13 de febr. 2008

INDIA, un país de contrastos...

Després de 2 setmanes totalment incomunicat a la Índia, torno a ser aquí uns dies abans de marxar definitivament a Roma el dia 16. Han estat 2 setmanes meravelloses, però a la vegada molt tristes. M'he endinsat en un país que contrasta el fet de ser una potència mundial emergent, amb el fet de veure pel carrer gent morint-se de gana. Ha sigut una lliçó d'humilitat que crec que ens faria falta a tots plegats per saber i creure'ns, que el que tenim és massa i no ens podem queixar. Ha sigut un viatge dur i intens, visitants diverses ciutats en dures jornades d'autocar, tren i avió. Podria explicar moltes coses, però he preferit mostrar algunes imatges que parlen solen i així que cadascú en faci una reflexió...





















































Un petit bossí dins d'un món inmens i meravellós...

2 comentaris:

Irene Moreno ha dit...

Muy buenas,

¡Por fin das señales de vida!!

Ostras, ¡Qué contrastes hay entre unos sitios y otros! Conozco a gente que ha estado en la India y me había dicho que se puede ver claramente la diferencia de clases.

Después de leer "La Ciudad de la Alegría" me entraron muchas ganas de ir a la India pero siempre he mantenido la idea de que tenía que ser muy duro el viaje. Todo me da pena y encima soy bastante llorona así que estaría todo el día con los pañuelos!!

¡Qué contraste de colores hay en tus fotos! ¿Es verdad que nada más bajar del avión se nota el olor de las especias en el ambiente? ¿Has visto algún rickshaw? Este medio de transporte siempre me ha llamado mucho la atención y creo que es denigrante. Y los parias, ¿se ven todavía muy discriminados? Cuenta, cuenta!!!

Ey, ¿te has pensado lo de la pregunta desde Roma?

Un besito.

Carlos Cordón Núñez ha dit...

Ei Irene!

Te animo mucho para que algun día vayas, es un viaje duro pero vale la pena. Es cierto, hay muchisimos colores, contrastes, olores, ... Existe la diferencia de clases y de una forma contundente y sobre los vehiculosa a los que te refieres, sí, los he visto a cientos y me he montado en ellos, inexplicable.

En fin, ha sido un viaje dificil de explicar, hay que estar alli y ver como pasa la vida alli para saber minimamente como es ese mundo.

Besitos!