29 de des. 2007

Un 2007 ple d'emocions, que ja marxa!

POLÍTICA: L'últim any de la legislatura ha sigut un dur intercanvi de cops, una baralla constant i una volta de cargol a la crispació, entre els dos grans líders polítics de l'estat. L'educació per la ciutadania, la llei de la memòria històrica, la utilització de les banderes, l'11-M i sobretot, la política antiterrorista, han donat lloc a debats més que intensos. El govern s'ha atrevit a tot i ha fallat en poc i el PP ha demostrat no saber encaixar una derrota electoral, ni portar a terme una oposició lleial. Les properes eleccions s'apropen i no sembla que pel 2008 la crispació cessi, més aviat el contrari.

JUDICI 11M: Va començar el 15 de febrer, 29 acusats van seure a la banqueta i van negar la seva participació en l'atemptat. Els testimonis de les víctimes i les declaracions de membres d'ETA (citats pels idearis i defensors de la teoria de la conspiració), van ser els moments més emocionants. El 2 de juliol el judici va quedar vist per sentència, previ desvaratament de la teoria conspiratòria per part dels jutges Gómez Bermúdez, Guevara i Díez Nicolás. La sentencia final del 31 d'octubre va condemnar a 21 dels 29 acusats i va demostrar que el govern del PP va enganayar la ciutadania entre l'11 i el 14 de març del 2003.

CAS MADELEINE: La Mad va desaparéixer el 3 de Maig a Praia da Luz (Algarve Portuguès), on es trovaba de vacances amb els seus pares i els seus 2 germans. Els pares van posar en marxa una campanya de recerca sorprenent i insòlita, que va aconseguir internacionalitzar-se ràpidament i recaptar fons astronòmics. Es detenien sospitosos mentre els pares s'entrevistaven amb polítics de renom i fins i tot amb el Papa. El cas va donar un gir radical a l'agost amb la troballa de restes de sang a l'apartament dels McCann; els pares es convertien en sospitosos i la campanya es tornava contra ells. El cas es troba en punt mort.

FI DE LA TREVA D'ETA: El 30 de desembre del 2006 ETA va volar, amb un atemptat, una part de l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Madrid-Barajas. El govern espanyol trenca el diàleg, el PP segueix sense recolzar l'executiu en el procès i ETA finalment, trenca la treva el 6 de juny. El PP decideix que és el moment de retreure tot al govern i ho fa. L'1 de desembre ETA torna a demostrar la seva condició criminal amb l'assassinat a França de 2 Guardia Civils. L'any acaba com va començar, ETA actuant, el govern treballant per la fi del terrorisme i la oposició fent d'ell una arma electoral i partidista.

CAOS DE LES INFRAESTRUCTURES: Les obres de l'AVE Madrid-Barcelona havien d'acabar abans del Nadal, però els problemes arriben i es multipliquen els fiascos, els accidents i les esquerdes. Més de 160.000 usuaris es queden sense Rodalies i tripliquen els temps per arribar als seus destins. Els governs (català i espanyol) s'emporten les crítiques (els qui menys culpa tenen) per part de l'oposició (els majors cuplables); es neguen les presses i es prima la seguretat i el restabliment de Rodalies; el govern tanca files amb la seva ministra Álvarez mentre la oposició clama per la seva dimissió.

UN 2007 PLE D'EMOCIONS que ens deixa anècdotes molt divertides i d'altres molt emocionants; el Fernando Alonso i el seu polèmic any a McLaren; el Nicolas Sarkozy i el seu nou lideratge europeu; la mort d'Antonio Puerta i la commoció de tota la societat; i d'altres perles com: el "¿por qué no te callas?" del rei; el "me llamo Josep Lluís" de Carod; el "multiplícate por 0" de Rita Barberà a Zapatero; les declaracions del sempre polèmic Hugo Chávez, la freda salutació Bush-ZP, el cosí de Rajoy, la relació Aragonés-Raúl, l'enfonasament del Barça de Laporta, el ressorgiment de l'Espanyol de Valverde, ..., un any ple d'emocions i records, millors i pitjors, bonics i no tant, un any més en definitiva.

Feliç any 2008 a tots!

24 de des. 2007

Us desitjo bon nadal a tots!

I que es facin realitat tots els nostres somnis!

Es tanca un any horrible!

Per fi s'acaba el 2007, un any horrible pel Barça, un any que ens va portar al seu inici l'eliminació del Mundialet i va seguir amb l'eliminació de la Champions, de la Copa, el regal de la Lliga i un final d'any amb la imatge d'un equip trencat. I el pitjor no és que tinguem el Madrid a 7 punts per sobre, o l'Espanyol un punt per sota; el pitjor és que aquest equip no dóna senyals d'esperança.
Durant el partit d'ahir, el clàssic contra el Madrid, els blancs ho van tenir massa fàcil per derrotar el Barça i és que els culers van notar molt la no presència del seu millor jugador, en Messi, i tambè van notar molt la presència del seu millor actor, en Ronaldinho. Ja porto setmanes dient el mateix, s'ha de vendre, clama el cel la seva actitud, ahir es va passar el partit intentant enganyar l'àrbitre abans que intentar fer futbol, és un jugador acabat pel Barça, ahir no hauria d'haver sortit i va jugar els 90 minuts, donem-li les gràcies per tornar-nos la ilusió els primers anys, però diem-li adéu ara que riu de nosaltres.
En fi, jo segueixo apostant pel Bojan, ahir va sortir 10 minuts i va refrescar el partit, necessitem jugadors com ell, com en Puyol, Iniesta, Yaya, ..., jugadors que s'impliquin per un projecte barcelonista, jugadors que es guanyin el sou.
Desitjo que l'any que ve sigui millor! Visca el Barça!

16 de des. 2007

Escola de Formació JSC, un gran èxit!

Durant aquest cap de setmana s'ha realitzat l'Escola de Formació de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) del Vallès Occidental, a la casa de colònies de Viladoms de Baix, a la localitat vallesana de Castellbell i el Vilar. Hi hem assisitit un gran nombre de joves i no tan joves socialistes que hem pogut gaudir de debats, col·loquis, ponències i altres exposicions per part de personalitats de primer ordre de la política, la cultura i la societat catalana en general.

Sense anar més lluny, el primer dia d'Escola hem comptat amb la presència de Pere Navarro, alcalde de Terrassa i alguns liders de la formació; per la tarda hem assistit a una exposició molt interessant sobre la Renda Bàsica, per part de Daniel Raventós, doctor en Ciències Econòmiques i professor de la UB i cap el vespre, hem presenciat un dels moments més emocionants del cap de setmana, el debat-col·loqui titulat "Catalunya a 3 bandes: un país vist per les esquerres", on hi han participat Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC; i Jordi Miralles, secretari de la Mesa del Parlament (ICV-EUiA). Ha sigut un debat intens i molt interessant, on hem tingut l'oportunitat de parlar de tú a tú amb aquests tres grans polítics.
Ùn gran èxit de l'Escola de Formació i pertant no em puc deixar de felicitar a la Federació JSC Vallès Occidental en general i a la secretaria de Formació en particular, i a tots els qui van assisitir.

Salut, socialisme i República!

15 de des. 2007

EE UU se suma a l'acord contra el canvi climàtic

Per fi! El que tocava! El que ja no es podia fer esperar més! Que el país més poderós del món, i el que més contamina del món, mostri un principi d'acord amb la resta del món, per combatre el tan maleït canvi climàtic. Van haver llàgrimes, aparicions estelars, suspens, suspensions, intents de boicot, però la Cimera del Clima de Bali va acordar amb gairbé 24 hores de retard, el full de ruta per assolir en 2009 un acord que substitueixi el de Kioto.
La Xina, Índia i Pakistán, futures potències mundials, van ser les protagonistes en els intents de boicot, al no estar d'acord amb el borrador, que no reflexava el pacte, que Nacions Unides controlaria les seves emissions però no les ajudes europees, en aquest context es va produir el moment més emocionant, quan Yvo de Boer, secretari de la Convenció, va trencar a plorar i va marxar de la sala, després de 24 hores non-stop.
EEUU en un principi no va recolzar el text, perquè els països en desenvolupament no tenien suficient compromís, i després d'una pitada general en contra, EEUU va dir SÍ! i la sala va trencar en un aplaudiment intens, propi del moment.
En definitiva, EEUU s'uneix a les negociacions per aconseguir un Kioto II i es consensua un principi d'acord per reduïr les emissions de CO2 entre un 25% i un 40% al 2020.
Ja tenim el full de ruta de Bali, és un èxit, però la feina no ha fet més que començar, la Terra no ens espera!
Lluitem i treballem tots junts per cuidar i preservar el que ens envolta!

Per a quan el Pla de Mandat 2007-2011 de Cerdanyola?

"Portem 6 mesos des que es va escollir l’alcalde. El dia d’abans del ple d’investidura, ICV-EUiA i CiU van anunciar un pacte de govern on donaven per suposat que tindrien l’alcaldia sense saber, teòricament, que votaria el PP. Dos dies después, la premsa publicava l’acord de govern signat entre aquestes dues formacions polítiques.

L’acord marcava les línies a seguir a la ciutat. L’últim punt es comprometia a presentar en 3 mesos la concreció del Pla de Mandat 2007-2011, però portem ja 6 mesos i encara no s’ha presentat. Personalment, no cal que el presentin, perquè no me’l creuré. Justament tres setmanes després van incomplir un dels punt; volien garantir una racionalització en la despesa de l’estructura municipal i el primer que van fer va ser augmentar-se el sou un 18%. També volien donar un impuls a les polítiques de joventut, però després de l’estiu amb una falta de delicadesa impressionant, van intentar tancar l’Aula de Musica Moderna, fet impedit mitjançant una moció en contra aprovada en el propi ple.

Sincerament, aquest pla de govern, si algun dia es presenta, no crec que me’l llegeixi, perquè com ja han incomplert tres punts d’un acord d’una pàgina, que podem esperar d’un document d’entre 40 i 50 pàgines? També deien que governar en minoria representaria dificultats en la gestió política, però que es veurien amb la capacitat de superar-les. Al ple de novembre van perdre una votació, i segons ells la culpa va ser del PSC, que volia que la perdessin. No senyors, qui governa en minoria són vostès i si perden una votació és responsabilitat seva, sí, del govern que tindria la capacitat de consensuar les propostes, per ser aprovades al ple."

Santi Moro, secretari de Relació amb Entitats de les JSC de Cerdanyola

10 de des. 2007

Alonso torna a casa per Nadal!

Just després de tornar-nos a endinsar en la rutina diària després d'un llarg pont, ens hem trobat amb una notícia que ja feia dies que rondava. El Fernando Alonso torna a Renault, l'equip on va guanyar dos campionats mundials de F1 i d'on mai hauria d'haver marxat, per anar a McLaren és clar, vist com li han anat les coses. Després d'una experiència nefasta en tots els sentits a l'equip anglès, l'Alonso torna a l'equip d'en Flavio Briatore, firmant per 2 temporades, guanyant 25 milions d'euros i amb la possibilitat de deixar l'equip en un any en funció dels èxits esportius, i jo afegiria una possible oferta de Ferrari. Espero que aquest cop el pilot asturià tingui la sort que es mereix i que no ha tingut aquesta última temporada, pel bé de l'espectacle, però tambè pel bé de la justícia esportiva.
Sort campió!