Com tots ja sabreu, en aquests últims dies hem viscut la notícia dels atemptats a Bombay (pensar que tot just fa uns mesos vaig estar en aquell mateix hotel...), del qual encara ens continuen arribant notícies confuses, encara no sabem ben bé els autors dels assassinats de ja més de 130 persones i fins i tot, encara no sabem quan la 1a ciutat comercial de la Índia tornarà a la seva normalitat, al seu caòtic dinamisme.
Doncs bé, en tot aquest boom informatiu m'ha sorprès molt i molt negativament l'actuació de la marquesa, perdó, de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Està clar que des d'aquí les coses es veuen molt diferent, però tambè està clar que aquesta senyora era el cap d'una comitiva, part de la qual encara no ha tornat, i posats a dir, màxima representant política espanyola en tant que encara hi ha espanyols en perill allà. I jo em pregunto, era necessari la fugida esperpèntica d'aquesta dona? Era necessari que es donés prioritat a ella? I sobretot, era necessari que tot just arribar ens expliqués les seves batalletes?
Doncs no sra. Aguirre, no era gens necessari tot això, i des d'aquí em vull donar suport a l'Ignasi Guardans, l'eurodiputat de CiU, i a les seves paraules, l'acabo de sentir dient que marxarà quan l'últim funcionari de la seva comitiva tingui assegurada la seva evacuació, això era el necessari...