I ahir es va a tornar a veure... i haig de dir que em va sorprendre gratament el debat i em va deixar les coses encara més clares, si és que encara no les tenia, Zapatero és l'únic candidat preparat per seguir governant aquest país, i encara diré més, Rajoy no serveix, potser per un ministeri poc important sí, però per liderar un país, absolutament no. Em va sorprendre perquè vaig veure un Zapatero encara més preparat, decisiu i contundent que el dilluns passat i em va sorprendre encara més la grisor que va caracteritzar a Rajoy i els bassalts en els que es va arribar a ficar. Mentre Zapatero no deixava de fer propostes de futur, propostes properes per les persones, i repassava els guanys aconseguits, que en són molts, Rajoy es limitava a criticar el que és incriticable, com l'economia i la política social, a tirar papers al terra, en un gest claríssim d'inseguretat que em va sorprendre molt, a seguir fent un discurs encara més xenòfob que el de l'altre dia, quina por que em fa aquest "orden y control" que va repetir varies vegades, i a atrevir-se a defensar la guerra d'Irak i a acusar a Zapatero de promoure-la.Demano el vot, ara més que mai, el vot progressista, el vot d'esquerres, demano que la gent surti de casa el proper diumenge en un gest de llibertat i d'homenatge a tots aquells que van lluitar per la democràcia, demano el vot, ara més que mai, per una opció socialista que és la més preparada per liderar un futur il·lusionant en un país que no para de créixer, demano el vot, ara més que mai, a tots aquells que es pensen que això no va amb ells, perquè hi va molt. I finalment, demano el vot ara més que mai, a tota l'esquerra d'aquest país, que és la gran majoria, per no permetre l'arribada de l'equip dels despropòsits, dels enganys, dels insults, de la xenofòbia, del masclisme, del feixisme, del conservadorisme extrem, de la vella guàrdia del franquisme; però sobretot per deixar seguir treballant a un equip preparat, il·lusionat, guanyador, progressista, sincer, respectuós, dialogant i amb molt "talante", una opció que només representa Zapatero.
Sortim de casa, lluitem per Catalunya i Espanya i votem esquerra progressista!
Aquest cap de setmana he tingut la oportunitat de retrobar-me amb uns quants amics que, com jo, estan disfrutant d'aquesta gran experiència personal que és l'Erasmus. L'encontre s'ha produït a Torino, una ciutat del nord d'Itàlia, amb arquitectura típicament europea i amb una meravella d'horitzó que són els Alps suïssos. He pogut estar amb en Ramon i en Xavi, d'Erasmus allà, i tambè amb en Sergio, d'Erasmus a Ferrara. La trobada ha sigut genial i, una vegada més he pogut disfrutar dels meus amics, una de les coses que més s'enyora quan s'està fora de casa.
He pogut passejar per les precioses avingudes porticades, he visitat la Mole, que és una mena de duomo clàssic amb una punxa gegant a la que es pot accedir mitjançant un ascensor que és una obra d'enginyeria i, com podeu veure, he estat al Lingotto, que és el que antigament era la fàbrica de la Fiat, un edifici rectangular que, a la coberta, disposa d'un circuit on es probaven els cotxes, una meravella que havia estudiat a la carrera i que desitjava veure amb els meus propis ulls.
Com no podia ser d'una altra forma, tambè he aprofitat el viatge per sortir una mica, amb l'excusa de saber com són les festes Erasmus en aquesta part d'Itàlia, em temo que no les podré veure totes...
