31 de des. 2008

2008, la base d'un nou món...

2008 ja és història, un any que, començat en dimarts i acabat en dimecres, no es recordarà precisament per haver estat l'any de la rata, segons els xinesos, o l'any de la Terra i el diàleg intercultural, segons la UE, ni tan sols per ser l'any Rodoreda pensat desde casa nostra. 2008, definit per alguns com a "esborrany d'un nou món", serà recordat mal ens pesi, per la crisi, una paraula que, abans o més tard, hem pronunciat a tot el món. Un any que passarà a la història com l'any en que l'economia que coneixiem es va enfonsar, un any en que el sistema financer mundial va dir prou. Però malgrat això i abans de començar un nou any (on, per cert, entrem en recessió), m'agradaria recordar les coses que han acabat de dibuixar els últims 365+1 dies:

Internacionalment tenim un protagonista clar, Barack Obama, el primer negre que en 20 dies es convertirà en el nou president dels Estats Units i que arribarà a la Casa Blanca havent guanyat a tot el que s'interposava en el seu camí. Una persona que ens ha fet millorar la percepció que teniem de la política i ens ha tornat la il·lusió, un líder que, espero, marqui una època. Tampoc podrem oblidar un any en que vam viure els JJOO de Pekín, jocs dels que van sorgir dues màquines, Phelps i Bolt. Però seriem injustos si no recordessim altres coses com l'alliberament d'Ingrid Betancourt, la tornada al poder italià de Berlusconi, la declaració d'independència de Kosovo o la "retirada" de Fidel Castro.

Si parlem d'Espanya, podriem dir que ha estat un any de contrastos, per una banda Zapatero va tornar a guanyar les eleccions, hem tingut el millor any esportiu de la història amb els Gasol, Nadal, Alonso i companyia i hem vist a Javier Bardem guanyar el primer Oscar per un actor espanyol, però per l'altra banda, tambè ha estat un any en que hem patit la tragèdia de Barajas, la violència d'ETA, el cas Mari Luz i, de nou, la maleïda crisi.

Malgrat tot, jo faig el meu resum personal i subjectiu del que tenim i el que ens espera, un 2009 on espero tinguem un finançament coherent amb l'Estatut, un 2009 sense violència terrorista ni masclista, un 2009 on la justícia faci de justícia, un 2009 on comencem a remuntar la crisi, un 2009 on seguir lluitant per la memòria històrica i, posats a demanar en aquesta carta als reis ideal, demano un tracte just per Catalunya, una Cerdanyola que representi els seus ciutadans i, per què no, un Barça que guanyi Lliga i Champions.

Aquest ha estat només un petit bossí del que em passava pel cap però, que ha estat per vosaltres el 2008 i, sobretot, que n'espereu del 2009?

Bona entrada d'any a tots!

25 de des. 2008

Bon nadal a tots!

No us sembla meravellosa aquesta fotografia? Sí... de Cerdanyola...

11 de des. 2008

Que boig el món!

Aquí us deixo amb una de les cançons que més m'ha arribat últimament, sentiu-la i disfruteu-la!

9 de des. 2008

Tampoc ens passem no?

Com haureu pogut veure o sentir aquests dies, s'ha tornat a muntar grossa per les declaracions d'un nacionalista. Deixant clar que ni comulgo ni comulgaré amb la completa ideologia del sr. Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés espanyol, em sembla una barbaritat el que han arribat a dir i demanar els de sempre. El senyor Tardà, aprofitant el 30è aniversari de la Constitució Espanyola, va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, va contextualitzar les seves paraules i va demanar discúlpes. Està clar que el sr. Tardà mostra els seus límits intel·lectuals amb aquestes paraules, però el que és del tot inadmissible és la irresponasibilitat d'un grup polític que es diu democràtic, que s'ha passat 4 anys insultant un president, un govern estatal i tot el que no sigui nacionalista espanyol, i ara s'escandalitzi per aquestes paraules (recordem allò de "está traicionando a los muertos" de Rajoy a Zapatero), demani la dimissió del subjecte i tot el que l'envolta i fins i tot la dissolució del govern català.
Però de veritat es creuen convincents? De veritat es pensen que som tots idiotes? De veritat es pensen que tenen el poder de fer judicis de valor a tort i a dret totalment parcials i subjectius?

8 de des. 2008

Visita fugaç al Mercat Medieval de Vic

Famílies senceres i tradicions eternes s'han trobat aquest llarg cap de setmana a Vic, una de les ciutats més maques de la Catalunya interior. Una ciutat oberta plena de gom a gom s'ha vestit com cada any per rebre a milers de persones amb paradetes de treballs tradicionals, artesans, menjars i productes típics i molt, molt ambient. Aquí us deixo amb un petit bossí dels moments viscuts.

28 de nov. 2008

Era necessari?

Com tots ja sabreu, en aquests últims dies hem viscut la notícia dels atemptats a Bombay (pensar que tot just fa uns mesos vaig estar en aquell mateix hotel...), del qual encara ens continuen arribant notícies confuses, encara no sabem ben bé els autors dels assassinats de ja més de 130 persones i fins i tot, encara no sabem quan la 1a ciutat comercial de la Índia tornarà a la seva normalitat, al seu caòtic dinamisme.
Doncs bé, en tot aquest boom informatiu m'ha sorprès molt i molt negativament l'actuació de la marquesa, perdó, de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Està clar que des d'aquí les coses es veuen molt diferent, però tambè està clar que aquesta senyora era el cap d'una comitiva, part de la qual encara no ha tornat, i posats a dir, màxima representant política espanyola en tant que encara hi ha espanyols en perill allà. I jo em pregunto, era necessari la fugida esperpèntica d'aquesta dona? Era necessari que es donés prioritat a ella? I sobretot, era necessari que tot just arribar ens expliqués les seves batalletes?
Doncs no sra. Aguirre, no era gens necessari tot això, i des d'aquí em vull donar suport a l'Ignasi Guardans, l'eurodiputat de CiU, i a les seves paraules, l'acabo de sentir dient que marxarà quan l'últim funcionari de la seva comitiva tingui assegurada la seva evacuació, això era el necessari...

21 de nov. 2008

Quina vergonya...

Deixant clar que, les notícies que miro a la nit són les de TV3 o les de Cuatro (menys les esportives, que miro totes per "gaudir" de la subjectivitat), en funció del que hagi passat durant el dia, i que el fet d'introduïr publicitat, per mínima que sigui, en un espai de 30 minuts em sembla aberrant, us situo:
Espai d'esports d'Antena 3 Noticias edició 21h d'ahir 20 de novembre:
- Acaba l'últim reportatge esportiu
- 1 ANUNCI
- El periodista d'esports (el Jose) diu: "Más deportes a las 12 en Onda Cero"
- 1 ANUNCI
- El Matías Prats diu: "En unos segundos, la previsión del tiempo"
- 1 ANUNCI
- La companya del Matías diu: "Para mañana bajan las temperaturas"
- 1 ANUNCI
- Per fi surt el periodista del "Tiempo", però no hi dedica més d'un minut...
- 1 ANUNCI
- Acaben les notícies i seguidament segueixen els anuncis en el moment que canvio de canal perquè ja no em crec res, però de debò ha passat tot això??? Doncs sí!
Per un dia que miro Antena 3...