10 anys sense tu...

Un dia per recordar l'inoblidable...

Un dia com avui, el dia de l'holocaust, de l'horror, de la tragèdia, del racisme i tantes i tantes barbaritats, un dia per recordar fets inesborrables i inoblidables per les víctimes i les seves famílies i tambè per la resta de persones normals d'arreu. Un dia per recordar que hem de seguir lluitant per la igualtat i el cumpliment del drets humans, a tot el món.

Un bon dia per tornar a sentir-la...

Un dia de vent, de molt vent, un dia ideal per estar en família, per passar el refredat resguardat a casa, per fer tot allò que no podem fer mai, un dia tambè per sentir una música vibrant, per recordar el dia en que els Estats Units es van apropar a l'Àfrica, com en aquests darrers dies...

Una etapa més...

Aquí em teniu (després d'uns quants dies d'absència) tancant una de les fases més intenses de la meva (encara) curta vida, la universitat s'ha acabat. Aquesta setmana he entregat l'últim projecte de la carrera, el meu tanatori a Montjuïc, després de setmanes de feina, classes, xerrades, visites i encara més feina. L'esforç ha valgut la pena, he sabut que un 8 culmina una carrera que, personalment, ha estat ascendent i que ha acabat deixant una sensació barreja entre el típic "per fi" i algo de tristesa, per què no dir-ho...

I ara que? Doncs ara que les classes ja han acabat m'hi haig de posar amb el PFC, el fi de carrera de tota la vida, que en el cas de l'arquitectura, i el meu cas particular, és la continuació i consolidació de l'últim projecte de la carrera, i a seguir treballant.

Arquitectura, una paraula que ha significat molt en la meva vida i que ja, per bé o per mal, la marcarà per sempre, una carrera que m'ha aportat infinites coses mentre's em treia d'altres. Des d'aquí vull agraïr els meus amics fidels i la meva família més propera, aquells que no m'han deixat de banda tot i que jo no hi pogués estar per ells, per tots aquests anys de recolzament, gràcies i prometo tenir una mica més de temps lliure, però només una mica eh...

2008, la base d'un nou món...

2008 ja és història, un any que, començat en dimarts i acabat en dimecres, no es recordarà precisament per haver estat l'any de la rata, segons els xinesos, o l'any de la Terra i el diàleg intercultural, segons la UE, ni tan sols per ser l'any Rodoreda pensat desde casa nostra. 2008, definit per alguns com a "esborrany d'un nou món", serà recordat mal ens pesi, per la crisi, una paraula que, abans o més tard, hem pronunciat a tot el món. Un any que passarà a la història com l'any en que l'economia que coneixiem es va enfonsar, un any en que el sistema financer mundial va dir prou. Però malgrat això i abans de començar un nou any (on, per cert, entrem en recessió), m'agradaria recordar les coses que han acabat de dibuixar els últims 365+1 dies:

Internacionalment tenim un protagonista clar, Barack Obama, el primer negre que en 20 dies es convertirà en el nou president dels Estats Units i que arribarà a la Casa Blanca havent guanyat a tot el que s'interposava en el seu camí. Una persona que ens ha fet millorar la percepció que teniem de la política i ens ha tornat la il·lusió, un líder que, espero, marqui una època. Tampoc podrem oblidar un any en que vam viure els JJOO de Pekín, jocs dels que van sorgir dues màquines, Phelps i Bolt. Però seriem injustos si no recordessim altres coses com l'alliberament d'Ingrid Betancourt, la tornada al poder italià de Berlusconi, la declaració d'independència de Kosovo o la "retirada" de Fidel Castro.

Si parlem d'Espanya, podriem dir que ha estat un any de contrastos, per una banda Zapatero va tornar a guanyar les eleccions, hem tingut el millor any esportiu de la història amb els Gasol, Nadal, Alonso i companyia i hem vist a Javier Bardem guanyar el primer Oscar per un actor espanyol, però per l'altra banda, tambè ha estat un any en que hem patit la tragèdia de Barajas, la violència d'ETA, el cas Mari Luz i, de nou, la maleïda crisi.

Malgrat tot, jo faig el meu resum personal i subjectiu del que tenim i el que ens espera, un 2009 on espero tinguem un finançament coherent amb l'Estatut, un 2009 sense violència terrorista ni masclista, un 2009 on la justícia faci de justícia, un 2009 on comencem a remuntar la crisi, un 2009 on seguir lluitant per la memòria històrica i, posats a demanar en aquesta carta als reis ideal, demano un tracte just per Catalunya, una Cerdanyola que representi els seus ciutadans i, per què no, un Barça que guanyi Lliga i Champions.

Aquest ha estat només un petit bossí del que em passava pel cap però, que ha estat per vosaltres el 2008 i, sobretot, que n'espereu del 2009?

Bona entrada d'any a tots!

Bon nadal a tots!

No us sembla meravellosa aquesta fotografia? Sí... de Cerdanyola...

Que boig el món!

Aquí us deixo amb una de les cançons que més m'ha arribat últimament, sentiu-la i disfruteu-la!