29 de febr. 2008

No hi podem faltar!

El proper 6 de març a les 19h tindrà lloc un míting molt especial al Palau Sant Jordi de Barcelona, serà l'acte central de la campanya electoral per les eleccions generals del 9 de març i comptarà amb la presència del president del govern espanyol, Jose Luís Rodríquez Zapatero, la candidata número 1 per Barcelona, Carme Chacón, el president de la Generalitat, José Montilla, l'ex president del govern, Felipe González i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Cap socialista pot faltar i qualsevol persona d'esquerres resta convidada tambè.

28 de febr. 2008

Hola, soy la niña del ejemplo de Rajoy...

...Es que si él gana:

- Se le ha olvidado decir que si mis papás son dos papás o dos mamás, me llevarán lejos de ellos.
- Que si me quedan asignaturas en el curso donde más abandonos hay, me pasarán a una clase de "tontos".
- Que me podrán meter en la cárcel a los 12 años.
- Que mis papás tendrán que firmar un contrato de ciudadanos de segunda si no son de aquí, como yo.
- Que tendré que hacer una cola diferente a la de los enfermos de pago en sus hospitales.
- Que no podré abortar como si yo fuera dueña de mi cuerpo.
- Que no me podré casar si me enamoro de otra chica, o adoptar a otros niños y niñas como yo.
- Que cuando sea viejita, o si estoy muy enferma, no querrá mantener una Ley de Dependencia para que pueda vivir dignamente.
- Que cuando me muera, lo haré entre horribles dolores porque mi médico no querrá que le persigan como a un asesino.

Pero me ha hecho mucha ilusión que Rajoy me mencione en la tele.
¡Gracias, Mariano!

26 de febr. 2008

Res de nou, malauradament...

Des de Roma i mitjançant la web de Cuatro, he pogut veure, sentir i sobretot escoltar, el debat entre els dos principals liders polítics del nostre país. I en primer lloc, m'agradaria fer una condemna contundent, la no participació de la resta d'opcions polítiques, està clar que només ells dos tenen possibilitats de ser President del Govern Espanyol, però el que tambè està clar és que guanyi qui guanyi, aquest necessitarà de l'ajuda de les altres forces polítiques, i pertant penso que aquest espai electoral gratuït i per duplicat que tenen PP i PSOE, l'haurien de tenir tambè, proporcionalment, les altres opcions.

I analitzant pròpiament el contingut del debat, la meva opinió és clara i la mateixa que la de la majoria d'enquestes i de la majoria de gent que ha "escoltat" el debat, i és la victòria de Zapatero. Però això no és res de nou, és l'enèsima victòria de ZP contra Rajoy en un cara a cara i tots dos han mostrat la cara que realment tenen; un president del govern tranquil, il·lusionat, sincer i confiat en la feina feta i en el futur pròxim; i un líder de la oposció, basat en el guió dels útlims 4 anys, 4 anys de dreta extrema, d'utilització electoralista del terrorisme, de catastrofisme, de mentides, demagogies, inults i altres tipus de barbaritats impròpies en un país en democràcia. El senyor Rajoy s'ha centrat en els temes de sempre, bàsicament perquè no té cap mena de proposta, no ha dit res de política social, res, s'ha limitat a fer demagogia amb l'economia i s'ha atrevit a acusar al president d'agredir a les víctimes, això és inadmissible. Avui s'ha vist un Rajoy inspirat en els Aznar, Acebes y Zaplana, que espero poc futur tinguin relacionat amb nosaltres...

Em quedo amb l'última frase del president: "Tengo plena confianza en las enormes posibilidades en la España firme y unida. Siempre he servido a España con lealtad. Hace cuatro años, pedí el voto para volver a la legalidad internacional y para salir de Irak. Pedí el voto para incrementar pensiones y salarios. Y lo hemos hecho".

Ara més que mai hem de movilitzar l'esquerra del nostre país, per defensar Catalunya i Espanya dins d'un espai de convivència, diàleg, respecte i treball, anem tots a votar el 9 de març en favor de les polítiques de la gent, les polítiques d'esquerra.

Salut, socialisme i República!

25 de febr. 2008

Felicitats Javier!

I per fi s'han complert els pronòstics, Javier Bardem passarà a la història per ser el primer espanyol que guanya un Oscar en una categoria d'interpretació, gràcies a un meravellós paper d'assassí en sèrie a la pel·lícula "No es país para viejos" dels germans Coen.
"Mamá, esto va por ti, por los abuelos Rafael y Matilde. Va por los cómicos de España que llevaron la dignidad y el orgullo a nuestro oficio. Esto es para España". Així agraïa Javier, hores després de la notícia, a tota la seva artística família i a Espanya en general.

22 de febr. 2008

1-0... No hi ha color!

He pogut, durant el dia d'avui, mirar gairebé integrament el primer debat fort d'aquesta campanya per les eleccions generals del 9 de març, és clar, des de Roma i pel YouTube. I he de dir el que m'imaginava que hauria de dir abans de veure'l, que no hi ha color i que en 1 hora de debat televisiu (en una cadena amiga del PP) s'ha pogut veure el mateix que duarant 4 anys al Congrés dels Diputats, un govern que treballa pel seu país i una oposició que es dedica a mentir i a menysprear la política del govern, res nou pertant.

Solbes ha fet servir el debat per donar un missatge de confiança a la gent i per mostrar en números tota la feina feta, que és molta; Pizarro, en canvi, ha fet servir el debat per mentir i deslegitimar el govern. Hem pogut veure un Solbes preparat, convincent i creïble; i un Pizarro nerviós, amb un pobre guió i sense idees. I com diu el company Javi Montes al seu bloc, és molt difícil guanyar un debat així. I estic convençut que això serà el que veurem el proper dilluns al debat Zapatero-Rajoy, un president convençut en la feina feta i en el futur i un líder del PP encabut en ETA, la "gran crisi" econòmica i el trencament d'Espanya.

Crec que no hi ha color, que una persona pot veure fàcilment que és el que li convé pels propers 4 anys, però com que hi ha encara molta gent indecisa i farta de la política i els polítics, hem de lluitar per la movilització general i la gran participació de l'esquerra d'aquest país, que és la gran majoria. Ara mateix ni puc ni vull imaginar-me Catalunya o Espanya governada per algú que no sigui d'esquerres.

Queda molt a fer, però hi tenim moltes il·lusions de present i de futur. Movilitzem-nos!

Salut i República!

18 de febr. 2008

Roma, 18 de febrer de 2008

Em disposo a informar-vos dels meus primers dies a la ciutat eterna. Com podeu veure he posat dues fotografies de l'estat actual (post decoració personal) de la meva stanza, tot i que encara vull posar més cosetes. L'adaptació va bé, el primer dia que em vaig llevar aquí va ser extrany, però suposu que és normal i ja està superat. Ja he fet la meva primera compra, la meva primera rentadora, ... i totes aquestes coses a les que no estava gaire acostumat a Barcelona. La cosa pinta bé, a casa m'obliguen a parlar italià, cosa que agraeixo molt. Tinc ganes de fer moltes coses, però tambè tinc ganes de no fer res i descansar, deu ser la llibertat. En fi... que s'està molt bé aquí... no puc demanar més!

15 de febr. 2008

Obama, el canvi que el món necessita!

Ja fa dies que tenia intenció de parlar de les eleccions primàries i les futures generals dels EEUU i per fi he trobat el moment i vull posicionar-me clarament. Poscionar-me pel canvi real, el canvi que realment necessita EEUU i el món, després de 8 anys d'una política fosca, per uns quants i encarada únicament en una guerra il·legal. El món necessita un canvi real per lluitar conjuntament contra el terrorisme internacional i contra el canvi climàtic, dues amenaces actuals i que escriuran malauradament el guió dels pròxims anys.

I és per aquest motiu que em posiciono clarament al costat de Barack Obama, l'única persona que pot representar un canvi real de fons i forma i pot ser capaç de lluitar en defensa del món i de tots els demòcrates. Recolzo la juventut i potser la inexperiència de Obama però sobretot la seva il·lusió, com hagués fet amb Kennedy o com vaig fer i tornaré a fer amb Zapatero. I el recolzo amb contundència front a les altres dues opcions que només representen passat, la demòcrata Hillary Clinton, que representaria el sorprenent fet que el poder del món hauria estat en mans de 2 famílies durant els últims 30 anys; i el republicà John McCain, que únicament representa el reconeixement a un avi que va estar a Vietnam.
Yes, we can!

13 de febr. 2008

INDIA, un país de contrastos...

Després de 2 setmanes totalment incomunicat a la Índia, torno a ser aquí uns dies abans de marxar definitivament a Roma el dia 16. Han estat 2 setmanes meravelloses, però a la vegada molt tristes. M'he endinsat en un país que contrasta el fet de ser una potència mundial emergent, amb el fet de veure pel carrer gent morint-se de gana. Ha sigut una lliçó d'humilitat que crec que ens faria falta a tots plegats per saber i creure'ns, que el que tenim és massa i no ens podem queixar. Ha sigut un viatge dur i intens, visitants diverses ciutats en dures jornades d'autocar, tren i avió. Podria explicar moltes coses, però he preferit mostrar algunes imatges que parlen solen i així que cadascú en faci una reflexió...





















































Un petit bossí dins d'un món inmens i meravellós...