“Benvolgut conciutadà i conciutadana: em dirigeixo a vosaltres de forma personal…”, així és com s’inicia la carta de la vergonya, l’escrit que militants i simpatitzants d’ICV-EUiA a Cerdanyola, s’han encarregat de repartir per bústies d’amics i estranys d’arreu de la ciutat. I com no podia ser d’una altra manera, quan parlem de Jesús i els seus apòstols, el text només reflexa mentides, demagògia, odi, revenja, ..., i el més trist i preocupant, intenta comprar sentiments, sentiments del poble per un pobre desvalgut que intenta trobar el seu lloc de cara a les properes eleccions municipals del 2011.
Abans d’entrar en matèria, no em puc estar de dir que l’intent de xantatge emocional que fa el Sr. Morral en aquesta carta és tan lamentable (no recordo cap càrrec públic cerdanyolenc plorant a la ciutadania d’aquesta manera) que el trobo un insult a la intel·ligència més bàsica, deixant per la reflexió de cadascú, el per què de la publicació també en castellà en aquesta ocasió, ja que tots sabem que només recorre a aquesta llengua per interessos purament electorals, només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca.
Les decisions que es prenen com alcalde són correctes o incorrectes, mai es poden adjectivar com honestes, aquesta qualitat no hauria de suposar un valor afegit, ja que se li suposa. La decisió de cessar CiU del govern, perquè malgrat els personalismes, el cessament del cap de llista del grup comporta el cessament d’aquest grup municipal, ha demostrat ser una decisió incorrecta, perquè la decisió correcta hagués estat dimitir com a alcalde i trobar noves majories, un cop demostrada la seva incapacitat per controlar el seu propi govern. La moció de censura per tant, és senzillament la conseqüència lògica per redreçar el rumb d’una ciutat perduda, i no més.
Cerdanyola, malgrat el que ens vulgui fer creure el Messies, ja existia abans del 2003 i seguirà existint a partir d’ara. L’intent de confusió general a partir de la frase “Cerdanyola ha canviat, per primera vegada compta amb les infrastructures que li permetran decidir sobre el seu futur”, que podria servir també per un poblat de la República del Congo, només pot ser fruït de la demagògia barata que transpira i caracteritza aquest senyor. Per no parlar del gran èxit “en la política, com en la vida, no tot s’hi val”, sent capaç de repetir-ho fins a l’eternitat una persona que precisament es declina pel contrari, havent estat capaç de pactar amb la dreta espanyola més reaccionaria per mantenir la poltrona, acte pervers i amoral que sí va suposar un insult i una gran mentida a la ciutadania, que va votar una altra cosa.
Finalment, qui es creu l’escollit per obra de Déu, expressa la seva disposició a presentar-se a les eleccions, cosa que teòricament haurà de decidir ICV malgrat ell s’hi desmarqui tan clarament, i demana la opinió ciutadana en un clar intent de sondeig públic de la seva persona. La meva opinió i la d’una gran majoria és, que deixi de plorar, de mentir, i d’insultar la nostra intel·ligència, i que es limiti i no s’oblidi de complir amb les seves obligacions com a regidor, fet que sembla haver deixat de banda en els darrers plens.
Carlos Cordón Núñez, un altre ciutadà de Cerdanyola
