L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 17 anys de presó per assassinat a Oriol Plana i a Ricard Pinilla, els dos joves que van cremar viva la indigent Rosario Endrinal, el 16 de desembre del 2005 en un caixer automàtic del barri de Sant Gervasi de Barcelona, amb un altre menor d'edat. I jo em pregunto: Què es pensaven? Què esperaven de la decisió judicial?És un tema que he decidit comentar ara i no fa unes setmanes (quan tot l'escalt informatiu) per parlar d'ells com a assassins (amb tota la justícia a favor) i no com a pressumptes... un detall bastant significatiu. I és que durant aquella setmana es va poder sentir de tot, sentir fins i tot algunes opinions que tractaven de víctimes a aquests assassins. Això, junt amb moltes altres opinions igonrants que relacionen violència amb pobresa, fan que aquest cas prengui una importància capdal, ja que els assassins no eren precisament pobres.
El debat interessant és: Que estem fent malament per a que joves que ho tenen tot es converteixin en assassins? Jo estic d'acord en que se'ls hi va escapar de les mans tot plegat (fet que ni molt menys redueix el delicte), només calia veure el judici i com s'anaven passant la pilota uns a altres amb aquella cara tan típica de "pobre niño rico". El problema no és que es tracti d'un desgraciat fet puntual, el més greu és que aquests i d'altres com ells, dediquen les estones lliures nocturnes a cometre aquests actes contra la gent que veuen "inferior" a ells, no amb la intenció de matar, és clar que no, pitjor encara, amb la intenció de trepitjar la dignitat de les persones, allò per lo que lluitem en contra la majoria.
En fi, pena justa, potser curta, però justa, i ja tindran temps a la presó de reflexionar, molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada