Aquests últims dies hem estat testimonis de l'elecció del projecte guanyador per la remodelació del Camp Nou. Deixant de banda el boom informatiu que ha generat, l'objecte d'aquest article és de caire arquitectònic, està clar que en els darrers temps s'està contraposant el nom a la qualitat en el camp de l'Arquitectura, i en el cas del Camp Nou, no és una excepció. Seguint la frase: "Pon un arquitecto en tu vida", a la que jo li sumaria: "Pon un arquitecto famoso en tu vida", s'ha fallat el resultat del concurs, i la decisió discutible ha estat l'elecció del projecte "pastís de crocanti" de l'anglès Sir Norman Foster, per davant del projecte del català Carles Ferrater. Està clar que en Foster és anglès, és Sir, té nom i un despatx de prestigi darrere i és el creador, entre d'altres coses, de la Torre de Collserola i del nou Wembley, però sobretot, és una gran marca comercial i mediàtica, que en Ferrater, tot i tenir un projecte millor, potser no ho és tant, internacionalment parlant, és clar. Pertant podem concluïr que el FCBarcelona, en una decisió discutible, ha escollit a en Foster, que ara resulta que és culé, per encapçalar el projecte del Barça del futur, un anglès per davant d'un català. I la qüestió està clara, el Barça tindrà un dels millors estadis del món, amb una gran repercussió mediàtica gràcies al seu creador, però..., ens sentirem els culers de mena identificats amb aquest nou estadi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada