Per fi, la selecció espanyola de futbol passa a la història en convertir-se en campiona d'Europa, derrotant els grans amb un futbol que ha acabat sent de somni i ha meravellat mig món. Han estat els clars mereixedors del títol, no només per derrotar els millors sinó per practicar el millor futbol que mai ha fet la selecció. Luis Aragonés, malgrat uns inicis durs, ha aconseguit formar un grup extaordinari d'amics que saben tocar molt bé la pilota. Per primer cop a la selecció no hi havia "vacas sagradas" o "intocables", per primera vegada cap jugador ha estat imprescindible, per primera vegada aquesta selecció ha sigut gran en tot moment. Els jugadors van recordar els malauradaments desapareguts Antonio Puerta i Genaro Borrás i tambè es va recordar a Arconada, a mi m'agradaria recordar la generació del mundial d'Estats Units, la generació del Luis Enrique. Aquesta selecció ho ha tingut tot i ho ha aconseguit. A Espanya per fi triomfa el futbol de selecció, que s'unirà a tota la resta que ja fa temps que brilla, el bàsquet, l'OK, el handball, el waterpolo i individualitats com Alonso, Pedrosa i Nadal. Moments per disfrutar, per gaudir d'un grup de jugadors, persones normals, però guanyadors nats que han donat un gir a l'històric victimisme espanyol.
1 comentari:
Hola Carlos,
Ayer vivimos momentos muy emocionantes viendo el partido. ¡Estábamos todos en el Parc Nou!! Bueno, casi todos, faltabais tú y Javi. :(
Creo que has hecho un post muy acertado. En su justa medida. Por fin se nos conoce fuera por destacar en cosas buenas, entre los grandes.
Un besito,
P.S.: Ah! Te has olvidado de una de las grandes: Gemma Mengual. (Aquí, promocionando al sector femenino). ;)
Publica un comentari a l'entrada