8 de gen. 2008

Goodbye my friend...

Se sabia que arribaria el moment, se sabia que no hi hauria marxa enrere i malgrat pugui semblar superficial i buit de sentiments, en realitat ha sigut tot el contrari, ha sigut un comiat dolorós i ple d'emocions. Finalment els nostres camins s'han separat després de 5 anys junts, compartint moments millors i pitjors, complicitats, el pas de molta gent estimada, viatges per tot l'estat i molts altres instants de felicitat o tristesa, d'alegria o decepció, instants que no podré oblidar mai. Cada euro que gasti durant la meva estada a Roma serà una petita part d'ell, raó suficient per invertir cada un d'ells en alguna cosa o algun moment important.

Mai t'oblidaré, ni a tú, ni els moments viscuts junts, allà on siguis et recordaré per sempre!

Adéu i bona sort!

2 comentaris:

Irene ha dit...

Buenas,

¡Qué lástima! Jo, casi consigues que llore. A mí me pasaría lo mismo si tuviese que deshacerme del "conguito" (nombre cariñoso de mi coche).

Roma....está en proceso. Prometo que iremos a verte!! Te llevaremos unos cuantos fuets y jamón!!!

Un beso.

Javi Montes ha dit...

La verdad es que tiene que dar pena, se comparten todo tipo de momentos en un coche ( no penséis mal, o si...) y te vienen todos a la cabeza cuando tienes que decirle adiós...