Acabo d'arribar del cinema i encara em tremolen les cames. M'ha semblat una pel·lícula impressionant, on la tensió t'agafa en el primer minut i ja no et deixa. Haig de recordar que no sóc massa aficionat a les pel·lícules de por, però havia rebut tan bones referències d'aquesta que no m'he pogut estar. Com ja deien els crítics i el públic en general després del Festival de Sitges, la Belén Rueda està magnífica, clara mereixedora del Goya a la millor actriu, però tampoc em vull deixar el gran paper del nen petit, en Simón, ni de la gran actriu de casa nostra, la Montserrat Carulla; tots tres encapçalen un gran repartiment dirigit per un director, tambè català, J.A. Bayona, que ha demostrat que no fa falta dir-se Almodóvar per triomfar a Hollywood, perquè triomfarà. En quant a la trama de la pel·lícula, us deixo la incògnita i ja em direu que us ha semblat, estic convençut que no us defraudarà!Salut i no passeu gaire por!
3 comentaris:
Vaig passar molta por i un estat de tensió continu, què més es pot demanar a una pel·lícula que prentén, precissament, això?
Hola jose,
estic completament dacord amb tu, la tensió és continua durant tota la pel.licula, fins i tot es fa insoportable en certs moments... no es pot demanar més
Me encantan las películas de miedo Carlos, la próxima vez que vaya al cine ya sé que voy a ver.
Publica un comentari a l'entrada