He de reconéixer que tenia moltes ganes de veure un debat plural i català dels candidats números 1 per Barcelona per les properes eleccions generals del 9 de març. I no m'ha decebut, crec que va ser plural, no sols per la participació de totes les opcions polítiques, sinó perquè el debat va portar a arguments creuats entre tots els candidats. I sobre el contingut, bàsicament els que ens podiem imaginar, amb una dosi d'escepticisme i sorpresa sorprenent que acostumen a portar sempre de la mà CiU i PP. Em van agradar molt Carme Chacón i Joan Herrera (predestinats a entendre's pel bon futur de BCN, Catalunya i Espanya), no va estar malament Joan Ridao, vam veure a un Josep A. Duran i Lleida en el seu guió i a una candidata del PP, Dolors Nadal, que li fa molta menys nosa que a l'antic centrat Piquè, defensar a Catalunya les postures anticatalanistes del PP, benvinguda al club d'en Cirera (alumne assenyat de l'escola dels Acebes i Zaplanas).La Chacón, amb l'aspecte jove i il·lusionant que la caracteritza, va defensar la feina feta pel govern ZP i va apostar per un únic escenari bo per Catalunya, la victòria socialista el proper diumenge. Ridao i Herrera, desde les seves poscions i opinions respectives, van apostar per un escenari on les seves forces siguin decisives pel bé de Catalunya. Amb en Duran no l'acabo mai d'encertar, sabent què és un dels millors oradors que he vist, sempre em deixa amb el dubte de si pactaran o no amb la dreta extrema espanyola, en aquest cas, crec que seria el pitjor per Catalunya. I per últim, la defensora de les "causes perdudes", per dir-ho de la millor manera possible, la Nadal es va posar la disfressa de Rajoy per defensar un discurs indefensable a Catalunya, sense projecte social i amb l'enèsim capítol de xenofòbia i apartheid.
1 comentari:
Hola Carlos,
Comparteixo la teva frase "em van agradar molt Carme Chacón i Joan Herrera (predestinats a entendre's pel bon futur de BCN, Catalunya i Espanya)".Haig de reconèixer que Herra em va semblar el més diferents dels 5, el que feia propostes d'il·lusió i parlava més dels somnis i del futur. Crec que Duran va estar molt malament i això bàsicament era per la seva malaltia. Ridao com sempre soso, poc creible coma sobiranista (sembla que per ser indepe has de tenir un punt d'emprenyat com Puigcercós o Carod) i en el que és econòmic poc d'esquerres. Nadal com sempre, mentint en les dades, fent reflexions simplistes i poc elaborades i amb unes dots de paraula més que qüestionables.
Publica un comentari a l'entrada