16 de gen. 2008

El PP en estat pur!

Ja fa uns mesos que el Partit Popular, aquest partit que ha proposat de nou al gris Mariano Rajoy per liderar el país, demostra d'una manera clara i descarada la seva condició anticatalanista radical i ultraconservadora. Ho han demostrat tantes vegades que ja no cal recordar fets com la impugnació d'una llei aprovada pels catalans, com l'Estatut, o la despatxada dels seu sector menys radical, com els casos de Josep Piqué o Jaume Matas.

Doncs bé, per si encara hi havia dubtes, en aquests últims dies ha tornat a actuar amb dos fets molt significatius: en primer lloc, la proposta de número 2 de Rajoy de Manuel Pizarro, sí, aquell que va dir: "no seré nunca empleado de La Caixa" i després va tornar a demostrar el seu anticatalanisme actiu optant per e-ON, en comptes de Gas Natural, en la OPA a Endesa; i en segon lloc, el fet d'haver-se tret de sobre a l'Alberto Ruiz Gallardón, un dels pocs polítics del PP que encara em mereix un mínim de respecte i admiració.

En fi, que podem esperar d'un partit inmers en el passat, en la dreta extrema, en el conservadorisme pur i dur i en el fascisme democràtic, un partit que té com a president d'honor un home amb les mans tacades de sang, que té un ideòleg que ens va ficar en una guerra il·legal i que té 4 titelles que fan i desfan pel seu interès personal.
Demano el vot, més que mai, a tota la gent que tingui pensat quedar-se a casa, els hi demano que surtin i lluitin pel seu país i per no deixar-lo en mans d'aquesta gent. Si el vot pot ser d'esquerres encara millor, però tot vot que no sigui per ells, serà en contra d'ells, així ens ho hem de prendre.
Lluitem per una Catalunya i una Espanya dignes, fem valer la nostra responsabilitat com a ciutadans anant a votar el 9 de març, no ens empenedirem!
Salut i República!

8 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

Estic d'acord en el teu post i cel·lebro que sigui el primer escrit d'algun socialista català de tots els que he llegit darrerament que no mostra com a camí ineludible per frenar al PP votar al PSOE, ja que acceptes que qualsevol altre vot d'esquerres és igual de vàlid per fer-ho.

Un bon post, Carlos, si senyor!

Javi Montes ha dit...

EL camí a Catalunya per frenar al PP només hi ha un: votar al PSC. Qualsevol vot que no sigui socialista només serà beneficiós per la dreta, simplement perquè ells estan units i no tenen partits més a la dreta ( afortunadament), ni més moderats cap al centre. En canvi, l'esquerre és molt més plural i això fa que el vot estigui molt dividit: no només està IU ( ó ICV-EUiA a Catalunya), sinó que també hi ha molts partits nacionalistes d'esquerres. Per tant, jo sóc un defensor del vot útil per derrocar al PP, no hi ha cap camí alternatiu si es vol un govern progresista a Madrid.

Jesús Hernández ha dit...

Javi el que podriem fer és instaurar un métode de prorrateig majoritari com l'anglès o el nord-americà que portès a un sistema de partits bipartidista.

Ja és indignant de que construissiu una LOREG per eliminar al tercer partit en doscòrida (el PCE) que ara a sobre a les províncies i CA on hi ha altres partits que treuen representació dieu no "hi ha cap camí alternatiu si es vol un govern progresista a Madrid". Com si el patrimoni únic del progressisme fos del PSOE...

Acceptat la pluralitat política és un valor democràtic bàsic. Els diputats que aconsegueixi ICV, IU, ERC, CHA o BNG ( I fixa't que dic partits pels quals no sentó especial devoció) són igual d'útils que el PSOE per derrotar a la dreta.

I desprès quan parlem de l'Amèrica Llatina dones lliçons de democràcia...

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Vist que el post ha generat una mica de debat, que sempre és bo, he de dir que el que no podem fer els partits d'esquerres, els que realment lluitem per una societat justa i en llibertat, és barallar-nos entre nosaltres, per veure qui és més bo en el context espanyol, això només en debilitarà en favor de, com diu el Javi, l'única força de dretes.

Jo no sé verdaderament que passarà el 9 de març, m'agradaria una victoria socialista i que el nou projecte comptés amb les altres forces d'esquerra, com fa 4 anys, per seguir lluitant per les polítiques socials i de progrés, les polítiques properes, les de la gent, per continuar el que ja s'ha iniciat.

Hem de lluitar des de l'esquerra per Catalunya, ja que si el PP torna al govern, ens esperen temps molt negres a casa nostra!

Javi Montes ha dit...

No dono lliçons de res, simplement defenso una manera de fer per Amèrica Llatina diferent a la teva, si això vol dir donar lliçons...

Crec que la pluralitat política és bona, però si , com ara, serveix perquè el PP guanyi les eleccions, que vols que et digui... jo prefereixo menys pluralitat i que guanyi l’esquerra. Si sortís un partit com UCD ( per cert, Gallardón podria ser un bon impulsor) segurament tindria una mica més de sentit no apostar pel vot útil, però donades les circumstàncies actuals, els vots de l’esquerra, segons el meu punt de vista, han d’anar al PSC o al PSOE. Tot el que no sigui aquesta opció política és afavorir a don Mariano.

Jesús Hernández ha dit...

"Jo prefereixo menys pluralitat i que guanyi l’esquerra". Precisament una de les característiques de la new left és el respecte a la pluralitat com a valor fonamental de la democràcia. Si això de la pluralitat no fa per tu també tenim l'estalinisme,que és molt d'esquerres, però és difícil de combinar amb les polítiques fiscals liberals, així que en el teu cas no te'l recomano.

A Barcelona província, que és on estem, tots els vots d'ICV-EUiA serveixen per obtenir representació, amb la qual cosa si vols frenar al PP és igual d'útil votar aquesta coalició que a qualsevol altre opció amb representació parlamentària.

Carlos, seguixo dient que el teu post és excel·lent i també comparteixo alhora el teu comentari. "El que no podem fer les esquerres és barallar-nos", estic d'acord, però és complicat combinar això amb el fet que gent d'un partit com el PSC digui a d'altres partits o federacions progressistes que no tenim cap utilitat política.

Javi Montes ha dit...

No dic que no tingueu cap tipus d’utilitat política, només afirmo rotundament que la millor manera de parar els peus al PP és votant socialista: a Barcelona, a Tarragona, a Valladolid , a Pontevedra, etc; que és molt diferent. I no ens barallem, només tenim punts de vista diferents. És la pluralitat de la esquerra de la qual parlàvem, res més. A més, hem de tenir en compte que ZP ja ha dit que no governarà si no té un vot més que el PP, que ell creu que no és el mateix un Ajuntament o un govern autonòmic, on si pot estar justificat el fet de no ser la força més votada. Per tant, és un argument més per donar la confiança al PSC o al PSOE.

Santi ha dit...

Com bé dieu Jesús i Carles les esquerres no ens hem de barallar i estar units, però no només a nivell estatal o nacional, crec que també a nivell local...

Com tots sabeu el sistema de repartiment d'escons (llei d'Hondt) sempre beneficia el partit més votat, si els vots de l'esquerra estan més repartits i els de la dreta més unificats, encara que l'esquerra sumi més vots, la dreta serà qui treurà bastants més escons que no l'esquerra junta. Quin embolic d'esquerra i dreta, suposo que se m'entén.

Per aquesta raó, al estar les coses una mica igualades entre els dos grans partits, s'hauria de fer l'anomenat vot útil.