Per fi! El que tocava! El que ja no es podia fer esperar més! Que el país més poderós del món, i el que més contamina del món, mostri un principi d'acord amb la resta del món, per combatre el tan maleït canvi climàtic. Van haver llàgrimes, aparicions estelars, suspens, suspensions, intents de boicot, però la Cimera del Clima de Bali va acordar amb gairbé 24 hores de retard, el full de ruta per assolir en 2009 un acord que substitueixi el de Kioto.
La Xina, Índia i Pakistán, futures potències mundials, van ser les protagonistes en els intents de boicot, al no estar d'acord amb el borrador, que no reflexava el pacte, que Nacions Unides controlaria les seves emissions però no les ajudes europees, en aquest context es va produir el moment més emocionant, quan Yvo de Boer, secretari de la Convenció, va trencar a plorar i va marxar de la sala, després de 24 hores non-stop.
EEUU en un principi no va recolzar el text, perquè els països en desenvolupament no tenien suficient compromís, i després d'una pitada general en contra, EEUU va dir SÍ! i la sala va trencar en un aplaudiment intens, propi del moment.
En definitiva, EEUU s'uneix a les negociacions per aconseguir un Kioto II i es consensua un principi d'acord per reduïr les emissions de CO2 entre un 25% i un 40% al 2020.
Ja tenim el full de ruta de Bali, és un èxit, però la feina no ha fet més que començar, la Terra no ens espera!
Lluitem i treballem tots junts per cuidar i preservar el que ens envolta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada