JUDICI 11M: Va començar el 15 de febrer, 29 acusats van seure a la banqueta i van negar la seva participació en l'atemptat. Els testimonis de les víctimes i les declaracions de membres d'ETA (citats pels idearis i defensors de la teoria de la conspiració), van ser els moments més emocionants. El 2 de juliol el judici va quedar vist per sentència, previ desvaratament de la teoria conspiratòria per part dels jutges Gómez Bermúdez, Guevara i Díez Nicolás. La sentencia final del 31 d'octubre va condemnar a 21 dels 29 acusats i va demostrar que el govern del PP va enganayar la ciutadania entre l'11 i el 14 de març del 2003.
CAS MADELEINE: La Mad va desaparéixer el 3 de Maig a Praia da Luz (Algarve Portuguès), on es trovaba de vacances amb els seus pares i els seus 2 germans. Els pares van posar en marxa una campanya de recerca sorprenent i insòlita, que va aconseguir internacionalitzar-se ràpidament i recaptar fons astronòmics. Es detenien sospitosos mentre els pares s'entrevistaven amb polítics de renom i fins i tot amb el Papa. El cas va donar un gir radical a l'agost amb la troballa de restes de sang a l'apartament dels McCann; els pares es convertien en sospitosos i la campanya es tornava contra ells. El cas es troba en punt mort.
FI DE LA TREVA D'ETA: El 30 de desembre del 2006 ETA va volar, amb un atemptat, una part de l'aparcament de la T4 de l'aeroport de Madrid-Barajas. El govern espanyol trenca el diàleg, el PP segueix sense recolzar l'executiu en el procès i ETA finalment, trenca la treva el 6 de juny. El PP decideix que és el moment de retreure tot al govern i ho fa. L'1 de desembre ETA torna a demostrar la seva condició criminal amb l'assassinat a França de 2 Guardia Civils. L'any acaba com va començar, ETA actuant, el govern treballant per la fi del terrorisme i la oposició fent d'ell una arma electoral i partidista.
UN 2007 PLE D'EMOCIONS que ens deixa anècdotes molt divertides i d'altres molt emocionants; el Fernando Alonso i el seu polèmic any a McLaren; el Nicolas Sarkozy i el seu nou lideratge europeu; la mort d'Antonio Puerta i la commoció de tota la societat; i d'altres perles com: el "¿por qué no te callas?" del rei; el "me llamo Josep Lluís" de Carod; el "multiplícate por 0" de Rita Barberà a Zapatero; les declaracions del sempre polèmic Hugo Chávez, la freda salutació Bush-ZP, el cosí de Rajoy, la relació Aragonés-Raúl, l'enfonasament del Barça de Laporta, el ressorgiment de l'Espanyol de Valverde, ..., un any ple d'emocions i records, millors i pitjors, bonics i no tant, un any més en definitiva.
Feliç any 2008 a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada