Torno a aparéixer per aquests mitjans, no només per voluntat pròpia sinó, sobretot, per la descontrolada ànsia d'expressar-me en moments com aquest. Avui seria repetitiu si parlés del PP i el seu Cas "Corretja", tot i que ara ens vulguin convéncer que a dalt no en sabien res i en són víctimes de tot; tambè seria redundant si tornés a parlar d'en Berslusconi, aquell que em va fer de president postís durant la meva escapada a Roma i que ara la Justícia el posa al su lloc; fins i tot seria molt pesat si recordés que en el club amb el millor equip de futbol de la història, la seva directiva segueix barallant-se pel pastís, ara de forma escandalosa. Tot això i més seria repetitiu i posaria de manifest per enèsima vegada que en política, i tambè en la vida real, l'interès individual sempre preval respecte el col·lectiu, i per mostra dos botons.
El meu primer dard enverinat va directament a la direcció/cúpula actual d'Esquerra Republicana, amb en Puigcercós i companyia al capdavant. Tant de bo, per ells, m'equivoqui, però van directes a passar a la història per ser el partit polític independentista en aprofitar menys i pitjor el context social més independentista de la història recent, i m'explico tot i no ser necessari. ERC ha passat de ser el partit pro-estat propi per excel·lència, amb el millor líder que podia tenir, en Carod; a ser un partit de pedassos, d'on marxen alguns i són fets fóra d'altres, simplement per no ser capaços de recollir un mateix sentiment i objectiu, vingui d'on vingui. Així ens situem, a un any de les eleccions, amb un sentiment nacional en alça pels darrers esdeveniments, però en canvi amb una lectura política molt diversificada: en Carretero per una banda, en Laporta per una altra, Convergència més nacionalista que mai, algun sector dels socialistes més catalanistes que mai i el partit que abans ho recollia tot, ara es desprén de quasi tot, atrevint-se a no comptar, no incloc fer el paperina en algun míting, i fer fora de manera molt poc elegant, el que ha estat la figura de l'independentisme els darrers anys. Senyor Puigcercós, com deia algú, tothom suma, espero que estigui a temps de tot.
El meu segon dard enverinat va indirectament al govern que desgoverna una de les ciutats amb més futur de Catalunya, i directament al "senyor" Morral. Seria suficient si ens fixessim en la fotografia mesquina, tot i haver alguna persona decent i equivocada en ella, del darrer "míting polític" enunciat com a explicació de mandat 2007-2009 del govern d'"esquerres". Només aquest fet seria suficient per omplir pàgines de crítica destructiva. Doncs sí, ara sí que són un govern d'esquerres, o ho volen fer semblar, perquè la dreta els ha girat l'esquena i, com sempre, venen a demanar ajut a la vertadera esquerra de la ciutat. Senyors d'ICV, els altres "ni pinchan ni cortan", no intentin fer-se passar per les víctimes de tot, perquè no són víctimes de res; no intentin repartir responsabilitats, perquè són els màxims responsables de tot; no intentin explicar res positiu, perquè no han fet altra cosa que enxufar incompetents i amargar els pocs competents que quedaven, no intentin buscar un govern d'esquerres ara, perquè és el que van rebutjar en 2 ocasions, no intentin fer propaganda partidista en lloc d'explicar a la gent que l'Ajuntament s'ensorra, no intentin callar boques ni passar desaparcebuts, perquè en aquesta ciutat coneixem qui són i d'on venen; i si us plau, no intentin fer creure que el que fan ho fan per Cerdanyola, perquès si fos així no estaríem com estem i... el "senyor" Morral ja hagués dimitit. Que no s'enganyi més la gent de Cerdanyola, que sàpiguen que aquest govern ens ha portat, amb el seu desgovern i amiguisme, a la crisi més profunda de la ciutat en anys i que ICV i el govern són els màxims responsables.
Que no ens enganyin més, ni ells ni ningú.
1 comentari:
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada