Barreja de sensacions...

Doncs sí, s'han acabat les vacances, i tot i que encara queden uns dies per tornar a la vida real, la sensació que experimento ja és de certa melanconia, i és que no podia ser d'una altra manera després de passar 10 dies extraordinaris a Tossa de Mar, un poblet acollidor de la Costa Brava que m'ha enamorat i al qui he promès tornar-hi aviat. Però en realitat l'estada a Tossa s'ha convertit en secundària gairebé en la totalitat dels seus dies; les estones de sol i platja, piscina i altres comoditats hoteleres, passejades pel casc antic i les inoblidables imatges de la posta de Sol, s'han vist distorsionades notablement degut a dues sensacions ben diferents...

La primera d'elles és la del tràgic accident que va encongir el cor de mig món el passat dimecres, quan un avió d'Spanair, que no havia d'haver sortit mai, es va estabellar els afores de Barajas deixant 154 morts i més de 100 familíes destrossades de per vida. Tinc clar que trigarem molt de temps en saber que va passar (si és que ho arribem a saber algun dia), però el que em produeix més neguit és que per primera vegada en la meva vida m'he adonat que, malgrat l'avió és i serà el transport més segur, aquesta seguretat no és del 99%. Hem sentit en els últims dies a pilots expressant tranquil·lament que estan acostumats a viatjar amb diverses avaries menors deixant clar que més d'un s'ha despistat en els protocols de seguretat tan exigents que pensavem que es cumplien. L'últim que faré serà culpar ningú, però espero que el que ha passat serveixi per a que tots aquells que intenten restar pressupost en seguretat per oferir vols més barats, s'ho pensin 2 vegades, perquè com sabem tots, el més important és la seguretat de les persones. Aprofito el meu senzill blog d'opinió per donar el condol a totes les famílies afectades, que de ben segur necessitaran molta ajuda per poder tirar endavant...

Una sensació totalment oposada, i que ha servit per contrarestar d'alguna forma l'anterior, ha estat la dels Jocs Olímpics de Beijing 2008, uns jocs extraordinaris de principi a fi que han deixat diversos noms propis. Està clar que no em puc deixar de destacar a Bolt i a Phelps, els homes més ràpids del món i de la història, "en terra i mar" respectivament, però m'agradaria fer una reflexió sobre els nostres. Espanya no ha fet un gran salt, però s'ha consolidat i sabent que no s'ha aconseguit res en atletisme o natació (ja s'ho poden fer mirar els de dalt), podem estar satisfets.

El sorprenent or de Samuel Sánchez en ciclisme en ruta, l'or i la plata del gran estratega Joan Llaneras en ciclisme en pista i el bronze, tambè en ciclisme en pista, de Leire Olaberria, donen honor al tant últimament criticat ciclisme espanyol.

La vela i el piragüisme tambè han estat protagonistes amb 2 ors i 3 plates aconseguides pels Echábarri i Paz en Tornado, pels Martinez i Fernández en el tongo del 49ers, pels sorprenents Craviotto i Pérez en K2 500 i pel gran David Cal en C1 1000 i C1 500.

La natació sincronitzada espanyola ha demostrat que és la millor del món després de les deeses russes, amb 2 plates gràcies a 2 exercicis (duet i equip) meravellosos. I que dir d'en Gervasi Deferr, que aquest cop ens ha portat una plata en gimnàstica en terra i del bronze d'Abajo en esgrima.

No em puc deixar el tennis, on seguim demostrant que estem entre els grans, amb la plata de la parella Ruano-Medina i amb l'or de l'incombustible i ja gran número 1 oficial Rafa Nadal.

I he deixat pel final els equips, que han demostrat que Espanya està entre les millors seleccions del món en tots els esports. Després de guanyar l'Eurocopa de futbol, hem viscut una meritòria 5a plaça amb el jove equip de waterpolo, un bronze merescudíssim en handball amb la retirada del gran Barrufet, una plata sorprenent amb la saga terrassenca del hockey i una plata d'or blanc de la generació d'or del bàsquet, que va ser capaç de fer tremolar uns EEUU recolzats per les clamoroses ajudes arbitrals.

18 medalles, està bé, però en volem més, molt més, per cert, per qui encara no ho sapigui, avui comencen les Olimpiades de Londres 2012...

Bona tornada a la feina a tots...