Una mateixa línia els uneix i els separa...

Ja feia dies que volia parlar del que per a mi no ha estat una pel·lícula més sobre els efectes de la 2a Guerra Mundial. I potser és perquè és un tema que m'apassiona que m'ha agradat tant la història, bàsicament perquè trobo en ella un relat explicat des de la visió d'un nen, un nen que viu tranquil en el bando nazi i que no entén que passa amb un altre nen que viu al bando jueu i que tampoc arriba a entendre les barbaritats dels seus voltants. Dos infants innocents que es troben entre una línia que els separa, una línia que separa molt més que només ells dos, una línia que durant molts anys, massa anys, va separar el món i que d'alguna manera, encara el separa.

Els minyons fan història...

Aquesta diumenge he visitat l'encantadora Girona, aprofitant que són les Festes de Sant Narcís i que hi havien castells. De Girona no diré res nou, m'encanta, la seva tranquilitat, la seva serenor, al seva gent, fan una mescla entre poble i ciutat molt especial. Però el que m'agradaria destacar és la diada castellera, amb la participació dels capgrossos de Mataró, els marrecs de Salt i els grans minyons de Terrassa, que com podeu veure a la imatge, van fer un altre record històric i de nou a Girona, van aconseguir contruïr el pilar de 8 amb folre i manilles, i no us podeu imaginar el silenci de la plaça en el moment de la coronació i l'esclat d'alegria posterior. Per cert, les festes encara duren fins diumenge que ve...

Un home que busca el seu lloc...

Abans de tot deixo clar que espero tornar a fer un post aviat per no tenir gaires dies aquesta cara a l'inici del meu blog. Entrant en matèria ja, he volgut escriure sobre aquest personatge perquè és d'aquells que en pots opinar sempre, aquells que no acaben de desaparéixer mai... El Jose María Aznar, el personatge que ens va portar a la guerra més il·legal dels últims anys per robar petroli amb el seu amic Bush, amb l'excusa de les armes de destrucció massiva, està buscant el seu lloc a l'escenari internacional, però no l'acaba de trobar.

Després de deixar-nos en herència la dreta més fascista des de Franco, l'home ha estat divagant entre la FAES, les universitats americanes i les infinites opinions de tot, m'agradaria recordar la del vi i la DGT i com diria el gran Gabilondo: "... y este hombre fué presidente de gobierno...", en definitiva un home perdut, que no acaba de trobar el seu lloc i que ara ens surt amb la candidatura a la presidència del Reial Madrid, on tampoc hi podrà aspirar, i les grans dots en canvi climàtic, com en Rajoy i el seu cosí, "tal para cual" ...

Deixo per l'últim una tasca de l'Aznar, que tot i no ser molt pública, l'ha portat a terme de forma genial, que ha estat el càrrec d'ideòleg en cap del PP, espero, però, que en aquesta tasca tambè hi visqui els seus últims dies. Sr Aznar, si us plau, dediqui's a jugar a pàdel i a compartir tantes aficions que de ben segur en té amb el seu gran amic Bush, que en pocs dies estarà a l'atur com vostè, i deixi de fer el ridícul, que encara hi ha molt incrèdul que l'admira.

Trobi el seu lloc sr Aznar, trobi'l, però ben lluny de tots ...

Unes hores a León...

Aquest cap de setmana he pogut gaudir d'una divertida estada a la castellana i clàssica ciutat de León, dins del que ben segur serà l'últim viatge de la carrera. L'excusa era visitar els 3 edificis que aporten més modernitat a la capital "castellano-leonesa", el MUSAC i l'Auditori, dels Tuñón i Mansilla, i el Tanatori (motiu real del viatge) del Jordi Badia, però s'ha de dir que les poc més de 30 hores que hi he estat, s'han aprofitat al màxim.

Tot comença en un viatge de 6 hores de cotxe (atravessant la meravellosa i autèntica Castella), sortint de Cerdanyola a les 4 de la matinada i a 20 graus i arribant a les 10 del matí a León a la meitat de temperatura. I a partir d'aquí i acumulant cansanci, visita guiada i gratuïta pel MUSAC (fins i tot vam pujar a la coberta), passejada pel cor de la ciutat passant per la increïble Catedral, la sempre sorprenent Plaza Mayor, tota una sèrie de bars de tapes que van omplir la tarda-nit, i un diumenge no menys interessant amb la visita matinal del Tanatori, el Museu de la Plaza San Marcos, un recorregut de la mà del riu i la tercera visita guiada a l'Auditorio.

Per estrany que sembli, o no, no havia estat mai, ni a León ni a cap part de Castella, i haig de dir que pel que fa a León, intentant no tenir en compte ni la presidència de comunitat de l'Aznar ni els orígens de Zapatero, sembla que s'hi hagi invertit molt fons públic, d'aquell que per aquí (àrea metropolitana) no acostumem a veure mai, tot s'ha de dir...

Campanya d'afiliació de la JSC

La por a viure intensament...

Ja fa uns quants dies que hi penso, ja fa uns quants dies que hi treballo, i cada dia aprenc una cosa nova. El destí, o qui sap que, m'ha portat a projectar el tanatori de Montjuïc com a projecte final de carrera i malgrat penseu que hi estic sonat escollint aquest tema, ni us imagineu lo gratificant que està sent. El projecte el compagino amb diverses xerrades/col·loquis relacionats amb la vida i la mort, amb el destí i amb tantes i tantes coses que semblen no tenir fi. Encara no tinc unes conclusions clares, menys encara de com serà el meu edifici, però el que tinc clar, i més m'ha sorprès és que aquest últim projecte docent tambè, o millor dit bàsicament, m'està formant com a persona.

L'esdeveniment de la mort és la culminació del recorregut de la vida, i malgrat sigui jove, quin millor moment que aquest per perdre la por o el respecte a aquest tema i agafar-lo per les banyes. Amb això vull dir que, malgrat la vida sigui dura, malgrat a vegades ens ofeguem en petits gots d'aigua, ens hem de quedar amb els bons moments, aquells detalls o instants que dibuixen la nostra felicitat. Deixem les baralles, les discussions banals i lluitem per la felicitat plena, a vegades pensem tant que se'ns passen els moments que després enyorem.

Vivim intensament, això ho recordarem sempre...

Com cada 1 d'octubre...

em toca passar per aquesta tradició tan maca de fer anys... 24! M'estaré de dir bons propòsits i frases cèl·lebres que sonin bastant tòpics però no m'oblidaré de seguir lluitant cap endavant, agraïnt a tota aquella gent que ho fa possible.