C'e fini... Ronaldinho ja no és jugador del Barça, el Milan pagarà uns 25 milions d'euros (el Barça en va pagar 27) i resarà per a que el barsiler torni a ser, com a mínim, un jugador de futbol. Però malgrat tot, i per explicar la imatge que he triat per il·lustrar l'adéu del Ronnie, els culers hem de fer un anàlisi molt objectiu i, personalment, aquest és el meu. El Ronnie el recordarem, si som justos (i ho hem de ser) per les seves dues cares, la bona i la dolenta, serem injustos si només valorem una d'elles. El Ronnie de la primera imatge és el millor jugador de futbol del món, és un somriure, és màgia, és una realitat que fa que tot el barcelonisme i el futbol en general somii i es cregui que el futbol és molt més que diners i publicitat, que el futbol és un sentiment recíproc entre estrelles (només grans estrelles com ell) i aficionats, un esportista que lidera un projecte esportiu que podria haver estat històric. El Ronnie de la segona imatge representa la davallada d'una estrella, el deixar-se portar, el passar de tot i de tothom i amb això aconseguir fer esborrar d'un cop tots els somnis de milers d'aficionats, les il·lusions de molts nens que el tenien com a referent, un esportista que deixa de ser-ho.No l'hem de santificar, però tampoc seria just que el cremessim a l'infern, el Ronaldinho va venir, va cumplir durant 3 anys i mig (i de quina manera) i es va deixar anar (encara no sabem ni crec que sabrem mai quans factors externs van influïr), ara és l'hora d'agrair-li tot el que ens va donar i desitjar-li sort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada