatges), amb un total de 90.157 nous habitatges, un mínim del 50% dels quals seran protegits. El Decret llei dóna resposta al mandat que es desprèn del Pacte Nacional per a l’Habitatge i la considera una disposició prevista pel nou Estatut de Catalunya per a casos urgents i extraordinaris. Les àrees residencials estratègiques esdevenen, doncs, un dels instruments més efectius per tal de posar a l’abast dels ciutadans nou habitatge assequible en zones ben preparades per a acollir aquest creixement. El Decret Llei estableix un nou procediment per qualificar de sòl per a usos residencials mitjançant l’elaboració per part del Govern de la Generalitat dels 12 plans directors urbanístics que permetran desenvolupar àrees residencials estratègiques de nova creació a bona part de les principals localitats de Catalunya. Així doncs, les ARE asseguraran una elevada qualitat urbanística i garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris i hauran de garantir els requisits de: integració urbana, densitat i protecció pública, equipaments i serveis, sostenibilitat, planificació detallada, cessió de l’aprofitament i participació municipal. Fins aquí podríem dir que és un dolç apetitós.

En el cas de Cerdanyola, la proposta és edificar 900 habitatges (meitat de protecció, meitat lliures), en una estreta franja de terrenys (qualificats de zona verda) que van des del Parc Tecnològic fins els camps de futbol de la Bòbila i observant les exigències de densitat de l´ARE, s´hauria de construïr una línia d´edificis de 6, 7 i 8 plantes. Amb això obtindriem una pèrdua irrecuperable de zona qualificada com a verda i una nova muralla de blocs de vivenda que res té a veure amb la integració urbana amb els voltants. Els grans beneficis econòmics que s'obtindrien en aquesta operació són l'única explicació per a que un govern (que diu que és verd i ecologista) s'enroqui en la seva aprovació.

Però és que, a més, Cerdanyola ja està desenvolupant el Centre Direccional de la Plana del Castell (situat entre el centre urbà de Cerdanyola, el Parc Tecnològic i la UAB) que es convertirà en un dels principals pols de creixement de la regió metropolitana de Barcelona. El sector tindrà una superfície de 340 hectàrees i acollirà el Parc de la Ciencia/Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que unirà Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un gran parc central. El Consorci del Centre Direccional està integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, i està d’acord a un primer conveni signat el juny de 2001 i un segon signat l’octubre de 2003, entre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, en aquell moment Felip Puig, i l’alcalde Cerdanyola del Vallès, Antoni Morral, que suposava una modificació puntual del Pla General Metropolità i del Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola en tres línies principals d’actuació: ampliació de la Via Verda, Reducció del parc immobiliari i augment del nombre d’habitatges socials i potenciació dels usos industrials per activitats científiques i tecnològiques. Aquesta actuació vol conformar un nou assentament urbà que aculli la implantació d’activitats generades per les noves tecnologies i una zona residencial per atendre les necessitats de vivenda.

No creieu que l'aprovació d'aquest ARE seria una mica contradictori? Penseu com jo, que no és això el que volem per Cerdanyola? Penseu com jo, que no és això el model de ciutat que somiem? I encara més, veieu normal que un alcalde que es declara "verd i ecologista" ho vulgui tirar endavant tant sí com no i que ell i els seus ens acusin de fer política partidista per oposant-s'hi? No senyor Morral, ni partidisme ni mandangues, no volem més panells d'abelles, volem la combinació perfecte entre residència i verd, malgrat que això no ens suposi tants beneficis econòmics...

Per suposat acabo dient: no a l'ARE, ni ara ni mai!

No s'avança en contra del prejudici, s'hi fa negoci!

2008-07-28T17:29:00.003+02:00

El passat diumenge llegia a "La Vanguardia" l'article de la Pilar Rahola "Segregar la homosexualidad", feia dies que en volia parlar del tema i de la meva posició totalment contrària a la cel·lebració d'aquest tipus d'esdeveniments, hi estic totalment d'acord amb el que diu i és per això que el copio aquí, per a qui no l'hagi pogut llegir i pugui reflexionar:

"Como no traje a Nueva York el manual de lo políticamente correcto, no sé si estaré incumpliendo algún precepto de tan sagrado catecismo. ¿Puedo decir que no entiendo esto de los Eurogames? Lo pregunto porque hay determinados sectores que, a fuerza de luchar contra la discriminación, han impuesto una cierta censura del pensamiento. Miren mi artículo, por ejemplo. Yo, que tengo una larga biografía de apoyo a los derechos homosexuales, estoy aquí, perpetrando una parrafada, antes de entrar en materia. ¿Será que intento justificar mi derecho a la crítica? Probablemente. Porque si antes con la Iglesia topábamos, ahora topamos con sensibilidades de piel extra fina, cuya capacidad lobbystica pone a cualquiera contra la pared. Seamos sinceros. Mujeres y gais son hoy materia aparte, y quien se pasa un pelín sufre el ostracismo público, lo cual, en la era de la comunicación, es como sufrir la ira de los dioses. Así pues, me pongo a escribir con paraguas, harto convencida de que se atisba tormenta en el horizonte cuando se critica cualquier iniciativa gay.

Los Eurogames, decía. Perdonen, pero no lo entiendo. ¿No habíamos quedado en que la lucha por los derechos homosexuales era la lucha por la normalidad? ¿No se trataba de quebrar los prejuicios y romper los arquetipos que pesaban sobre el colectivo gay? ¿No era cuestión de demostrar que dormir con cualquiera no implicaba nada más que un hecho personal, y no tenía que derivar en un estigma social? ¿No se trataba de explicar que eran médicos, abogados, torneros, camareros, artistas, escritores, y que su condición sexual sólo era una materia íntima? ¿No se trataba de explicar que la sociedad era múltiple, y que los gays formaban parte de ella en plenitud de deberes y derechos?

Finalmente, y perdonen el trazo grueso, ¿no se trataba de superar al maricón para dar la bienvenida al homosexual? Recuerdo haberlo escrito hace tiempo, en relación con la fiesta anual del orgullo gay. No podía, ni puedo, entender por qué es necesario, en dicha fiesta, hacer desfiles horteras, mostrando cuerpos vestidos como si estuvieran en un lupanar de bajos fondos, generalmente más cercanos a la chabacanería barata que a la reivindicación seria de un noble derecho. Algo parecido me ocurre con estos juegos. ¿Por qué motivo ser gay tiene que implicar tener un circo y unos Juegos Olímpicos gays? ¿En qué quedamos? ¿Se lucha por la normalidad o se lucha por la segregación? Cuando se anunciaron dichos Juegos, con toda pompa por parte de la consellera republicana de turno, que se aprestó rauda a hacer la rueda de prensa, convencida de que ganaba puntos en la olimpiada progre, ya expresé mi perplejidad. La mantengo. Sinceramente, me sorprende la utilización de la orientación sexual como elemento segregado de una sociedad. Y si dicha utilización tiene una finalidad económica, entonces no me sorprendo, me escandalizo.

Personalmente, no creo que los Juegos Olímpicos gays aporten nada a la lucha contra la discriminación. Al contrario, creo que la apuntalan. Pero mueven dinero, y si el dinero no tiene color, parece que sí tiene orientación sexual. Como sea, lejos de luchar por que el mundo conozca a los grandes atletas gays, y por que sea normal no esconder la orientación sexual cuando se está en la cima del deporte, lejos de ello, se monta un espectáculo para que la gente convierta su gusto sexual en condición deportiva. Es decir, en la lucha por la normalidad, perpetramos espectáculos públicos tan anormales, que segregan a la parte mayoritaria de la sociedad. Alucinante. De ahí que mi posición sea tan crítica. Porque no creo que se avance contra el prejuicio. Creo que se hace negocio con él."

Pilar Rahola, La Vanguardia 27/07/08

El "BOSS" de Santpedor ja mana!

2008-07-22T17:55:00.003+02:00

El Barça ha començat el seu stage de pre-temporada a l'idílic paratge escocès de St. Andrews al més pur estil Guardiola: treball, treball i treball. Està clar que alguna cosa està canviant a Can Barça (i no precisament la directiva, que més voldriem) que porta el segell del de Santpedor. No se ben bé si això dels entrenaments dobles i matiners es mantindrà mentre Guardiola sigui el "Boss", i tampoc si això donarà fruits, el que si sé perfectament és que en Pep està imposant un nou estil, sempre a sobre dels jugadors, demanant-li's esforç, però a l'hora ofernit-li's diàleg i, sobretot, crec que no deixarà passar ni una, és a dir, que els 11 que surtin a jugar s'ho hauran "currat" durant la setmana. Potser somio massa, potser pensar que en Pep és la barreja ideal d'entrenador pel Barça és massa agosarat encara, potser m'equivoco, però potser no... llàstima que en Pep sigui el millor paraigües que podia tenir l'enrocat Laporta, però espero que això no el desgasti a ell, sinó més aviat desgasti definitivament al (esperem) futur ex-president Laporta.

Segueix així Pep... els resultats vindran segur i seran mèrit teu!

Serraparera, un barri oblidat...

2008-07-17T20:49:00.003+02:00

Volia deixar clar, abans de tot, que aquest post no el faig ni com a militant de les JSC, ni com a membre de la seva executiva, ni com a crític contundent del senyor Morral i el "negoci" que té muntat ja fa uns anys amb això de ser alcalde; parlo "simple y llanamente" com a veí del barri de Serraparera. Afortunadament, després d'uns últims anys molt durs, entre feina i carrera, i després d'aquesta meravellosa experiència de l'Erasmus, puc gaudir d'uns dies de "vacances" abans de tornar a la vida real. Aquests dies m'han servit per fer moltes coses i, entre d'altres, adonar-me'n que, un any després, el meu barri segueix com estava. Estic molt tranquil perquè en el meu barri se segueixen asfaltant els carrers sovint, perquè en el meu barri s'escombra dia sí dia tambè, perquè en el meu barri mai es fonen els fanals i si ho fan ni ens en adonem, perquè en el meu barri quan es mor algun arbre en planten un altre (i no posen més panots), perquè en el meu barri cada dia hi ha més vigilància policial, perquè en el meu barri tenim una freqüència d'autobusos digne de les grans metròpolis, perquè en el meu barri els contenidors són justos i decents, perquè en el meu barri... i així podria continuar i continuar i veurieu com la felicitat que em surt dels poros em fa volar, però malauradament tot això és una gran fal·làcia, aquest és el barri que jo somio i el que sé perfectament que mai aconseguiré amb aquest govern (que diu que és ecologista i d'esquerres, i de debò eh). Ho sé perquè aquest govern es va oblidar de Serraparera el primer dia que va agafar l'alcaldia i perquè ho segueix fent ara que hi està enrocat amb un pacte que segueix sent tant amagat com terrorífic. I segueixo sent atrevit dient que aquest govern s'ha limitat a rentar la cara (això sí, posant ciment i no arbres precisament) de les zones on poden guanyar vots i està clar que Serraparera, feu socialista, no serà mai precisament qui farà que en Morral guanyi unes eleccions, o millor dit, sigui alcalde, perquè això de guanyar no ho coneix.

En fi, potser se'm critica molt per ser massa dur en aquest missatge, jo que sempre sóc tan prudent, però es que n'estic fins els nassos de tanta mandanga, potser hi haurà algun insensat (que segurament no viu per aquí) que dirà que no em queixi tant, que no és per tant, deu ser per això que el senyor Morral ens ha apujat novament l'IBI (la contribució) i que és molt normal que vivint en aquest barri paguem més de 1000 euros anuals.

ICV-EUiA, CiU i PP... govern de Cerdanyola, si us plau, facin alguna cosa, per petita que sigui, per a que tanta gent com viu aquí gaudeixi una mica més del seu barri.

2 records inesborrables...

2008-07-16T20:47:00.003+02:00

C'e fini... Ronaldinho ja no és jugador del Barça, el Milan pagarà uns 25 milions d'euros (el Barça en va pagar 27) i resarà per a que el barsiler torni a ser, com a mínim, un jugador de futbol. Però malgrat tot, i per explicar la imatge que he triat per il·lustrar l'adéu del Ronnie, els culers hem de fer un anàlisi molt objectiu i, personalment, aquest és el meu. El Ronnie el recordarem, si som justos (i ho hem de ser) per les seves dues cares, la bona i la dolenta, serem injustos si només valorem una d'elles. El Ronnie de la primera imatge és el millor jugador de futbol del món, és un somriure, és màgia, és una realitat que fa que tot el barcelonisme i el futbol en general somii i es cregui que el futbol és molt més que diners i publicitat, que el futbol és un sentiment recíproc entre estrelles (només grans estrelles com ell) i aficionats, un esportista que lidera un projecte esportiu que podria haver estat històric. El Ronnie de la segona imatge representa la davallada d'una estrella, el deixar-se portar, el passar de tot i de tothom i amb això aconseguir fer esborrar d'un cop tots els somnis de milers d'aficionats, les il·lusions de molts nens que el tenien com a referent, un esportista que deixa de ser-ho.

No l'hem de santificar, però tampoc seria just que el cremessim a l'infern, el Ronaldinho va venir, va cumplir durant 3 anys i mig (i de quina manera) i es va deixar anar (encara no sabem ni crec que sabrem mai quans factors externs van influïr), ara és l'hora d'agrair-li tot el que ens va donar i desitjar-li sort...

Arrivederci Roma... hola Cerdanyola!

2008-07-14T17:07:00.004+02:00

Ja està, se acabó, finito, the end, ..., o com ho vulgueu dir, l'Erasmus a Roma ha finalitzat i he pogut treure una conclusió clara, ha sigut la millor experiència de la meva vida. Malgrat que el final ha estat sobtat i encara m'intento recuperar, durant aquests 6 mesos, entre molíssimes coses, m'he conegut a mi mateix i haig de reconéixer que no m'ha desagradat el que he vist i que sé perfectament que tot això em servirà per ser més fort i, sobretot, per veure la vida des d'un altre punt de vista, sense tants patiments i preocupacions innecessàries.

Per a qui tingui l'oportunitat de marxar alguns mesos del seu ambient, que no ho dubti i ho faci, començar de zero a una altra banda pot ser dur al principi, però és bàsic per tornar a trobar-te a tu mateix i poder continuar endavant. A mi la vida m'hi va portar a fer-ho, necessitava prendre distància de moltes coses i he pogut aconseguir tot allò que cercava i més (per cert, m'han posat un 28/30 a Projectes), llàstima que no hagi durat més. Per a qui vulgui aprofundir més, l'Slide de fotos ja està actualitzat.

Però què puc dir del present i el futur immediat, doncs que és increïblement il·lusionant, avui mateix torno a la vida política activa amb l'última executiva de la JSC de Cerdanyola abans de l'estiu i al setembre començo el meu últim projecte de la carrera per, si tot va bé, ser arquitecte el proper estiu; sense deixar-me la meva tornada al món del Karate, que m'apassiona; però sobretot, tornar a estar aprop de la gent que em fa feliç.

Sempre que es tanca una porta, s'obre una altra... Torno a ser aquí...

La cara i la creu del diumenge!

2008-07-07T13:29:00.003+02:00

La cara se l'emporta clarament la dupla de jugadors més grans de la història del tennis, mai s'havia vist que 2 jugadors estiguessin tan lluny de la resta, Rafael Nadal i Roger Federer van tornar a fer història ahir al All England Club en la final de Wimbledon, el torneig d'herba per excel·lència. Després de gairebé 5 hores de tennis excepional i igualat qualsevol dels dos podia haver guanyat, però aquest cop per fi (a la 3a va la vençuda) el Rafa es va imposar al Roger. Tots dos van demostrar qualitat i elegància, però sobretot, esportivitat. Felicitats Rafa, per fi has conquistat Londres!

La creu se l'emporta, sense cap mena de dubte, el Joan Laporta i la seva Junta Directiva, després de rebre ahir, un fort cop dels socis, que podria ser definitiu. Seguint els estatuts, estan legitimats per seguir a la presidència fins el 2010, però com s'afronten aquests 2 anys amb el 60% dels socis en contra? En fi, espero que en els propers dies es produeixi un acte d'ètica, i com va demanar Laporta fa 10 anys a Núñez la seva dimissió amb resultats molt menys contundents, l'actual JFK del Barça dimiteixi i no faci de la llotja blaugrana el seu búnker.

Votem sense por!

2008-07-05T12:47:00.003+02:00

Demà diumenge és un dia clau pel futur del millor club del món, demà s'ha de votar SÍ A LA MOCIÓ DE CENSURA. El soci del Barça ha de votar amb llibertat si vol continuar amb la junta directiva de Joan Laporta o pel contrari vol que es convoquin eleccions. Com hem vist els últims dies, la junta no s'ha dedicat a defensar el seu projecte sinó que ha apel·lat el vot de la por mitjançant una interpretació molt discutible dels estatuts del club. El seu primer i únic argument per defensar-se (seguir a la llotja) és que la moció paralitzaria el club i no es podria fitxar; i AIXÒ ÉS MENTIDA, una estrategia mesquina per enganyar el soci; la Junta Gestora podria fitxar en col·laboració amb empleats del club, com l'entrenador o el secretari tècnic.

Un altre tema no menys polèmic és el que ha arribat a dir el personatge que seria el president d'aquesta Junta Gestora, en Xavier Sala i Martin, que en economia pot ser brillant, però que en aparicions i delcaracions públiques és nefast. Doncs bé, aquest senyor ha dit textualment: "Diguin el que diguin els Estatuts, hi haurà paràlisi total", i em pregunto, aquest senyor està capacitat per realitzar aquesta funció?

Recordem que Joan Laporta i la seva Junta van arribar el 2003 amb aire nou i molt il·lusionant (ho recordarem per les 2 lligues i la Champions, i de la manera com es van aconseguir), però han acabat apel·lant a l'existència de conspiracions i al vot de la por per seguir a la llotja. Demà el soci decideix, en llibertat i sense por, perquè passi el que passi, el club seguirà endavant, com sempre.

Visca el Barça!

Guanya el futbol, som campions!

2008-06-30T12:54:00.003+02:00

Per fi, la selecció espanyola de futbol passa a la història en convertir-se en campiona d'Europa, derrotant els grans amb un futbol que ha acabat sent de somni i ha meravellat mig món. Han estat els clars mereixedors del títol, no només per derrotar els millors sinó per practicar el millor futbol que mai ha fet la selecció. Luis Aragonés, malgrat uns inicis durs, ha aconseguit formar un grup extaordinari d'amics que saben tocar molt bé la pilota. Per primer cop a la selecció no hi havia "vacas sagradas" o "intocables", per primera vegada cap jugador ha estat imprescindible, per primera vegada aquesta selecció ha sigut gran en tot moment. Els jugadors van recordar els malauradaments desapareguts Antonio Puerta i Genaro Borrás i tambè es va recordar a Arconada, a mi m'agradaria recordar la generació del mundial d'Estats Units, la generació del Luis Enrique. Aquesta selecció ho ha tingut tot i ho ha aconseguit. A Espanya per fi triomfa el futbol de selecció, que s'unirà a tota la resta que ja fa temps que brilla, el bàsquet, l'OK, el handball, el waterpolo i individualitats com Alonso, Pedrosa i Nadal. Moments per disfrutar, per gaudir d'un grup de jugadors, persones normals, però guanyadors nats que han donat un gir a l'històric victimisme espanyol.

Visca la selecció... i tambè el futbol!

Protagonistes...

2008-06-27T16:55:00.007+02:00

Volia començar el post amb un reconeixement clar i merescut pels jugadors, tècnics i afició de la, ja sí que podem dir per fi, gran selecció espanyola de futbol. Un grup de jugadors que han demostrat que, passi el que passi diumenge contra Alemanya, són un model a seguir en esportivitat, companyerisme, treball i qualitat, detalls que de tant en tant s'alien i fan més gran el futbol. Per fi hem trobat una colla d'amics capaços d'aconseguir ser l'orgull de molta gent; a Espanya ja teniem Gasol, Nadal, Alonso, Pedrosa i companyia, ara per fi tenim una selecció moderna dels Xavi, Iniesta, Cesc, Iker i companyia, que per primera vegada m'han emocionat, perquè sí, per molt que digui molta gent, es pot ser catalanista i voler que guanyi Espanya, qüestió de sentiments...

No em podia oblidar de fer un nou comentari del president més "democràtic" d'Europa, que ha tornat a demostrar que Itàlia està "en bones mans". Com ja ensumavem feia dies, en Silvio torna a proposar un projecte de Llei per donar-se inmunitat a sí mateix, al president de la República i els presidents del Congrés i del Senat. No fa falta que torni a repetir que quan un delinqüent no deixa que la justícia sigui justa només per ell i els seus amics, vol dir que aigua clara precisament no corre pel seu passat, increïblement escandalós...

Aquesta notícia en canvi, feia molt de temps que volia que es fes realitat, el Sandro Rosell serà el proper president del Barça, ho sé des del mateix dia que vaig acabar de llegir el seu llibre "Benvolgut al món real", des del dia que em vaig adonar que el Joan Laporta no era la persona de qui tants barcelonistes ens haviem enamorat esportivament. Aquesta moció de censura ja no serà una moció en contra de Laporta i la seva junta, serà un duel entre ell mateix i Rosell, un duel que espero deixi clar que aquesta junta no ha fet les coses ben fetes els últims anys, i no només en terreny futbolísitic, una junta que s'oblida dels socis, les penyes i les seccions no és una bona junta pel Barça, pertant delcaro obertament: SÍ A LA MOCIÓ!
I per últim destacar el que per mi ha estat la sorpresa del dia, l'anunci de l'Antoni Bassas de deixar aquest juliol la direcció i conducció del programa radiofònic líder de Catalunya "els Matins de Catalunya Ràdio". He de reconéixer que jo sóc del Bosch abans i ara del Basté, és a dir, d'"el Món a Rac1", però que un dels perodistes referents del nostre país deixi de despertar a tanta gent amb la seva veu cada matí després de 14 anys, és digne d'esment.

La fi de l'aznarisme?

2008-06-23T14:16:00.002+02:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a València el 16è congrés del PP on, malgrat la tempesta mediàtica generada pel propi partit les últimes setmanes en torn a la fortalesa del líder i dels seus detractors, en Mariano Rajoy ha estat nomenat novament president del partit nacional amb més del 80% de confiança. Tot fa pensar que Rajoy ha pogut davant tot el sector més extrem de la dreta espanyola, tot fa pensar que la figura d'Aznar ja no és a l'ombra i ja no és qui decideix, tot fa pensar que el Partit Popular torna al centre, d'on mai hauria d'haver sortit. Estarem atents als aconteixements, però jo em pregunto, tornaran els fantasmes amb la primera relliscada de Rajoy?...

Italia, fuori ai rigori!

2008-06-23T01:39:00.003+02:00

I està clar que no em podia estar de comentar el fet esportiu del dia, Espanya ha fet fora Itàlia de l'Eurocopa als penals. El guió del campionat europeu estava escrivint les seves pàgines més sorprenents els últims dies amb les despedides inesperades de Portugal, Croàcia i Holanda, les seleccions que, junt amb Espanya, millor futbol estaven practicant. Semblava que Espanya seguiria les passes dels altres primers de grup, i tambè per allò de que mai passem de quarts i que Itàlia és massa equip, estigui com estigui. Doncs bé, Espanya ha passat merescudament passant per sobre d'Itàlia en esforç, treball, il·lusió, ..., i sobretot, futbol. Felicitats a tots els qui aquesta victòria els hagi alegrat el dia, esperem que aquesta vegada, per fi, sigui la bona.

Passat, present i futur...

2008-06-17T17:36:00.002+02:00

En unes setmanes on futbolísticament només s'ha parlat d'Eurocopa i selecció espanyola, amb tot el que això implica, és a dir, la història de sempre, inici prometedor-final sobtat, no em puc estar de parlar sobre l'arribada de Pep Guardiola i, sobretot, de la seva forma de fer-ho. En un post anterior ja em vaig mostrar satisfet per la notícia i ara volia fer saber a tots aquells que no confien en el Pep i que pensen que serà un titella sense personalitat, que estan molt equivocats, el Pep ha arribat i li ha faltat temps per donar el primer cop de puny a la taula, molt necessari tot sigui dit. El nou entrenador del Barça no ha promès títols, ben fet, això sí, ha promès treball i esforç, que bona falta fan, i ha desactivat la bomba que rondava últimament per Can Barça, els pilars de l'anterior projecte, aquells que s'han rigut de tothom, en Deco, en Ronaldinho i en Samuel Eto'o, no tenen lloc en el nou projecte, per fi!

Visca el Barça!

L'inici del final...

2008-06-10T12:50:00.006+02:00

Malauradament l'Erasmus comença a donar símpotmes inequívocs de que el seu final no és gaire llunyà; l'últim viatge a Sicília, els primers comiats dels amics coneguts i, com va passar ahir, l'última classe de projectes, que com podeu veure, va ser del tot especial, res a veure amb les d'allà. L'últim dia de classe va combinar l'entrega final de maquetes amb una mena d'aperitiu final de comiat, aquí em podeu veure amb els altres Erasmus (d'arreu) de la classe.

Com no podia ser d'una altra manera, no podia faltar la foto (meva i del meu amic Jesús, el de verd) amb els meus dos professors assistents preferits, el Paolo, al meu costat, i el Simone, a l'esquerra, he de dir que, malgrat el que es diu dels italians, aquests dos en saben bastant d'arquitectura i a mi, m'han ajudat moltíssim.

Aquí em podeu veure amb la totalitat dels professors assistents de l'assignatura de Projectes i tambè, amb la coordinadora del curs, la Rosalba Belibani, que està sentada davant meu.

Per últim, aquí em teniu presentant les meves 3 súper maquetes que, he de dir, van agradar molt a tothom. Ara ja només resta l'entrega final dels 6 A1, el proper 3 de juliol. Com a conclusió del curs no em puc estar de dir que ha estat tot una sorpresa per a mi, m'havien avisat, espantat, enunciat, ..., que a Itàlia tot era un desgavell i que la uni d'arquitectura encara més, doncs res més lluny de la realitat, he tingut una sort increïble d'estar amb aquest grup, he après moltíssim i he disfrutat encara més d'un curs bastant complet. Queda dit!

Felicitats Rafa!

2008-06-08T17:09:00.003+02:00

Malgrat ja no ser extrany veure guanyar campionats a en Rafa Nadal, no em puc deixar de felicitar-lo com sempre per tantes coses. En el dia d'avui ha escombrat de la pista en Roger Federer en la final del Roland Garros, tot convertint-se en el segon tenista de la història que aconsegueix guanyar 4 vegades el torneig de terra batuda per excel·lència. Força, força i més força caracteritzen a un jugador que ha tingut la mala sort de despuntar al mateix temps que el qui segurament serà el millor tenista de la història, en Federer. Malgrat tot, no em resisteixo a veure el manacorí algun dia en el número 1, s'ho mereix.

Indimenticabile Sicilia...

2008-06-04T23:57:00.007+02:00

Estava clar que seria un viatge inoblidable, i ho ha estat... Una setmaneta a Sicília amb més de 200 persones, que passarà a la història com un dels millors viatges organitzats per la ESN Roma. Hem recorregut l'illa, passant per Siracusa, Agrigento, Taormina, Catania, Palermo i el gran Etna; hem pogut desconnectar del clima plujós de Roma per endinsar-nos en una illa de sol i platja; i com no podia ser d'una altra manera, la festa ni ha faltat, ni ha decepcionat. En definitiva, un viatge increïble que ha servit per, a part de conéixer una mica més Itàlia, per conéixer una gent meravellosa.

Aquí ens teniu, en Nando (andalús), en Suso (gallec), en Jesús (valencià) i a mi, intentant tocar el cel en la visita a l'actiu volcà Etna. No em puc deixar de dir, que l'experiència de compartir un viatge amb ells i d'altres ha estat impressionant, aquests seran ja amics per sempre...

En aquest cas, ens trobem a un dels llocs que més ens va agradar, Isola Bella a l'encantadora ciutat de Taormina. En la de sota ens trobem en mig d'una de les festes nocturnes, en aquest cas a la platja...

En fi, un viatge apassionant i molt emotiu que ens dóna senyals de que això s'acaba i hem d'aprofitar el que queda al màxim.

Visca l'Erasmus!

Torno dimarts... me'n vaig a Sicília!

2008-05-27T15:00:00.003+02:00

Com veieu, me'n vaig a Sicília, així que el blog romandrà en "standby" durant una setmana. És el viatge que volia fer un cop vaig arribar a Roma i per fi ha arribat el dia... Ja us explicaré amb detall com ha anat...

2 visites fugaçes però molt especials...

2008-05-25T17:58:00.011+02:00

Aquests dos últims caps de setmana he pogut gaudir de 2 grans visites familiars, primer els meus cosins i després els meus pares.

Com ja he dit moltes vegades, quan s'està lluny de casa per viure una experiència com l'Erasmus, es deixen moltes persones importants que es necessiten per a que la teva vida funcioni, persones especials que s'enyoren molt amb la distància, i és la mateixa distància la que fa adonar-te de lo realment importants que poden arribar a ser.

La Laia i el Carles ja van passar per aquí, ara ha estat el torn de la família més propera, i més endavant, el Pini, el Jordi i el David (que per fi, ja tenen vol). Sempre quedaran alguns que m'agradaria que vinguessin, però que no podran, com alguns amics "arquitectes" o part de la meva família jove i socialista. A tots us porto ben endins i feu que cada dia em llevi amb un somriure i força suficient per ser una mica més feliç.

Gràcies a tots...

Ser immigrant il·legal, ja és delicte a Itàlia...

2008-05-21T21:47:00.002+02:00

Com ja va anunciar Berlusconi durant la seva campanya electoral, s'ha cel·lebrat el primer consell de ministres a la ciutat més bruta d'Itàlia, Nàpols, i no crec que ho oblidem mai, ja que en aquest primer consell, que ha durat més de 4 hores, s'ha aprobat un projecte de llei que marcarà un precedent en la política d'immigració europea: Itàlia serà el primer país que considerarà la immigració clandestina com a delicte (recordem que Berlusconi ja la va promoure a l'anterior mandat, però va ser denegada per inconstitucional). Dono per feta que aquesta escandalosa llei (en la línea d'aquest fastigós govern) ja que l'equip de Berlusconi compta amb majoria absoluta, tant al Parlament, com al Senat.

Està clar, com estem veient en els últims dies i com intento informar periòdicament, que el vell magnat italià s'ha proposat com a principal pla de ruta dels seus "primers" dies com a premier italià, la lluita aferrissada contra els immigrants, començant per la detenció de centenars d'ells i seguint amb aquesta llei, que els portarà de 6 mesos a 4 anys a la presó.

La veritat és que cada dia estic més preocupat per aquesta situció que per aquí, sembla normal. No sé fins on estaran disposats a arribar, només recordo que fa massa pocs anys, un altre senyor de l'estil, va posar les masses en contra de tot aquell que fos diferent, amb molt bones i maques paraules, ..., com va acabar, ja ho sabem tots. Per sort, avui la situació a Europa és dieferent, i des de fa ja uns dies, els dirigents europeus tenen un ull posat en aquest país cada dia més feixista.

Nàpols s'enfonsa en la brutícia...

2008-05-19T16:05:00.002+02:00

Nàpols, una ciutat italiana molt coneguda per tots (i no precisament per aspectes positius), viu, en els últims mesos, endinsada en la brutícia extrema. Una població (en la seva majoria controlada per la màfia napolitana) revel·lada contra tot en protesta pel seu abandonament per parts de tots els governs (esquerres i dretes), ha tornat a mostrar el seu descontent volcant contenidors, tallant carreteres i vies de ferrocarril i cremant tot tipus de desperdicis, deixant una ciutat on es fa gairebé impossible respirar i on les conseqüències sanitàries poden arribar a ser molt perilloses. Difícil ho tindrà el nou govern fascista de Berlusconi, que cel·lebrarà el seu primer consell de ministres en aquesta ciutat al sud d'Itàlia aquest dimecres.

La xenofòbia i el racisme, ben vistos a Itàlia!

2008-05-17T19:18:00.003+02:00

Ja començo a estar bastant indignat (ja no sorprès) de l'actitud d'una gran i preocupant majoria italiana, alhora que cada vegada més orgullós de pertànyer a una societat tolerant com la nostra (o millor dit, cada dia més tolerant). És increïble com certes accions dantesques d'aquest "nou" govern -postfascista/xenòfob- d'en Berlusconi, siguin aplaudides per gran part d'aquesta societat. És increïble que des de fa uns dies, Roma és una ciutat de redades on cap ciutadà, i dic ciutadà amb totes les lletres, d'aspecte forani s'escapa d'un escorcoll digne dels millors temps nazis. És increïble veure com s'apliquen lleis d'immigració que encara no estan aprovades i és increïble saber que quan la policia ha fet fora els immigrants dels afores de Roma, els propis ciutadans natius han cremat el que encara quedava de les seves llars.

Definitivament tot es fa difícil de païr per una persona como jo, que em considero bastant normalet, però encara em sorprèn més, que tota aquesta gent que compara immigrant amb delinqüent directament i sense contemplacions, no se'n recordi del que va passar fa només 50 anys. M'agradaria veure'ls a ells intentant sobreviure en una terra que no és la teva.

I lo que no em sorprèn res, és que després que la vicepresidenta De la Vega titlli de xenòfob aquest govern, els del PP (sí, aquells que amb aquestes polítiques s'hi senten molt còmodes, recordareu allò de "ORDEN y CONTROL") no tenen una altra cosa a demanar que fer que el govern espanyol demani discúlpes, doncs s'equivoquen molt senyors, ho hem de dir alt i clar, el nou govern italià de Berlusconi és RACISTA i XENÒFOB, i si no ho fem vol dir que donem suport a les seves polítiques, ..., que fins i tot l'església a protestat...

Cruel atac terrorista a Jaipur

2008-05-13T19:54:00.007+02:00

Fa just 3 mesos, vaig passar 2 dies meravellosos a la preciosa ciutat de Jaipur, dins d'un viatge de mig mes per la gran Índia. Just aquesta tarda ens hem assabentat que una sèrie d'atacs terroristes han causat la mort a més de 80 persones, mitjançant sis bombes, que han sacsejat els monuments i mercats de la capital de Rajasthan.

En aquestes 2 imatges, que vaig fer durant la meva visita i que mostren la gran bellesa de la que anomenen la "ciutat rosa", és on probablement s'han produït els atemptats, una zona plena d'activitat comercial i cultural, i malauradament, plena de gent innocent.

Un nou desastre natural fa tremolar la Xina

2008-05-13T11:55:00.003+02:00

Una nova catàstrofe natural fa trontollar el país més poblat del món. Les autoritats xineses han elevat a 12.000 el número de morts pel terratrèmol de magnitud 7,8 a l'escala Ritcher, que ha portat la destrucció al sudoest del país, sent la provincia de Sichuan la més afectada. Només en una de les seves ciutats, Mianzhu, propera a l'epicentre del terratrèmol, unes 2.000 persones han mort, 4.800 encara estan sepultades i més de 20.000 s'han considerat desaparegudes.

En mig del caos, encara persisteix el temor d'una catàstrofe pitjor. Durant les últimes hores s'han registrat més de 1.800 temblors diferents, alguns d'ells de magnitud 6, i molts ciutadans han tornat a prendre els carrers per por a un altre desastre. Però els efectes del brutal cop, no han fet més que començar.

Ja n'hi ha prou d'aquest color!

2008-05-07T23:51:00.003+02:00

Ja n'hi ha prou d'aquest color, així calificava el gran Joan Maria Pou (RAC1) la imatge del F.C. Barcelona aquesta nit al Bernabéu. Deixant de banda la humiliació del Real Madrid (4-1), no podem permetre l'actitud mesquina i "passota" d'aquesta colla de dròpuls. S'han de prendre decisions en aquest equip que s'ha mostrat indigne de portar la samarreta del Barça, s'ha de portar gent que posi el que s'ha de posar per deixar de treure els colors a tanta i tanta gent que sent aquest club infinitiament més que tots ells junts. Decisions ja!

Visca el Barça!

La meva primera "presentazione"

2008-05-07T15:34:00.002+02:00

I aquí em teniu, fent una presentació en italià, sobre torres de ventilació, davant més de cinquanta persones (el que fa la foto està en tercera fila, d'un total de 9). La veritat és que, malgrat tenir un italià encara verd, me'n vaig sortir bastant bé i el moment culminant va ser quan, després d'explicar una sèrie de projectes moderns, em vaig posar a explicar breument (i molt improvisadament) les torres de ventilació de la Pedrera, unes torres que, a part de gaudir d'una bellesa increïble pròpia del modernisme català (del nostre gran Gaudí), són inmensament funcionals en el comportament climàtic de l'edifici, va ser llavors quan la professora em va felicitar per haver explicat un magnífic projecte de la meva terra, molt millor que tots els altres projectes moderns junts.

En fi... per a que veieu que aquí a Roma, faig alguna cosa més que gaudir de la vida!

Alemanno segueix el seu ritme...

2008-05-06T09:17:00.003+02:00

"El nuevo alcalde de Roma, Gianni Alemanno, más conocido como Il Duce de Roma por la prensa británica, promete ser un chollo para los periodistas acreditados en la capital italiana. Tras anunciar que derribará la obra de Richard Meier que cubre el Ara Pacis junto al Tíber y prometer que limpiará la ciudad de inmigrantes ilegales, gitanos, prostitutas y mendigos, el regidor posfascista ha puesto el veto a las estrellas del cine de Hollywood, empezando por George Clooney, Brad Pitt, Leonardo di Caprio y Nicole Kidman.

Alemanno tiene ideas innovadoras para la Fiesta del Cine de Roma, la glamurosa cita que inventó su antecesor Walter Veltroni, a quien George Clooney apoyó y elogió públicamente durante la campaña electoral en las legislativas. Bajo el eslogan "menos estrellas, más cine italiano", el alcalde posfascista quiere dedicar el festival a promocionar la producción nacional, y ya ha anunciado su intención de cesar a su actual director, el ex senador Goffredo Bettini, para encargar la tarea a Pasquale Squitieri, veterano realizador napolitano y marido de Claudia Cardinale, con la excusa de que no se trata de un puesto para un político (aunque Squitieri fue candidato del Pueblo de la Libertad en las elecciones de 1996)."

Miguel Mora, El País, 06-05-08

En Gianni segueix amb la seva línea preocupant ...

El dia dels despropòsits...

2008-05-05T11:22:00.003+02:00

Deixant de banda fets consumats (i no per això menys importants) com que el Madrid ja és campió de Lliga (de la manera més merengue del moment amb remontada final), que el Barça va mostrar massa tard que encara sap fer gols (amb una maneta + 1 a un preocupant València), que l'afició culé va fer veure el seu veredicte amb una pitada/mocadorada inicial en contra de tothom i fins i tot, que en Joan Laporta es va dignar a reconéixer errors per primera vegada, doncs bé, deixant de banda tot això, espero que els culés mai ens oblidem del que van fer els 2 "jetas" per excel·lència del 1er equip del Barça, parlo, és clar, d'en Deco i Eto'o. Tots dos es van esborrar personal i intencionadament del proper partit/passadís de dimecres contra l'etern rival al Bernabéu. En un principi vaig pensar que no eren lo suficientment valents com per acompanyar els seus companys (els que sempre donen la cara) en la propera imatge de l'any, que serà el passadís del Barça al Madrid, suposu que l'Eto'o està aterrat de com el rebrien a Chamartín, després de tot el que ha arribat a dir del club que el va fer jugador d'èlit. Fins aquí podria ser respectable, sempre, és clar, des d'una òptica de jugador mercenari i no compromès quan les coses van mal dades, en Deco i l'Eto'o en són un bon exemple. Però aquí no acaba la cosa, tots dos van quedar retratats posteriorment, al negar per activa i per passiva que ells no sabien allò de que amb una targeta es perdien el clàssic, i jo em pregunto, com es poden arribar a atrevir a dir això quan tothom sap perfectament que va dir Rijkaard (que ho havien parlat al vestuari, com és normal) i com és en Carles Naval, un delegat ben competent que sempre mantè informat de tot a tothom.

El passadís de dimecres és un acte esportiu que farà un club (uns jugadors) esportiu en homenatge a un altre equip esportiu que ha estat el millor (o el més regular, o fins i tot, el menys dolent) en un acte d'esportivitat, estaran els que estaran, però haurien d'estar uns altres, tots sabem quins.

Visca el Barça!

Operació NETEJA...

2008-04-30T23:18:00.002+02:00

El Barça més prometedor de la història ha acabat el seu cicle molt abans del previst. Un cop acabada l'aventura a Old Trafford (pròxima final a Moscú: Manchester-Chelsea), la situació ja no s'aguanta per enlloc, el mètode Frank Rijkaard ja està completament esgotat. Quedarà per la història que va tenir dos anys gloriosos, en els que va guanyar dues Lligues i una Copa d'Europa, i el Barça es va passejar pel món (mai ningú oblidarà el 0-3 al Bernabéu ni la final de París) amb un futbol increïble. Espero que no només recordem els 2 anys en blanc amb la millor plantilla de la història del Barça.

I que s'ha de fer ara? Està clar... NETEJA. Si pot ser començant des de dalt, des de la presidència i la secretaria tècnia (el seu inmobilisme ja és insultant), però sabent que aquests seguiran, almenys que sàpiguen decidir d'una vegada per totes que li fa falta a aquest equip, i li fa falta un nou entrenador (esperant que Rijkaard marxi per la porta gran) i una gran neteja d'equip, han de tirar del carro els de sempre, els de la casa, Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta, Bojan, ..., que posin en un sac els Zambrotta, Ezquerro, Thuram, Edmilson, Oleguer i companyia i els enviin ben lluny; i dels cracks que puc dir?, si podem treure uns bons calerons pels Gudjohnsen, Márquez i Deco, millor; i les estrelles?, doncs no tinc paraules, pel desaparegut Ronaldinho (un altre que hauria de marxar per la porta gran) els millors desitjos en un altre lloc; Henry, la gran decepció de l'any, vergonyós, potser encara el volen per Anglaterra; i el gran dubte és Eto'o, que es farà amb ell?

Si us plau, que decideixin com abans millor!

Visca el Barça!

La dreta s'apodera fins i tot de Roma...

2008-04-28T21:49:00.004+02:00

I aquí els tenim, a la dreta de la imatge (com no podia ser d'una altra manera) els "nous" dos homes més importants d'Itàlia, per una banda el Silvio Berlusconi, recent novament nomenat primer ministre, i per l'altra, Gianni Alemanno, el que avui s'ha proclamat nou "sindaco" (alcalde) de la capital italiana, Roma. La dreta s'apodera d'un país que, en política, cada dia em desconcerta més. Amb el 90% dels vots escrutats, el candidat del neofeixista Poppolo della Libertà (PDL), Gianni Alemanno, ha guanyat les eleccions amb el 53,5% dels vots, per davant del candidat progressista del Partito Democratico (PD), Francesco Rutelli, amb el 46,4%. Així, després de 15 anys de govern d'esquerres, la dreta s'apodera de Roma, uns dies després d'apoderar-se d'Itàlia. A part de les dades purament objectives, he de dir que el Gianni Alemanno es va formar amb els ideals del neofeixisme i té com experiència política haver estat ministre d'Agricultura de Berlusconi.

I en fi... com en les pitjors pel·lícules de terror, la dreta més feixista, més conservadora, més antiga, ..., envaeix Itàlia majoritàriament i el pitjor de tot és que, per aquí, això de que Berlusconi (encara em faig creus que aquest home governi un país europeu desenvolupat) sigui el "capo" del país és orgull nacional, per aquí diuen allò de: "Meno male che Silvio c'é", que suposu que ja sabeu que vol dir... doncs jo, per la part que em toca dic: "Meno male che alla Spagna goberna la sinistra e io vado li in tre mesi"

Esquerra, esquerra i esquerra... allà on sigui!

Diumenge de calcio i...

2008-04-27T18:23:00.009+02:00

Avui diumenge, un gran dia de Sol ha arribat a Roma per fi. He estat per primera vegada a l'Olimpico per veure el partit de la lliga italiana Roma-Torino amb resultat final de 4-1. Aquí passa més o menys com allà, l'Inter és virtual campió i la Roma ha de lluitar per mantenir el segon lloc davant la Juventus, per això la poca afluència de públic. Malgrat això m'he situat a la banda dels "tifossi" i ha estat d'allò més divertit.

El partir l'he vist amb el meu amic Joakim, que tot i ser suec, té una cultura futbolística increïble, ara tots dos desitjem que arribi dimarts per veure la tornada de la Champions entre el Manchester i el Barça, que segons he sentit, va fer un ridícul espantós a A Corunya, en fi, tot a una carta...

Abans, i com cada matí, he creuat la piazza San Pietro, que avui diumenge, a diferència dels altres dies estava plena de gent seguint la missa del Papa. Si us fixeu a l´última planta de l'edifici del fons, cap a la dreta, allà està, faig zoom...

Ho veieu no? La gent que ocupava la plaça, com cada diumenge, senten bastant tot això de la religió, a mi en realitat ni em va ni em ve, però a qualsevol se li posa la pell de gallina en aquella plaça plena com un ou de gent cridant, aplaudint, ..., a un senyor que no m'agrada gaire..., però en fi... estem a Roma...

Aquesta és la vertadera relació església-poble?

2008-04-24T13:18:00.006+02:00

Ja feia molts dies que volia fer un comentari (reflexió) sobre aquest tema, i és que cada dia em sobta més que la institució més vella del món, la que s'omple la boca de tantes i tantes coses, en el lloc on té la seva màxima representació -Roma- ofereix de benvinguda una "obra arquitectònica" de més de 20 metres d'alçada, per tot (i dic tot) el seu perímetre. Com sabreu parlo del Vaticà i el seu mur perimetral. Suposu que per ells no existeixen les barreres físiques i pensen que qualsevol persona pot entrar dins només amb la fe. Jo no sóc una persona gaire entesa en temes eclesiàstics, però si en arquitectònics, i això és una barrera arquitectònica en tota regla, i en general, com més altes són, més desconfiança representen dels que estan a dins respecte els que estan a fora... sobren les paraules.

Bon dia de Sant Jordi a tots!

2008-04-23T10:52:00.002+02:00

Avui és un d'aquells dies en els que m'encantaria estar a Catalunya, un dia en el que el nostre país cel·lebra la seva festa cultural per excel·lència i tambè, perquè no, la seva festa més romàntica. Avui m'encantaria passejar per les Rambles mentre's oloro roses i miro llibres, però com no puc, us animo des de Roma, a passar aquest gran dia amb la màxima passió, regaleu moltes roses, sense oblidar-vos de la gent gran, i tambè molts llibres, perquè la lectura és el millor aprenentatge.

Bon dia de Sant Jordi a tota Catalunya!

Ara serem nosaltres els qui et farem riure!

2008-04-21T16:44:00.002+02:00

Al Pepe Rubianes, el gran actor i director teatral, li han diagnosticat un càncer de pulmó. Degut a això ha suspès la seva temporada teatral i la gira d'estiu amb el gran èxit "La Sonrisa Etíope", un dels molts espectacles en que el Pepe ens ha fet feliços. Des d'aquí i malgrat sigui un petit gest, vull enviar tot el meu carinyo i totes les meves forces per a que es recuperi com abans millor i pugui seguint fent somriure a la gent, una bé preuat avui dia.

Ànims Pepe!