21 de set. 2009

Madre de dos soles...

Madre de dos soles, hermana de 4 lunas y tía de 6 estrellas, …, mama, hermana, tita, … y como todos te conocemos, Ruse, la Ruse, la rubia de Cerdanyola.

A mi me han dejado el honor de dirigirte unas sencillas palabras, aunque bien sabes que no son las primeras, ni serán las últimas. Como ves, como querías, tu familia está unida, unida y llena de todo cuanto nos has dado.

La senda de la vida no fue fácil, pero tú, con tu fuerza, tu coraje, tu valentía y tu alegría, luchaste por la felicidad; por ti, pero sobretodo por las dos reinas de tu casa, las que hoy te miran con orgullo y heredan tu alma para seguir adelante.

Tu Yoli y tu Raquel, tu Raquel y tu Yoli, las hermanas que me diste, y a las que has visto enamorarse y entregarse a dos personas maravillosas, la Isa y el Jordi, los 4 faros que iluminaban tu vida.

Por el camino te han acompañado tus hermanas y hermano, la Mari, la Montse, la Olga y el Pepito; has encontrado el amor que nunca tuviste, el Juan, tu Juanico; y hemos ido llegando los demás. Todos hemos compartido contigo la felicidad que siempre has merecido.

Ahora que nos dices hasta luego, no podemos evitar ponernos tristes, no podemos evitar llorar, y aunque tú no soportarías vernos así, así es como hemos sentido, tú y nosotros, siempre. Esa es y será la forma de sentir de los Núñez, la que nos diferencia de los demás.

Nos quedamos huérfanos de amor, pero nunca olvidaremos tu sonrisa inagotable, tu fuerza irresistible, tu carisma incontrolable. Con todo eso y mucho más nos quedamos, todo eso y mucho más te seguiremos dando, porque los que nos quedamos te veneramos, y te prometemos seguir unidos como tantas veces nos inculcaste.

Cerraremos los ojos y nos perderemos por el jardín de la mente, para al fin encontrarte y seguir compartiendo nuestra vida contigo.

Mama, hermana, tita, Ruse, siempre caminaremos juntos, amándote y amándonos, lo único que necesitas para seguir siendo la estrella que nos guíe, allá donde estés.

15 de set. 2009

Paperetes, punys en alt i Laportisme

Després d'un estiu, desgraciadament del tot inesperat, torno amb contundència a formar part d'aquest món blogger que tant m'apassiona i espero no tornar a deixar amagat sota l'armari durant tant de temps. En una ràdio que escolto molt sovint anomenen una de les seves seccions: "el per què de tot plegat", un títol que trobo molt encertat per definir el que faig i faré, subjectivament és clar, en el meu blog, i que torna a retrobar totes aquelles opinions, afins o desafiants, junts de nou per primer cop, com tan encertadament deien en Carles i en Pep, els Sau.
No ha pogut començar la temporada de forma més interessant, en algun cas més redundant; a les Espanyes continuen amb el debat de la crisi els dos líders, un que cada vegada ho és menys i un altre que mai ho ha estat, tots dos continuen tirant-se els plats pel cap, barallant-se pel pastís i fent cas omís a les reals demandes del poble. El primer líder s'ha consolidat en un govern del tot presidencialista que, això sí, amb molt bona fe, intenta cosir descosits a tort i a dret sense encertar gairebé cap; el segon líder, contràriament, segueix incapaç de liderar una alternativa ni proposar solucions, pertant pel que fa a les Espanyes, "todo sigue igual" com diria aquell..., amb l'excepció del puny en alt de la "caiguda lliure Pajín", que per molt hipòcrita que sigui el gest, no pot ser mai comparat amb la fastigosa mà feixista dels Hitler, Franco i companyia, malgrat alguns encara no hagin superat que aquella època hagi passat a millor vida.
En canvi, a Catalunya tornem a estar a primera línea, informativament parlant, i no per calmar els ànims de les Espanyes precisament. Mai entendré, malgrat m'ho expliquin per enèsima vegada, que una consulta popular (on vota qui vol, el que vol), sigui la que sigui, pugui ser censurada, prohibida o comparada amb dictadures i altres despropòsits. Jo, que em considero de la part més catalanista de les esquerres socialistes, mai tindré por de cap consulta democràtica, més aviat tot el contrari, però el que no podem obviar ni deixar de banda és que la població de Catalunya és la que és i, ara mateix, l'independentisme no és majoritari. El que sí està clar, i és el que posa nerviós a més d'un, és que la consulta d'Arenys marca un punt d'inflexió, anecdòtic però molt significatiu que fa, juntament amb els problemes de l'Estatut al Constitucional i d'altres desprecis, que cada vegada més persones es passin a la banda pro estat propi.
He deixat pel final el que ja comença a ser anomenat "Laportisme", és a dir, l'aprofitament d'una posició social i personal determinada per pujar i pujar....i pujar, i que més d'un es baralli per tu. En Jan, que no és sant de la meva devoció precisament, passarà a la història del Barça malgrat ens pesi; malgrat el primer Barça fos del Sandro i aquest segon d'en Pep (en Jan volia a un portugués que li agrada el teatre); com un dels millors presidents per títols, però tambè com el president més excloent, que ha estat capaç de repetir moments del pitjor Núñez. Sr Laporta, guardi els seus ideals polítics per quan en representi algun, perquè de moment, només representa barcelonistes d'arreu i, aquests, cada dia ens sentim menys representats.
Bona tornada a la feina a tots!

3 de jul. 2009

Arquitecte...

Han passat moltes coses des de l'última vegada que vaig compartir una reflexió amb el món blogger, però el moment ho precisava. Ha estat un any dur, intens, ple d'experiències que han abocat en un mes de juny diabòlic, culminant amb la presentació del meu projecte final de carrera, un projecte la imatge del qual és la que us mostro, el que jo he anomenat "pati, com a zona de descompressió", dins del projecte "Tanatori a Montjuïc, Barcelona". Ja sóc arquitecte!

29 d’abr. 2009

Justícia futbolística, ni que sigui per primera vegada!

El FCBarcelona està vivint una temporada històrica, atípica i molt emocionant, per primera vegada a la història arriba a final de temporada a tocar de 3 grans títols, com dirien els de Crackòvia: "Copa, Lliga i Champions", però tambè està a tocar de quedar-se sense cap d'ells i, com ja sabem, en el futbol tot és possible. En els dos més clàssics o més importants, Lliga i Champions, s'enfronten 2 maneres de veure el futbol, dues maneres distanciadíssimes d'entendre'l, s'enfronta el futbol creatiu, el que fa d'aquest esport un art, amb el futbol destructiu, el que fa d'aquest esport un "conyàs".

No seré jo qui compari els estils futbolístics de Madrid i Chelsea, ni m'atreviré a dir que no "han" de guanyar res (la història em posaria al meu lloc), però el que no puc deixar de dir és que si aquesta temporada el Madrid guanya la Lliga i el Chelsea la Champions, el futbol s'ho haurà de fer mirar, perquè crec que tindrem algun problema.

23 d’abr. 2009

Omplim els carrers!

Un bon dia per tornar a escriure, per tornar a llegir, ... El dia després de tantes coses, de tantes bones notícies, el dia després d'una nova exhibició d'un Barça que espero no oblidar mai perquè és el més gran de la història, el dia després de saber que la "meva" ràdio, la ràdio per la que he apostat, ja és la líder de Catalunya. El dia després de felicitar els Iniesta, Xavi, Eto'o, Guardiola i companyia, però també els Basté, Soler, Clapés, Pou i totes les seves grans companyies, és un dia de feina com qualsevol altre, però el més especial de l'any, avui és el nostre dia, només nostre, avui és Sant Jordi.

Omplim els carrers, avui tots estan envaïts de colors...

11 de març 2009

Ens visita l'Enric Sopena

El proper divendres 13 de març des de la JSC de Cerdanola, realitzarem 2 actes amb la participació del periodista Enric Sopena, director del diari digital "elplural.com" i col·laborador de "La Noria"; el primera acte, a les 19,30h a la sala 6 de l'Ateneu, serà una xerrada-debat entre el ponent i els assistents sobre temes d'actualitat com les elecccions basques/política general i la comunicació. Seguidament, el segon acte, serà un sopar al restaurant de Cerdanyola "La Balandra" a partir de les 21h, on tambè hi participarà el citat periodista. Tots dos actes seran presentats per Marc Mellado, primer secretari de la JSC del Vallès Occidental i per un servidor, Carlos Cordón, secretari de comunicació de la JSC de Cerdanyola.
Des de la JSC de Cerdanyola volem la màxima participació de tots els que hi estigueu interessats. El preu del sopar és de 15 euros i els interessats en assistir hauran de passar per l'agrupació del PSC-JSC de Cerdanyola (a les tardes) al c/Sant Salvador per recollir un ticket abans del dia 12 de març, l'assistència a la xerrada és gratuïta.

Us espero a tots!

2 de març 2009

Diumenge de contrastos...

Diumenge de contrastos... i tant! Aquest diumenge es podrà recordar per moltes coses, cadascú tindrà algun moment o algun detall per recordar o potser no. Hi haurà gent que recordarà aquest diumenge 1 de març com el ressorgiment de Mariano Rajoy, gràcies a la majoria absoluta gallega, altres recordaran que va sorgir la 1a gran oportunitat de que el socialista Patxi López governi la Lehendakartiza, d'altres recordaran la crisi per on va començar a caminar el Barça de Guardiola i potser d'altres recordaran un sentiment, una declaració d'amor o un comiat. Jo no recordaré res d'això, per a mi, el diumenge 1 de març de 2009, serà el dia en que Catalunya va perdre un home únic, una persona irrepetible, un carismàtic monologuista, director, actor, ... com no podrem veure cap altre, un personatge que, pels qui hem tingut el privilegi de gaudir-lo, estimarem i recordarem sempre, pel seu humor àcid però directe, pel seu caràcter picant i pel seu "catalanisme galeic", com deia ell, el Pepe sempre estarà amb nosaltres.

Allà on siguis Pepe, fes tambè feliç com aquí a tot aquell a qui trobis!