Per primera vegada em disposo a ensenyar una mínima part del que ocupa gairebé totes les hores del meu dia, l'assignatura de projectes de l'escola d'Arquitectura del Vallès. Entre els meus amics és molt coneguda la paraula "projectes" o "TAP", ja que és l'excusa número 1 que acostumo a donar quan no puc fer altres coses. Aquest correspon a un projecte en curs, és el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona en un hipotètic emplaçament al carrer Vilanova, al costat de l'Arc de Triomf. Haig de dir que aquesta imatge no hagués estat possible sense la gran ajuda del meu amic Marc Farrés (www.laclaraboia.com), un expert en renders, i és que a vegades... una imatge val més que mil paraules... i mil plànols en aquest cas.3 de des. 2007
El meu projecte de TAP a la ETSAV
Per primera vegada em disposo a ensenyar una mínima part del que ocupa gairebé totes les hores del meu dia, l'assignatura de projectes de l'escola d'Arquitectura del Vallès. Entre els meus amics és molt coneguda la paraula "projectes" o "TAP", ja que és l'excusa número 1 que acostumo a donar quan no puc fer altres coses. Aquest correspon a un projecte en curs, és el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona en un hipotètic emplaçament al carrer Vilanova, al costat de l'Arc de Triomf. Haig de dir que aquesta imatge no hagués estat possible sense la gran ajuda del meu amic Marc Farrés (www.laclaraboia.com), un expert en renders, i és que a vegades... una imatge val més que mil paraules... i mil plànols en aquest cas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Buenas,
¡Ostras, Carlos! Eres un artista. Es muy bonito!!! La idea es genial.
A ver si dentro de unos años vemos este proyecto que, en la actualidad es digital, en las calles de Barcelona.
Sigue así!
Un beso,
Irene
Hola Irene,
gracias por los elogios, espero que el profe de proyectos piense lo mismo el día de enero que me ponga la nota.
Espero también que algún día pueda ver materializado alguno de mis proyectos, porque ese día seré un poquito más feliz, ya que habrá valido la pena tantos años de sacrificio.
Besitos
Sí está bien (soy el profe de proyectos -aunque no el tuyo-) Me alegro de que te sigas acordando del GC de Tarragona: es es.pec.ta.cu.lar, y merece la pena ir a verlo, aunque sea por fuera. Formentor es... sencillamente (y aunque hacía mucho frío), maravilloso.
Saludos, Andrés
Publica un comentari a l'entrada