
I ara que? Doncs ara que les classes ja han acabat m'hi haig de posar amb el PFC, el fi de carrera de tota la vida, que en el cas de l'arquitectura, i el meu cas particular, és la continuació i consolidació de l'últim projecte de la carrera, i a seguir treballant.
Arquitectura, una paraula que ha significat molt en la meva vida i que ja, per bé o per mal, la marcarà per sempre, una carrera que m'ha aportat infinites coses mentre's em treia d'altres. Des d'aquí vull agraïr els meus amics fidels i la meva família més propera, aquells que no m'han deixat de banda tot i que jo no hi pogués estar per ells, per tots aquests anys de recolzament, gràcies i prometo tenir una mica més de temps lliure, però només una mica eh...
3 comentaris:
Felicitats, suposu que es tracten d'anys d'esforços, d'alegries i pq no de moments no tan bons...pero d'això es tracta: de viure. Simplement s`ha de saber apendre de les experiències. Un cop més, felicitats i espero, com vostè diu, poder gaudir molts altres moments al teu costat.
Hola anònim!
La veritat és que has fet un resum bastant real i elegant del que ha estat tot plegat i em quedo amb una frase: "...d'això es tracta, de viure."
Per cert, ja em diràs qui és qui gaudeix de moments al meu costat i em tracta de vosté, m'he quedat intrigat!
Una salutació!
Buenas Carlos,
Felicidades por esa tan merecida nota. ¡Por fin pudimos ver tu cambio de look!! ;)
A ver si es verdad y te dejas ver más porque...anda que no eres caro de ver!!
Un besito
Publica un comentari a l'entrada