65 anys de l'alliberament d'Auschwitz

Plou sobre mullat!

Es podria dir clarament, i sense por a equivocar-nos, que en aquest mes de gener, el primer del nou any, no només ens està mullant l'aigua, que tambè, sinó molts altres temes que estan posant vermell a més d'un. En aquest cas, m'estalviaré parlar de quan surt el Sol, que de vegades ho fa, perquè com ha sortit tan poc, no sigui que no surti més..., pertant no parlaré del nou govern sociovergent local, que encara és massa efímer, ni del recurs fàcil del Guardiola... Però si vull manifestar petites pinzellades al voltant d'alguns temes d'actualitat.

Com per exemple, la polèmica viguetana amb els immigrants, on jo em pregunto, qui es creu amb el dret de negar els drets més bàsics a una persona? La pregunta pot ratllar la demagògia, però el que és totalment inadmissible és que el govern de Vic sigui capaç de portar a debat aquest tema, crec que única i exclussivament, per frenar l'augment de vots d'un partit que limita amb el feixisme i que ja és segona força més votada a una de les ciutats amb més immigració del país, parlo del partit PxC d'un tal Anglada, per no dir-li senyor. Està clar que la política d'immigració és complicada i té un debat llarg i interessant, però el que és molt perillós és donar veu i vot a persones classistes i xenòfobes, que recorden altres èpoques, i que ens haurien de fer reaccionar i tocar de peus a terra, per no acabar com a Itàlia, on el propi govern central, liderat pel partit d'en Berlusconi (PdL "Il Popolo della Libertà), gràcies als vots de la Lega Nord (partit neofeixista), ha estat capaç d'aprovar una llei que dicta que els immigrants tenen menys drets que els nadius.

Un altre tema d'actualitat, i no menys interessant, és la polèmica sorgida arrel dels errors comesos a la investigació dels incendis d'Horta de Sant Joan, on recordem van morir 5 bombers. Estic completament convençut que es tracta d'un error, greu però un error, i que pertant no m'empasso el que més d'un vol fer creure, que és un engany del govern tripartit. Però el que vull deixar sobre la taula per debatre és la següent pregunta, ja ningú dimiteix en política? No tracto d'utilitzar aquest tema parcialment contra ICV o el tripartit, el que vull dir és que ja fa massa temps que dura aquesta broma, que anem d'escàndol en escàndol, a tots els partits polítics i a tots els nivells, i ningú és capaç de plegar veles i deixar que un altre ho intenti fer millor, perquè està clar que a la política no és com a l'esport, l'important no és mantenir-se, sinó arribar, servir i preparar el terreny pel següent. Malgrat tot, i sabent que ja està en marxa la pre-pre-precampanya electoral, només fa falta veure la coincidència amb el temps de la inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire amb la proclamació de Mas candidat, per molt malament que ho faci l'esquerra de vegades, sempre serà millor que la dreta.

Per últim, no em vull deixar de mostrar la meva tristesa amb la catàstrofe d'Haití, i m'afeigeixo al que ha dit l'Alfons Escoda, regidor d'Espai Públic i Immigració a la nostra ciutat, ja són oberts diferents c/c per a que, entre tots, poguem aportar el nostre petit gra de sorra per a que tots els haitians puguin reconstruïr el seu país, el més aviat possible.

Somiant en un 2010 millor

Moltes coses seran protagonistes quan, d'aquí uns anys, recordem el que va representar el 2009 en les nostres vides, però potser llavors, només recordarem les que no ens van tocar de tan a prop, o no.

Potser recordarem que el país es va aturar degut a la crisi econòmica, que la corrupació va esquitxar el PP, molts Ajuntaments i, fins i tot, l'admirat Palau, que ZP va passar per les seves hores més baixes, que Afganistán va continuar en conflicte, que va arribar la famosa Grip A en forma de pandèmia, que Europa va estrenar presidència permanent i EEUU president de color, que es van cel·lebrar els 20 anys sense mur a Berlín, que va fracassar la cimera del clima a Copenhague, que ens va deixar el rei del pop Michael Jackson, que va esclatar el mite Usain Bolt, que el País Basc el governava un López, que Camino va protagonitzar els Goya i la Pe els Òscars, que la Vicky i la Cristina van venir a Barcelona amb en Woody, que Aminetu Haidar va posar d'actualitat el Sàhara Occidental, que en Bersluconi va tornar a fer de les seves, ..., potser llavors encara ens venen més records al cap.

Els que a més de recordar tot això som catalans i vivim a Catalunya, de ben segur també recordarem que va arribar un bon finançament des de les Espanyes malgrat aquestes ens seguien infravalorant, que la T1 es va convertir en un dels millors aeroports del món, que es van fer les primeres consultes per la Independència, que el TC seguia donant llargues al nostre Estatut, que ens van deixar en Vicente Ferrer, en Dani Jarque o en Jordi Solé Tura, que la nostra religió va passar a ser Guardiolista amb el millor Barça de la història o que en Pau Gasol va guanyar el seu primer anell NBA.

Potser llavors no recordeu res d'això i només us vindrà al cap un instant, un detall, un petó, una mirada o un desig. En el meu cas, de ben segur recordaré que el 2009 va ser un any ple de contrastos, recordaré que malgrat em vaig llicenciar com arquitecte, malgrat vaig seguir forjant amistats eternes, malgrat Cerdanyola va tornar a ser socialista, també em va deixar una de les persones més importants i bàsiques de la meva vida, i potser serà just en aquell precís instant quan recordi que vaig voler oblidar un any i començar ràpidament un altre, potser llavors recordaré que el 2010 va ser millor.

A tots us desitjo unes molt bones festes i una millor entrada al 2010.

Salut!

1er premi al Fotodenúncia d'Esquerra

Aquí podeu llegir la notícia sencera.

Junts de nou per primer cop

Alguns que tornen, parlen d'ilusions, somnis, pors, retrobaments, i molta feina per endavant; d'altres que segueixen, parlen de (des)confiances, pactes, continuïtats, valors i responsabilitats, i per contra, els que marxen, parlen d'injustícies, traicions, sectarismes i d'altres despropòsits. Tambè n'hi ha que ni tornen, ni segueixen, ni marxen, perquè mai hi han estat.

Això és el que viurem el proper dimecres 16 de desembre a les 12h a l'Ajuntament de Cerdanyola, una nova onada socialista tornarà a liderar el govern d'una ciutat que mai li ha girat l'esquena, de la mà del continuïsme convergent, que no per continuista és menys bo.

Amb la tornada del socialisme al govern muncipal, liderat per la futura alcaldessa Carme Carmona, tornarà la il·lusió en bona part de la ciutadania, al mateix temps que tornarà l'enveja i la rancúnia en la resta. Potser perquè alguns no han acabat de païr les conseqüències del salt al buït del seu líder espiritual.

Que no us enganyin amb els seus discursos triomfalistes a l'hora que victimistes, no intenteu buscar més raons de les que hi ha, perquè us endinsareu en unes aigües de demagògia i servilisme mai vistos; no caigueu en la trampa de veure'ls com les víctimes de la pel·lícula, perquè ni són víctimes de res ni això és una pel·lícula. Tracteu-los com el que són, aprofitats del poder que no han fet altra cosa que enxufar incompetents, engreixar la bossa del deute municipal i preocupar-se pels amics del voltant.

Si el pacte del 2003 (ICV-EUiA-CiU-ERC) podia semblar necessari, ja que el socialisme havia entrat en decadència tot i guanyar per enèsima vegada, i com sempre, les eleccions, el despropòsit del 2007 (ICV-EUiA-CiU-PP) va ser un atac a la intel·ligència més bàsica, però sobretot va ser una falta de respecte a la ciutadania, que va votar una altra cosa. Aquell moment ens ha portat aquí i ara, els que tornen, intentaran redreçar el rumb d'una ciutat que ja fa mesos que no funciona.

El que deixarà de ser alcalde de Cerdanyola, però seguirà com a líder espiritual dels que mai han estat ni d'esquerres ni ecologistes de debò, us intentarà enganyar dient-vos que torna el socialisme cavernari dels amics de l'alcalde, que és un pacte del poder pel poder, que és una exclusió d'ICV per ell, que són unes pobres víctimes que caminaran sols pel desert en recerca de la majoria absoluta i mil milions de mandangues més, que ell mateix i la seva trouppe utilizaran per tenyir d'obscur, tràgic, i molt negatiu per la ciutat el que passarà el proper dimecres. Vosaltes però, només haureu de recordar que el poder pel poder el va voler ell al 2003 i al 2007, i també ell va ser qui va excolure la força més votada en tots dos pactes.

Mirem endavant, no caiguem en la trampa, de les múltiples que se'ns presentaran a partir d'ara, lluitarem contra la crisi, per dessofegar l'Ajuntament, per netejar la cara de tota la ciutat, però també contra la mentida, la demagògia i la hipocresia, perquè una altra Cerdanyola encara ha de ser possible.

La dignitat de Catalunya

M'afegeixo rotundament a l'editorial de 12 diaris catalans, on ja s'han afegit 3 emissores de ràdio, TV3, els principals partits polítics i govern, els col·legis de metges i d'enginyers, i on s'afegirà la gran majoria de la societat catalana. Editorial conjunta en relació a la posició de Catalunya front la imminent resposta del Tribunal Constitucional sobre la "constitucionalitat" de l'Estatut votat per tots els catalans.

Podeu veure l'esmentada editorial aquí:

www.elperiodico.com

Per la unitat de la societat catalana!

L'enèsima cançó d'amor...

Les relacions d'amor no sempre desprenen efectes positius, sentiments trobats, confidències i confiances, respecte i sinceritat, capacitat d'adaptació i aprenentatge, ... les cançons d'amor, sovint també representen desconfiances, traicions, mentides, tristeses... en definitiva, és amor, és passió, fins l'última de les conseqüències.

Tot això i molt més vam viure/gaudir/patir... i tots els verbs semblants (o no) que us imagineu, en el passat Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola, el d'octubre. Tot el que abans havia estat una bassa d'oli, ara era aquell mateix oli, però refregit i tornat a fregir, gastat, i poc reutilitzable, almenys per menjar. Tot el que havia estat la relació d'amor més fructífera i duradera, s'havia convertit en una relació d'odi descarat difícil de reconduïr, i és que de l'amor a l'odi va simplement una cadira, perdó, un pas.

De moment els 3 mosqueters segueixen liderant el govern més desgovernat i dèbil de Catalunya. Mentre un va el seu ritme i viu en el seu món ideal seguint negant l'innegable; l'altre ofereix la seva enèsima varietat facial de cinisme; i el del mig, bàsicament segueix sense dimitir... els altres 6... bé, els altres 6 segueixen tristement la deriva dels 3 mosqueters.

I us preguntareu, on és d'Artagnan? "Ni está ni se le espera" com deia algú... Però no en teniem 2? Sí, en teniem dos i de diferent sexe, però tots dos tenen les hores comptades. Una clamava el cel i demanava el mateix que li havien fet a ella, l’altre encara somiava en els 3000 euros mensuals. De la resta es poden destacar varies coses: una veu socialista que millora, un líder popular que que ja no és repugnant i un ex regidor de govern desaprofitat.

Els que no teniem cadira ens podiem dividir entre els interessats i els oportunistes, aquells que seguim els plens normalment i aquells que només venen a buscar carronya.

En fi… ara seriosament, senyors/es d’ICV-EUiA, els veterans i els més joves, deixin ja de fer demagogia barata dia rere dia, paraula rere paraula, són vostès els màxims responsables, són vostès els que no miren per la Ciutat, la mateixa de la que s’omplen la boca, que s’enfonsa cada dia una mica més. Posin remei, abans no sigui massa tard i, aquest remei, ja es poden imaginar quin és, oi?