30 d’oct. 2008

Una mateixa línia els uneix i els separa...

Ja feia dies que volia parlar del que per a mi no ha estat una pel·lícula més sobre els efectes de la 2a Guerra Mundial. I potser és perquè és un tema que m'apassiona que m'ha agradat tant la història, bàsicament perquè trobo en ella un relat explicat des de la visió d'un nen, un nen que viu tranquil en el bando nazi i que no entén que passa amb un altre nen que viu al bando jueu i que tampoc arriba a entendre les barbaritats dels seus voltants. Dos infants innocents que es troben entre una línia que els separa, una línia que separa molt més que només ells dos, una línia que durant molts anys, massa anys, va separar el món i que d'alguna manera, encara el separa.