Somiant en un 2010 millor

Moltes coses seran protagonistes quan, d'aquí uns anys, recordem el que va representar el 2009 en les nostres vides, però potser llavors, només recordarem les que no ens van tocar de tan a prop, o no.

Potser recordarem que el país es va aturar degut a la crisi econòmica, que la corrupació va esquitxar el PP, molts Ajuntaments i, fins i tot, l'admirat Palau, que ZP va passar per les seves hores més baixes, que Afganistán va continuar en conflicte, que va arribar la famosa Grip A en forma de pandèmia, que Europa va estrenar presidència permanent i EEUU president de color, que es van cel·lebrar els 20 anys sense mur a Berlín, que va fracassar la cimera del clima a Copenhague, que ens va deixar el rei del pop Michael Jackson, que va esclatar el mite Usain Bolt, que el País Basc el governava un López, que Camino va protagonitzar els Goya i la Pe els Òscars, que la Vicky i la Cristina van venir a Barcelona amb en Woody, que Aminetu Haidar va posar d'actualitat el Sàhara Occidental, que en Bersluconi va tornar a fer de les seves, ..., potser llavors encara ens venen més records al cap.

Els que a més de recordar tot això som catalans i vivim a Catalunya, de ben segur també recordarem que va arribar un bon finançament des de les Espanyes malgrat aquestes ens seguien infravalorant, que la T1 es va convertir en un dels millors aeroports del món, que es van fer les primeres consultes per la Independència, que el TC seguia donant llargues al nostre Estatut, que ens van deixar en Vicente Ferrer, en Dani Jarque o en Jordi Solé Tura, que la nostra religió va passar a ser Guardiolista amb el millor Barça de la història o que en Pau Gasol va guanyar el seu primer anell NBA.

Potser llavors no recordeu res d'això i només us vindrà al cap un instant, un detall, un petó, una mirada o un desig. En el meu cas, de ben segur recordaré que el 2009 va ser un any ple de contrastos, recordaré que malgrat em vaig llicenciar com arquitecte, malgrat vaig seguir forjant amistats eternes, malgrat Cerdanyola va tornar a ser socialista, també em va deixar una de les persones més importants i bàsiques de la meva vida, i potser serà just en aquell precís instant quan recordi que vaig voler oblidar un any i començar ràpidament un altre, potser llavors recordaré que el 2010 va ser millor.

A tots us desitjo unes molt bones festes i una millor entrada al 2010.

Salut!

1er premi al Fotodenúncia d'Esquerra

Aquí podeu llegir la notícia sencera.

Junts de nou per primer cop

Alguns que tornen, parlen d'ilusions, somnis, pors, retrobaments, i molta feina per endavant; d'altres que segueixen, parlen de (des)confiances, pactes, continuïtats, valors i responsabilitats, i per contra, els que marxen, parlen d'injustícies, traicions, sectarismes i d'altres despropòsits. Tambè n'hi ha que ni tornen, ni segueixen, ni marxen, perquè mai hi han estat.

Això és el que viurem el proper dimecres 16 de desembre a les 12h a l'Ajuntament de Cerdanyola, una nova onada socialista tornarà a liderar el govern d'una ciutat que mai li ha girat l'esquena, de la mà del continuïsme convergent, que no per continuista és menys bo.

Amb la tornada del socialisme al govern muncipal, liderat per la futura alcaldessa Carme Carmona, tornarà la il·lusió en bona part de la ciutadania, al mateix temps que tornarà l'enveja i la rancúnia en la resta. Potser perquè alguns no han acabat de païr les conseqüències del salt al buït del seu líder espiritual.

Que no us enganyin amb els seus discursos triomfalistes a l'hora que victimistes, no intenteu buscar més raons de les que hi ha, perquè us endinsareu en unes aigües de demagògia i servilisme mai vistos; no caigueu en la trampa de veure'ls com les víctimes de la pel·lícula, perquè ni són víctimes de res ni això és una pel·lícula. Tracteu-los com el que són, aprofitats del poder que no han fet altra cosa que enxufar incompetents, engreixar la bossa del deute municipal i preocupar-se pels amics del voltant.

Si el pacte del 2003 (ICV-EUiA-CiU-ERC) podia semblar necessari, ja que el socialisme havia entrat en decadència tot i guanyar per enèsima vegada, i com sempre, les eleccions, el despropòsit del 2007 (ICV-EUiA-CiU-PP) va ser un atac a la intel·ligència més bàsica, però sobretot va ser una falta de respecte a la ciutadania, que va votar una altra cosa. Aquell moment ens ha portat aquí i ara, els que tornen, intentaran redreçar el rumb d'una ciutat que ja fa mesos que no funciona.

El que deixarà de ser alcalde de Cerdanyola, però seguirà com a líder espiritual dels que mai han estat ni d'esquerres ni ecologistes de debò, us intentarà enganyar dient-vos que torna el socialisme cavernari dels amics de l'alcalde, que és un pacte del poder pel poder, que és una exclusió d'ICV per ell, que són unes pobres víctimes que caminaran sols pel desert en recerca de la majoria absoluta i mil milions de mandangues més, que ell mateix i la seva trouppe utilizaran per tenyir d'obscur, tràgic, i molt negatiu per la ciutat el que passarà el proper dimecres. Vosaltes però, només haureu de recordar que el poder pel poder el va voler ell al 2003 i al 2007, i també ell va ser qui va excolure la força més votada en tots dos pactes.

Mirem endavant, no caiguem en la trampa, de les múltiples que se'ns presentaran a partir d'ara, lluitarem contra la crisi, per dessofegar l'Ajuntament, per netejar la cara de tota la ciutat, però també contra la mentida, la demagògia i la hipocresia, perquè una altra Cerdanyola encara ha de ser possible.