28 de set. 2008

Vergonyós...

Tristement vergonyós... Això és el que va ser ahir l'acte (esperem que no impune) de 4 o 5 o 10 energúmens a l'Estadi Olímpic (el de tots), individus, en aquest cas radicals del Barça, que van deixar la pitjor imatge possible d'un derbi, del que trigaré molt a oblidar els 2 nens plorant de por a la graderia de l'Espanyol. Potser és injust que en aquest post no parli del partit o no tant, i el dediqui exclusivament a denunciar aquests actes que no són compatibles amb l'esport. Malgrat la discutible actuació arbitral (fa molt mal que et guanyin de penal dubtós en l'últim suspir, deixant-te una cara d'estafat que et dura una setmana) que podriem dir que va ser clau, el derbi va tenir les emocions i els ingredients de sempre: tensió, pressió, defensa, contra atac i joc no precisament bonic, els pericos segur que estaran tota la setmana queixant-se, però que es mirin el primer gol amb les classes d'esportivitat del Luis García, tambè les estadístiques (22 ocasions contra 5) i tornin a veure el partit si cal, per aque els hi quedi clar que el Barça va ser clar mereixedor de la victòria, malgrat aquesta fos al més pur estil Real Madrid.
Doncs bé, deixant de banda això, on està la seguretat de l'Estadi?, com actua?, com és possible que es deixi entrar aquesta gent amb bengales?, com és possible que els Mossos no fessin res després d'estar avisats per responsables de l'Espanyol abans del que podia haver estat una catàstrofe? Tots plegats hauriem de fer una reflexió per aconseguir apartar aquesta gent de l'esport i de la vida normal, i si us plau, no insultin a Joan Laporta que, precisament en aquest tema no se'l pot criticar, ja ha estat l'únic dirigent de 1a divisió capaç de fer fóra del seu Estadi aquesta gent, recordareu les pintades que posteriorment van fer a casa seva.
Lluitem per l'esport i fem fóra aquesta gent de tots els àmbits relacionats amb ell, sinó estarem sent còmplices de les seves barbaritats.

27 de set. 2008

Una gran postal de Barcelona...

Ahir, nit del primer debat de l'any entre Obama i McCain que segons els primers analistes va esdevenir en un empat tècnic i on tots dos van mostrar el que ja sabem: canvi i experiència, va ser un bon moment per veure "Vicky Cristina Barcelona". Un cop ja havia baixat el soufflé i el boom mediàtic, dins d'una setmana on s'ha pogut sentir de tot, era un bon moment per participar del joc i disfrutar de l'última del Woody Allen.

He de dir que tenia moltes ganes de veure-la, no només perquè no es fa cada dia un film de la teva ciutat, sinó bàsicament per poder tenir una opinió, qualsevol, davant de tant debat mediàtic. Aquesta setmana he pogut sentir els extrems d'opinió (molt típic per cert de les pel·lícules del Woody), uns que era una gran pel·lícula, altres que no era per tant, uns que la Pe sortia genial, altres que la Scarlett hi estava de pas, he pogut sentir fins i tot que era la pitjor i la millor pel·lícula del petit director nord-americà.

El que està clar que, malgrat no passarà a la història per ser la millor (ni la pijtor) pel·lícula d'Allen, és un film refrescant, picant, veloç, divertit, intens, amb molts detalls, ..., que portarà el nom de Barcelona (i per cert, el de Cerdanyola tambè hi surt) per tot el món, per si encara no teníem prou turistes. El film, que per suposat s'ha de veure en versió original, té una velocitat trepidant, és entretingut i no cansa gens, es fa curt, la Pe està genial, però tambè ho està el Bardem (les baralles en castellà entre ells són de primera) i la Rebecca Hall, no tant, en canvi, la Scarlett, que la trovo fluixeta i gens original; per cert, els figurants són molt coneguts i divertits, la Lloll, el Manel Barceló, el Joel Joan i, ..., el gran Jordi Basté.

Bàsicament l'anunci més car i productiu dela ciutat, una postal que no et deixa indiferent.

22 de set. 2008

110.000 veus acompanyant ECDL...

Més de 100.000 persones vam gaudir, la nit de diumenge, del directe d’El Canto del Loco (l'únic gratuït de tot l'estat), dins de l'últim acte de la Festa Major de Sabadell, a l’amfiteatre del Parc Catalunya. Jo, ferm seguidor d'aquest grup madrileny, no m'esperava ni molt menys el que vaig viure i he de reconéixer que m'ho vaig passar millor que a la resta de concerts que hi he anat pagant. La companyia dels amics, la bona nit que feia ahir a Sabadell i la música dels Dani Martin i companyia van omplir un vespre dominical que acostuma a ser de futbol o de feina. Està clar que molt pocs músics poden aconseguir el que ells han aconseguit, ahir, veient com tantes i tantes persones cantàvem junts la seva música ho posava de manifest i m'agradaria destacar el que per a mi va ser el moment culminant, quan en un moment de la nit el Dani va dir: "Os juro que lo que veo desde aquí es increible", mentre els centenars de milers de persones que hi haviem il·luminavem la nit sabadellenca amb encenedors, mòbils o altres aparells amb llum.

M'agradaria posar un 10 a la ciutat de Sabadell, ja que davant d'un esdeveniment de tal magnitud, l’Ajuntament va posar en marxa tot un pla d’activació del transport públic que va facilitar els desplaçaments d'entrada, aparcament i sortida de la ciutat, preparant-se per rebre unes 50.000 persones, que al final van resultar més de 100.000.

20 de set. 2008

Records...


...que molt sovint em venen al cap...

13 de set. 2008

Reducció del trànsit sí, alternatives també...

Ja feia dies que volia parlar d'una notícia que ha creat polèmica en els darrers dies, la decisió del Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, de convertir l'Avinguda Diagonal en un dels eixos cívics més importants de Barcelona. Està clar que tot el que sigui parlar de l'Eixample m'apassiona, és per això que us he posat en imatge el projecte inicial de l'Ildefons Cerdà, un enginyer català que va culminar la seva Teoria General de la Urbanització amb la creació de la seva gran obra urbanística: el "Proyecto de Reforma Interior y ENSANCHE de Barcelona", un porjecte que, deixant de banda que va ser imposat des de Madrid al 1858 perquè a Barcelona no era acceptat, està considerat mundialment com una de les planificacions urbanístiques més intel·ligents de les ciutats modernes, pauta d'estudi a mig món. A partir d'un estudi molt minuciós, Cerdà va crear una ciutat oberta i per a les persones i la seva salut, i és a partir d'aquestes premises que surten les alçades dels edificis, les amplades dels carrers i la seva jerarquització i la imatge general del conjunt, entre d'altres, que és el que podeu veure a la primera imatge.

Una de les 3 vies principals de la Barcelona de Cerdà (junt amb la Gran Via i la Meridiana), la Diagonal, talla diagonalment el districte central en dos parts i és la que, avui, és objecte de reconversió. Una remodelació íntegra de la via li farà perdre el 75% del seu trànsit rodat (absorvit per altres carrers) en favor dels vianants i el transport públic (a partir de reducció de carrils i ampliació de voreres), i permetrà la unió entre el Trambaix i el Trambesòs. L'alcalde de Barcelona recolza la tesi de connexió dels seus socis de govern (que abans rebutjava) i presentarà en els pròxims mesos els estudis que garantitzaran la viabilitat del projecte. S'ha de dir que aquesta decisió simbòlica i mediàtica s'emmarca en un canvi de model iniciat en els anys 90 de reducció del trànsit rodat, és a dir, que la solució ideal de l'alcalde no passa exactament per redistribuïr els vehïcles per l'Eixample, sinó per evitar que arribin a la trama Cerdà, intensificant les mesures (ja en vigor) per desincentivar l'ús del vehïcle privat dins la ciutat, potenciant la oferta de transport públic.

La idea és ideal, està per veure si serà viable i/o creïble, pertant per seguir disfrutant d'una ciutat ja de per sí sobredensificada, sí a les propostes de reducció del trànsit, però sí tambè a la potenciació d'alternatives.

11 de set. 2008

Raonament per a ignorants...

Avui, diada nacional del nostre país i durant els actes que s'han fet a la plaça 11 de setembre de Cerdanyola, m'he vist sorprès per la quantitat de comentaris que m'han arribat en relació al tema de la marquesina, tractat en un post anterior. M'han explicat que, els meus actes i opinions, han estat objecte de debat intens al portal www.cerdanyola.superforos.com, sota el títol de "Històries d'una marquesina" firmat per un tal Putxinel·li. M'ha pogut la curiositat, degut a tot el que m'han dit sobre el que havien arribat a dir de mi, i el primer que he fet quan he arribat a casa ha estat llegir la sèrie de comentaris. He de dir que no acostumo a entrar en aquesta mena de pàgines i que mai hi he escrit res, bàsicament perquè crec que el diàleg entre persones ha de ser directe i no cobard sota pseudònim. I bàsicament tambè, perquè com demostra aquest cas, el que s'arriba a dir com a pseudònim, traspassa la línia del respecte i entra en el terreny de la mentida i la demagògia.
La curiositat ha passat a ser indignació i ràbia quan he llegit la quantitat de mentides, que només uns quants cobards amb poca feina poden arribar a dir des de, és clar, l'anonimat, l'única via possible que tenen per expressar-se uns o per expressar allò que no s'atreveixen a dir en els seus blogs personals, altres.
No entraré en polèmiques, bàsicament perquè els comentaris no tenen res a veure amb el títol, ja que com veig, ningú ha opinat sobre la marquesina, que segueix sense vidre. Tampoc entraré en el diàleg creuat de crítiques molt poc respectuoses al sr Alfons Escoda, únicament diré que ell ha demostrat interès i sempre ha signat sota el seu nom i sota la seva responsabilitat, a diferència dels cobards.

En el que si entraré, per qüestions evidents i des del meu blog (mai des de l'anonimat), és a tractar el tema presuntuós, demagògic i fals sobre el qüestionament de la legalitat de casa meva, per aquí no passo. Des de la ignorància i l'analfabetisme es pot entendre que una persona no sàpiga llegir un plànol (en aquest cas una imatge aèria), el que és inadmissible és l'acusació indirecte d'una fal·làcia a causa d'aquesta ignorància i aquest analfabetisme.

1- El que algun il·luminat s'ha pensat que eren unes construccions il·legals, són la meva terrassa i la de la meva veïna (i el seu corresponent mobiliari), fins i tot he llegit que han vingut a comprovar-ho personalment, quina poca feina...

2- Pel que fa la diferència amb les cases del costat, el fet respon a dos plans urbanísitics diferents, un primer amb voreres de 1,5 metres i un segon amb voreres de més de 3, qui passi per Serraparera pot comprovar que les edificacions antigues tenen més parcel·la front el carrer que les noves.

3- I per últim, el comentari de la inspecció d'urbanisme per veure si aquesta casa és legal ja m'ha fet riure. Si no ho fos, no hagéssim pagat des del 1989 fins al 1993 (dates entre la compra del terreny i la finalització de la casa) els següents impostos: "Tasa por expedición certificación calificación urbanísitica", "Impuesto Municipal sobre el incremento del valor de los terrenos", "Plaques, patents, distintius i llicència d'obres", i podria seguir sumant la taxa de cates i rases, la construcció del güal permanent, l'impost de la xarxa de clavegueres, l'impost de constucció i obres, les llicències urbanístiques, l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys, que sumen un total de 1.486.892 ptes de permisos per construïr.

M'encanta la dialèctica, sempre s'ha dit que has d'estar amb gent millor que tú per créixer, i sobretot m'encanta el parlar cara a cara i de forma directa, és per això que em produeix repugnància respondre a tota una colla d'ignorants cobards amb poca feina que es dediquen a mentir, mentir i mentir sota falses identitats que els retraten. Per sort contra aquests i amb la paraula i la veritat, sempre es pot guanyar per golejada...

I qui vulgui que respongui, ho estic desitjant...

8 de set. 2008

Serà un miratge?

Fa ja uns quants mesos, l'Ajuntament de Cerdanyola, com recordareu, va iniciar una campanya (que tot i no entendre molt de publicitat, em va semblar encertada) publicitària de la Policia Local, amb la intenció, suposo, de fer entendre (o creure) al ciutadà de la proximitat d'aquest servei públic. Amb frases com els que veieu: "Sempre estarem amb tu", "La Policia local et vol ajudar" o "Venim on calgui", típiques més aviat de les asseguradores, el govern intentava promoure o potenciar un servei en total decadència. L'arribada, tambè, dels Mossos d'Esquadra a la ciutat, havia d'anar tambè en aquest sentit.


Aquests últims dies, com haureu pogut veure en el meu blog, he estat endinsat en una espècie de baralla dialèctica on-line i en persona amb diversos estaments de l'Ajuntament, entre ells la Policia Local, que ha deixat palès el simbolisme que se'ns venia a la campanya publicitària, em refereixo, és clar, els playmobils, unes joguines, amb les qui tots hem jugat, que es caracteritzen (com totes les joguines) perquè no es mouen si no les mous tú, simbòlic no?

En fi, resignat a veure Policia per Serraparera (parada i no passant a 50 km/h) i encara menys una parella (mosso/local), volia expressar la meva sorpresa durant els últims dies. Potser ha estat coincidència, el destí o la pròpia casualitat, però el cas és que després de molts anys, he vist, en 2 dels darrers dies, una parella de la Policia Local "parada" al meu barri. No vull ser mal pensat ni sentir-me el melic del món, però em fa gràcia que casualment després d'uns dies de queixes, la Policia hagi aparegut per Serraparera.

Però jo em pregunto, serà un miratge? Només el temps m'ho dirà...

2 de set. 2008

Que fa l'Ajuntament amb l'impost IBI?

A continuació us faré un breu estudi sobre l'insultant augment, per part l'Ajuntament de Cerdanyola, de l'IBI (Impost sobre béns immobles), a casa meva:
Avinguda Argentina 47-A (Serraparera) - Casa construïda el 9 de setembre de 1993.
Referència Cadastral: 6944 202 DF 2964 F00010 D
1996: 395,30 euros
1997: 426,29 euros + 7,85 %
1998: 444,94 euros + 4,37 %
1999: 452,94 euros + 1,80 %
2000: 539,92 euros + 19,20 %
2001: 555,15 euros + 2,82 %
2002: 591,83 euros + 6,61 %
2003: 628,65 euros + 6,22 %
2004: 667,60 euros + 6,20 %
2005: 707,69 euros + 6,01 %
2006: 778,45 euros + 10,00 %
2007: 856,30 euros + 10,00 %
2008: 1000,64 euros + 16,86 %
Increment 1996-2008 = 153 %
Malgrat aquestes escandaloses pujades (sempre superiors a l'IPC i terrorífiques en els darrers 3 anys de govern Morral) a la zona d'aquest domicili seguim amb:
- els mateixos fanals i voreres però envellides 15 anys.
- els contenidors vells retirats de les zones "riques" de la ciutat.
- netejea d'un operari 1 o 2 vegades a la setmana i a temporades.
- menys arbres (s'arrenquen, però no se'n posen de nous).
- menys policia, sabem que existeix perquè la veiem a d'altres zones.
Per una altra banda es paga el corresponent güal permanent i l'impost de circulació de diversos vehicles, i en la zona referida no es recorda quan va ser l'última vegada que es va asfaltar un carrer.
A quines coses he de suposar que es dediquen, per part de l'Ajuntament, aquests impostos que paguem religiosament? No els hi queda res després d'augmentar-se els sous i "enxufar" funcionaris i càrrecs de confiança?
Anem bé!