26 de febr. 2008

Res de nou, malauradament...

Des de Roma i mitjançant la web de Cuatro, he pogut veure, sentir i sobretot escoltar, el debat entre els dos principals liders polítics del nostre país. I en primer lloc, m'agradaria fer una condemna contundent, la no participació de la resta d'opcions polítiques, està clar que només ells dos tenen possibilitats de ser President del Govern Espanyol, però el que tambè està clar és que guanyi qui guanyi, aquest necessitarà de l'ajuda de les altres forces polítiques, i pertant penso que aquest espai electoral gratuït i per duplicat que tenen PP i PSOE, l'haurien de tenir tambè, proporcionalment, les altres opcions.

I analitzant pròpiament el contingut del debat, la meva opinió és clara i la mateixa que la de la majoria d'enquestes i de la majoria de gent que ha "escoltat" el debat, i és la victòria de Zapatero. Però això no és res de nou, és l'enèsima victòria de ZP contra Rajoy en un cara a cara i tots dos han mostrat la cara que realment tenen; un president del govern tranquil, il·lusionat, sincer i confiat en la feina feta i en el futur pròxim; i un líder de la oposció, basat en el guió dels útlims 4 anys, 4 anys de dreta extrema, d'utilització electoralista del terrorisme, de catastrofisme, de mentides, demagogies, inults i altres tipus de barbaritats impròpies en un país en democràcia. El senyor Rajoy s'ha centrat en els temes de sempre, bàsicament perquè no té cap mena de proposta, no ha dit res de política social, res, s'ha limitat a fer demagogia amb l'economia i s'ha atrevit a acusar al president d'agredir a les víctimes, això és inadmissible. Avui s'ha vist un Rajoy inspirat en els Aznar, Acebes y Zaplana, que espero poc futur tinguin relacionat amb nosaltres...

Em quedo amb l'última frase del president: "Tengo plena confianza en las enormes posibilidades en la España firme y unida. Siempre he servido a España con lealtad. Hace cuatro años, pedí el voto para volver a la legalidad internacional y para salir de Irak. Pedí el voto para incrementar pensiones y salarios. Y lo hemos hecho".

Ara més que mai hem de movilitzar l'esquerra del nostre país, per defensar Catalunya i Espanya dins d'un espai de convivència, diàleg, respecte i treball, anem tots a votar el 9 de març en favor de les polítiques de la gent, les polítiques d'esquerra.

Salut, socialisme i República!

2 comentaris:

Jesús Hernández ha dit...

Hola Carlos,
Que tal per Roma, molta pasta i molts capuccino?

Bé com et deia al meu blog, comparteixo plenament el teu post. Jo també crec que Zapatero va guanyar. També crec que va deixar un enorme espai a la seva esquerra que és l'espai que havien d'ocupar les altres forces sense pressència al debat.

Que vagi bé per Itàlia!

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Ei Jesús!

Per aquí per Roma tot molt bé, la vida es veu diferent i la política tambè, només cal veure la que tenen aquí muntada cada dia per adonar-se'n que a Espanya no anem tan malament.

Espero que el proper 9 de març poguem celebrar junts 2 coses: una gran participació i una conseqüent majoria d'esquerres.

Merci pel comentari i una abraçada des de Roma!