Aquesta notícia en canvi, feia molt de temps que volia que es fes realitat, el Sandro Rosell serà el proper president del Barça, ho sé des del mateix dia que vaig acabar de llegir el seu llibre "Benvolgut al món real", des del dia que em vaig adonar que el Joan Laporta no era la persona de qui tants barcelonistes ens haviem enamorat esportivament. Aquesta moció de censura ja no serà una moció en contra de Laporta i la seva junta, serà un duel entre ell mateix i Rosell, un duel que espero deixi clar que aquesta junta no ha fet les coses ben fetes els últims anys, i no només en terreny futbolísitic, una junta que s'oblida dels socis, les penyes i les seccions no és una bona junta pel Barça, pertant delcaro obertament: SÍ A LA MOCIÓ!
I per últim destacar el que per mi ha estat la sorpresa del dia, l'anunci de l'Antoni Bassas de deixar aquest juliol la direcció i conducció del programa radiofònic líder de Catalunya "els Matins de Catalunya Ràdio". He de reconéixer que jo sóc del Bosch abans i ara del Basté, és a dir, d'"el Món a Rac1", però que un dels perodistes referents del nostre país deixi de despertar a tanta gent amb la seva veu cada matí després de 14 anys, és digne d'esment.
27 de juny 2008
Protagonistes...
Volia començar el post amb un reconeixement clar i merescut pels jugadors, tècnics i afició de la, ja sí que podem dir per fi, gran selecció espanyola de futbol. Un grup de jugadors que han demostrat que, passi el que passi diumenge contra Alemanya, són un model a seguir en esportivitat, companyerisme, treball i qualitat, detalls que de tant en tant s'alien i fan més gran el futbol. Per fi hem trobat una colla d'amics capaços d'aconseguir ser l'orgull de molta gent; a Espanya ja teniem Gasol, Nadal, Alonso, Pedrosa i companyia, ara per fi tenim una selecció moderna dels Xavi, Iniesta, Cesc, Iker i companyia, que per primera vegada m'han emocionat, perquè sí, per molt que digui molta gent, es pot ser catalanista i voler que guanyi Espanya, qüestió de sentiments...
No em podia oblidar de fer un nou comentari del president més "democràtic" d'Europa, que ha tornat a demostrar que Itàlia està "en bones mans". Com ja ensumavem feia dies, en Silvio torna a proposar un projecte de Llei per donar-se inmunitat a sí mateix, al president de la República i els presidents del Congrés i del Senat. No fa falta que torni a repetir que quan un delinqüent no deixa que la justícia sigui justa només per ell i els seus amics, vol dir que aigua clara precisament no corre pel seu passat, increïblement escandalós...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada